Envoltades per la misèria,
sense recursos per els vostres fills,
us oferiren feina fora de casa,
mai no vareu pensar que aquell seria
el camí de l’infern.
Amb llàgrimes als ulls, deixàveu
la vostra llar amb la promesa de tornar
i millorar les condicions de vida.
Les màfies coneixien la vostra situació
i, malgrat la vostra resistència,
amb amenaces, cops, drogues, violacions,
van dir-vos: comença la teva feina,
us van vendre com a esclaves sexuals.
Clients aparentment normals,
sàdics disfressats,
fan que continuï aquest negoci
de tràfic de persones, violacions
de la dignitat, enriquint els proxenetes,
socis dels seus desitjos,
dipositaris de les seves perversitats.
Qui escolta les vostres llàgrimes?
Qui coneix el vostre dolor?
Quina classe de justícia us retorna a la misèria?
Quina estranya mutació pot convertir en cruel
aquell nen que sortí d’un ventre de dona
i adorava els seus pits?
Poema d’Assumpció Forcada (biòloga, poetessa i cantautora catalana).
Deixa un comentari