Països Baixos: infermeres o prostitutes?

Per Claudine Legardinier

La campanya que llança un sindicat d’infermeres neerlandeses, NU’91, val tots els discursos per denunciar les derives provocades per lleis que han normalitzat el dret al «servei sexual» als Països Baixos. Legalització de la prostitució i despenalització del proxenetisme des de l’any 2000, «serveis sexuals» garantits per a les persones amb discapacitat des de l’any 1980… El país s’havia ocupat de presentar sota les aparences de la llibertat i de l’emancipació les seves polítiques en matèria de prostitució. Les conseqüències, poc favorables a les dones i al seu dret al respecte i a la dignitat, denunciades des de fa molt de temps pels pretesos “esperits tristos” (un col·lectiu al qual, sens dubte, pertanyem), comencen a aparèixer sota una llum crua.

La campanya que arrenca avui respon a la queixa formulada per una infermera en què explicita que un pacient amb discapacitat s’ha cregut amb el dret de sol·licitar actes sexuals en el marc de la seva feina de sanitària. La dona jove ha explicat que altres infermeres havien acceptat respondre a les demandes sexuals d’aquest home i que el seu rebuig a fer el mateix havia portat el pacient a intentar obtenir la seva dimissió a causa de la seva “incompetència” per prodigar cures. El sindicat s’ha trobat, doncs, en l’obligació d’enunciar clarament el seu rebuig de tota assimilació entre infermeres i prostitutes: «Aquest tipus d’acte no forma part de les responsabilitats professionals de les sanitàries i de les infermeres», ha declarat, convidant a respectar els límits i mostrant una dona jove que amaga el seu rostre rere les mans creuades en els cartells de la campanya. Els Països Baixos han treballat bé.

En l’esperit d’homes cada vegada més nombrosos, l’acte sexual és un «servei» exigible, al qual les dones tindrien cada vegada menys el dret de sostreure’s. Lògic. No es pot banalitzar la prostitució, pretendre fer-ne «un ofici com un altre» i sorprendre’s que alguns se sentin d’ara endavant amb el dret de reclamar allò que els pertoca.

Traducció del francès: “Dones d’Enllaç”