A mesura que marxem cap a una nova albada
Milions de cuines fosques, milions de grises llars
S’il•luminen de joia amb la claror sobtada
Per tot arreu s’escolta: “Pa i roses! Pa i roses!”
Alçant-nos per ser lliures, també lluitem pels homes
Fórem les seves mares, seran nostres companys
La suor ve amb nosaltres al llarg de l’existència
Amb l’ànima afamada: Volem pa i volem roses!
Recordarem el rostre de tantes dones mortes
Elles ens ensenyaren el crit antic pel pa.
Gairebé no gaudiren de l’amor ni la bellesa.
Amb nosaltres somriuen: Volem pa i volem roses!
A mesura que avancem s’allunyen les tenebres
Les dones obren via per a la humanitat.
Mai no serem esclaves, mai més serem sotmeses.
Cau una, deu s’aixequen: Volem pa i volem roses !
Adaptació “Dones d’Enllaç”
Deixa un comentari