La Jonquera ha esdevingut una de les zones de Catalunya on les denominades “indústries” del sexe són més visibles gràcies, principalment, a l’existència del bordell més gran d’Europa, el Paradise. Això l’ha convertit en un conegut destí de turisme sexual i hi ha propagat la presència d’organitzacions mafioses que es lucren a través de la venda de cossos femenins. És ben coneguda l’existència de víctimes d’explotació sexual als bordells de la zona. Dones prostituïdes contra la seva voluntat, sotmeses a les xarxes de proxenetes. Una realitat que les més d’una vintena d’organitzacions que el passat 30 de novembre es van aplegar a la Jonquera consideren que no té cabuda en una societat democràtica.
Per mostrar el rebuig a aquesta situació, les associacions, sindicats i partits participants van tallar l’N-II en una acció en què es van sentir consignes com “els nostres cossos no són mercaderies” o “sense clients, no hi ha prostitució”. Moments abans de prendre part en aquest acte, la Plataforma pel dret a no ser prostituïdes va visitar el Museu de l’Exili, símbol del desplaçament forçat de poblacions perseguides a causa de la seva lluita en defensa de la igualtat i la llibertat. Allà va recordar que la prostitució, com totes les violències sexuals, és la manifestació de la dominació patriarcal dels homes sobre les dones. Que el dret de no ser prostituïdes és una prerrogativa inalienable de totes les persones.
Des de la plataforma es va reiterar la necessitat d’eliminar les normatives que persegueixen les persones prostituïdes, de regularitzar les dones immigrades en aquesta situació sense obligació de denunciar les xarxes de proxenetes o traficants, i una enèrgica actuació policial i judicial contra l’explotació sexual. A més es va remarcar la urgència de disposar d’una legislació que declari la compra de dones com una violència de gènere i que penalitzi els clients prostituïdors així com l’harmonització de l’espai jurídic europeu al voltant del model suec; programes de suport a les persones prostituïdes (oferint accés als serveis socials i rendes d’inserció, entre d’altres); i educació escolar i social en valors no sexistes.
Deixa un comentari