Com a Plataforma, no recolzarem a cap partit que porti al seu programa la legalització de la violència de gènere en forma de normalització de la prostitució com a opció laboral.
La construcció d’un règim de drets per sota del llindar elemental del drets humans és, senzillament, una fal·làcia. Filosòficament com en la pràctica. Els països que ho han cregut possible – Holanda, Alemanya… – han vist créixer exponencialment la prostitució i la trata de dones i nenes amb finalitats d’explotació sexual… mentre només un 1% de dones susceptibles de beneficiar-se dels “drets laborals” tant proclamats s’ha enregistrat a la Seguretat Social. El miratge del “treball sexual” reactiva el fals i tranquil·litzador debat entre prostitució “lliure” – que hauríem d’admetre – i “forçada”, que es donaria en els marges de les indústries del sexe. I això malgrat que, en els països desenvolupats, l’edat mitjana d’entrada en el món de la prostitució se situa al voltant dels catorze anys.
Si volem promoure polítiques d’igualtat, el primer dret de les dones – de totes – a ser protegit pels poders públics és el dret de no ser prostituïdes. Això implica la consideració de la compra de “serveis sexuals” (la compra d’éssers humans) com un acte il·lícit, com un abús – independentment del grau de consentiment, real o suposat de la víctima. Un abús que en consagra d’altres i que en demana molts més. Sense demanda no hi ha trata, ni violència per abastir i renovar una reserva de dones a disposició del caprici sexual dels homes. Parla de treball sexual evacua la dimensió d’opressió racial, social i de gènere que caracteritza la prostitució.
Tot i les limitacions de les competències municipals, una política feminista avançada hauria de tendir a:
1- Perseguir totes les formes d’explotació i proxenetisme.
2- Lluitar contra l’expansió del turisme sexual.
3- Responsabilitzar i castigar els “clients” (puteros).
4- Descriminalitzar completament les dones prostituïdes (abolició immediata de l’ordenança de civisme) i desplegar un ventall de polítiques de suport (social, jurídic, psicològic, de formació professional) adreçades a elles per tal d’afavorir que, de forma absolutament voluntària, puguin sortir del món de la prostitució si així ho desitgen. L’enfortiment d’un servei municipal com ABITS hauria de permetre-ho, buscant la manera d’estendre la seva acció solidària a les dones prostituïdes que es troben en circuits tancats (la immensa majoria a Barcelona) i no només al carrer. De manera general, cal combatre la precarietat dels treballs altament feminitzats i totes les desigualtats laborals entre homes i dones perquè la igualtat sigui una realitat per a totes les dones.
PLATAFORMA CATALANA PEL DRET A NO SER PROSTITUÏDES, 22 de gener de 2015.
Per a més informació veure:
Per una Barcelona lliure de violències masclistes
Una resposta per a “Drets i privilegis entorn a la prostitució”