Laboralitzar la prostitució és progressista?

10 març

Matilde Aragó Gassiot

10-03-2015

Dibuix de l'artista Favianna Rodriguez

Dibuix de l’artista Favianna Rodriguez

La sentència del Jutjat Social 10 de Barcelona, que ha rebut un immediat impacte en els mitjans, declara – per primera vegada – la relació laboral de tres dones que exercien la prostitució en un Club de “massatges” sota la direcció i a les ordres de l’empresària, la qual es lucrava de l’intercanvi sexual de les dones, a les que proporcionava la clientela, el local i els mitjans essencials per a l’exercici de l’activitat.

La diferència amb sentències anteriors, no és però que fins ara no es declarés els drets a les dones, en casos anàlegs, a ser donades d’alta a la seguretat social, sinó que es rebutjava tota disciplina empresarial que comportés la subordinació a l’empresa de l’exercici de la pròpia sexualitat. És a dir, es legalitzava “l’alterne”, però mai l’activitat de prostitució, entenent que una sentència no podia admetre una limitació del dret inalienable de la dona a disposar del seu propi cos.

Contra l’anterior consideració, la sentència no qüestiona ni el consentiment prestat, que es pressuposa – tot i que hi ha dues de les tres dones que ni han anat a declarar al judici – ni la voluntat de permanència en el contingut de la situació que es declara com a laboral, fent  constar : “no son de apreciar motivos de ilicitud penal ni de lesión de derechos fundamentales individuales que impidan el reconocimiento de la laboralidad”.

La sentència conscientment es separa doncs de la doctrina dels tribunals, que fins a la data han considerat que el contracte de prostitució era nul, tant per ser un delicte el fet de l’explotació de la prostitució aliena, com per ser nul·la la renúncia del dret fonamental a l’exercici de la pròpia sexualitat. O per nul·litat també del consentiment prestat, aplicant la legislació que ha inspirat la defensa de la treballadora contra l’assetjament sexual en el treball.

No es desconeix que la resolució legislativa del Parlament Europeu de 26.2.14, en la línia de moltes altres recomanacions anteriors (de drets humans, que es citen) disposa que: “Reconoce que la prostitución, la prostitución forzada y la explotación sexual son cuestiones con un gran componente de género y constituyen violaciones de la dignidad humana contrarias a los principios de los derechos humanos, entre ellos la igualdad de género, y, por tanto, son contrarias a los principios de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, incluido el objetivo y el principio de la igualdad de género;  (…) Señala que debe respetarse la salud de todas las mujeres, incluido el derecho a disponer de su cuerpo y a una sexualidad libre de coacción, discriminación y violencia”

I en l’apartat 34 diu que: “…considerar la prostitución como un «trabajo sexual» legal, despenalizar la industria del sexo en general y legalizar el proxenetismo no es la solución para proteger a las mujeres y las mujeres menores de edad de la violencia y explotación, sino que produce el efecto contrario y aumenta el riesgo de que sufran un mayor nivel de violencia, al tiempo que se fomenta el crecimiento de los mercados de la prostitución y, por tanto, el número de mujeres y mujeres menores de edad víctimas de abusos”.

Però contra el contingut de la recomanació del Parlament Europeu, la sentència es pronuncia  pel que creu que és la solució més “protectora”, per les dones, ara per ara, i mentre l’Estat no realitzi polítiques cap a la eradicació de la prostitució.

“Tot i el que sembla una solució pragmàtica “progressista”, entenent el progrés com la via d’aconseguir mesures cap a la igualtat de gènere, ni a curt, ni a llarg termini, es pot considerar així.”

Tot i el que sembla una solució pragmàtica “progressista”, entenent el progrés com la via d’aconseguir mesures cap a la igualtat de gènere, ni a curt, ni a llarg termini, es pot considerar així.

L’experiència de països “reglamentaristes”, com Alemanya, que ha admès un contracte laboral especial de “treballadora sexual”,  ha aconseguit l’efecte d’un increment de la prostitució i sobretot un incontrolat augment de tràfic de dones per l’explotació sexual (procedents sempre de països pobres); està fracassant notablement en la lluita contra la desigualtat i la eradicació d’aquesta forma de violència de gènere. Així s’avalua en la resolució del Parlament Europeu exposada que recomana no seguir aquest camí.

No és casualitat que el primer parlament europeu amb majoria de dones (Suècia) adoptés el programa més avançat en la lluita per a la igualtat de gènere, a nivell polític i social, qualificant la prostitució com a violència de gènere i donant una orientació contundent en la lluita contra el consum i el tràfic de dones com una mercaderia. Camí que han seguit altres com Noruega i Islàndia. Una visió a curt termini no permet plantejar un problema fonamental de drets humans, com és el que tractem, de manera racional i progressista.

En tot cas, estem lluny de la perspectiva que recomana el Parlament Europeu, que  parteix de considerar que tant la prostitució voluntària com la forçada, representen formes d’esclavitud incompatibles amb la dignitat de la persona, ja que la Llei catalana 5/2008, de 24 d’abril, “del dret de les dones a eradicar la violència masclista”, ni tant sols es va plantejar que la prostitució formava part de la violència de gènere. Potser és el moment de rectificar, de plantejar-se d’una vegada, quin és el paper de les dones del futur, i si volem que una de les ofertes laborals “normals” de les nostres filles sigui vendre la seva sexualitat.

Seria més progressista fer cas a la recomanació del Parlament Europeu, que a més de cita doctrinal ha d’inspirar les solucions adoptades, i endegar d’una vegada, una legislació radicalment diferent. Que es basi en tres eines claus, amb la finalitat de dissuadir i perseguir la tracta de persones i l’explotació de la prostitució aliena: a) perseguir  – de debò- el proxenetisme;  b)  penalitzar els consumidors de prostitució; i,  c) donar alternatives socials a les dones en situació de prostitució, sense regular aquesta com a “treball sexual” normal, entenent que és una forma de guanyar-se la vida vinculada a la marginació social i a la violència de gènere. En definitiva,  lluitar per què totes les dones tinguin oportunitats laborals o ajudes socials per a sobreviure,  sortir de la pobresa extrema i de la marginació.

A més, cal tenir present que l’interès i pressió per normalitzar el negoci de la prostitució prové bàsicament dels ingressos multimilionaris que genera per a un sector empresarial tan poderós com retrògrad i opac, que posa per sobre els propi lucre al respecte a drets humans bàsics.

Mentre el poder legislatiu no faci els deures, banalitzar l’efecte de la venda del propi cos no contribueix a la igualtat, ni és per tant més progressista, per molt que tingui un efecte de falsa modernitat i d’impacte social. La societat exigeix una solució clara i valenta, que no passa per reconèixer  que  la prostitució es un treball com qualsevol altre, és a dir, una alternativa laboral més. Com tampoc pot ser contracte laboral qualsevol privació de llibertat, de salut, o de dignitat, encara que aparegui com a “voluntària”, en un mercat laboral on molts treballadors i treballadores podrien acceptar, per sobreviure, gairebé qualsevol condició.

Advertisements

Una resposta to “Laboralitzar la prostitució és progressista?”

  1. lynnstrother@yahoo.es Març 10, 2015 a 6:30 pm #

    Excelente!

    Enviado desde mi iPad

    > El 10/3/2015, a las 17:24, Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes escribió: > > >

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: