Per una Barcelona lliure de violències masclistes

Per una ciutat on les dones no haguem de prostituir-nos per a viure

Glòria Casas Vila @glorinsurgent

Text orginalment publicat a la web de la CUP de Barcelona, “Nova Barcelona”.

Des de fa més de 15 anys, Suècia va plantejar una alternativa política real als països que a principis dels anys 2000 van començar a reglamentar la prostitució (Alemanya, Holanda, alguns estats d’Austràlia). Amb la Llei integral sueca Kvinnofrid per la pau de les dones (1999) (1) gestada durant més de 20 anys de recerques (que van començar el 1977), i finalment reproduïda en altres països, de manera més o menys similar (com Noruega, França, Canada i Irlanda del Nord), creiem que aquest seria el millor model per a Barcelona i uns Països Catalans lliures, democràtics, amb un model social basat en la justícia social i la igualtat entre dones i homes. Aquestes lleis s’han basat en descriminalitzar l’exercici de la prostitució, en oferir àmplies mesures socials per a donar alternatives a les dones prostituïdes. Per a significar que comprar dones és un acte recriminable, l’han penalitzat, considerant que el principal problema en el sistema prostitucional és la demanda (els mal anomenats “clients”). La compra de dones i de nenes és considerada com una violència masclista i un privilegi masculí inacceptable en una societat que reclama la igualtat entre homes i dones.

Per això, creiem que a Barcelona és possible una:

• Retirada immediata de l’ordenança del civisme (reformada el 2012) que penalitza les dones en situació de prostitució. Malgrat la reforma, les dones prostituïdes al carrer segueixen sent multades, i pateixen assetjament policial i administratiu, això és inadmissible. Per tant, cal eliminar aquestes disposicions i garantir que no hi ha cap penalització ni criminalització cap a les dones en situació de prostitució.
• A Barcelona, hi ha prop de cinquanta locals on s’exerceix la prostitució… i que disposen de llicència municipal. Cal retirar aquestes llicències (veure punt sobre proxenetisme) (dades de la FAVB).
• La prostitució és una creació dels homes: cal perseguir i penalitzar els prostituïdors (“clients”) i els proxenetes que la mantenen.
• Prevenció: dur a terme campanyes de sensibilització com les de l’Ajuntament de Sevilla, centrades en els “clients” (que nosaltres, lluny d’aquest llenguatge liberal normalitzador, considerem “puteros prostituïdors”).
• Campanyes específiques cap als prostituïdors turistes, especialment amb motius de fires i congressos a la ciutat. La “Nova Barcelona” que volem no fomenta el turisme sexual.
• Campanyes als instituts i escoles: L’Ajuntament té competències en els cursos d’educació sexual que es realitzen a les escoles, en els punts d’informació per a joves, i altres iniciatives i serveis.
• Formació per al personal de l’administració local sobre violències masclistes i explotació sexual així com en valors igualitaris i no sexistes.

Sabem que la majoria de persones exercint la prostitució són dones, immigrades, sense recursos econòmics. Sabem que la gran majoria entre elles (segons tots els estudis internacionals sobre el tema), si tinguessin alternatives, voldrien deixar la prostitució. Sabem també que els models reglamentaristes (Holanda, Alemanya) han estat un fracàs estrepitós. Malgrat la intenció d’oferir “drets socials i laborals” a les “treballadores sexuals” (llenguatge normalitzador que no compartim), la majoria de dones prostituïdes no s’han acollit a aquests drets, no s’han registrat perquè 1) no tenen intenció de “fer carrera” en la professió; 2) la majoria són dones migrades en situació administrativa irregular.

• Des de l’Ajuntament, cal desenvolupar polítiques econòmiques per a la igualtat entre homes i dones en el mercat laboral, cal donar ofertes, alternatives sortides laborals reals i acceptables per a les dones.
• Programes d’inserció laboral dotats d’un gran pressupost donat que la prostitució està molt estesa a Barcelona.
• Barcelona ha de donar alternatives laborals a les dones joves, en època de gran precarietat laboral. Cal focalitzar en aquest col·lectiu, sabent que la mitjana d’entrada a la prostitució és 14 anys.
• Desenvolupar molt més els programes de suport social a les dones en situació de prostitució (actualment, organitzacions que tenen programes de reinserció laboral per a dones en situació de prostitució disposen de recursos completament insuficients).
• Control de la publicitat que degrada i cosifica el cos de les dones; controlar les campanyes publicitàries (per exemple del transport públic de la ciutat) que fomenten la hipersexualització i la cosificació sexual de les dones. Participar de les campanyes que lluiten perquè els diaris de llarga tirada no publiquin més anuncis de prostitució.

Sabem que la prostitució és una violència masclista (la mortalitat de les dones en la prostitució és 40 vegades més elevada que en qualsevol altre “ofici”; les dones prostituïdes tenen 18 vegades més de probabilitats de ser assassinades; més del 71% de les dones en prostitució pateixen abusos físics; 63% han estat violades; el 68% pateixen el síndrome d’estrès post-traumàtic, etc. Segons l’estudi transnacional més important sobre el tema – veure Farley, Melissa (dir) (2003) Prostitution, Trafficking and Traumatic Stress):

• Programes municipals de teràpia per a supervivents de la prostitució (com a Suècia). La prostitució, quan en surts, deixa seqüeles psicològiques (estres post-traumàtic i altres). Cal posar recursos per a ajudar a les supervivents. Aquests programes es podrien desenvolupar en el marc del serveis municipals oferts pels Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIADs).

Sabem que la major part de la prostitució està controlada per proxenetes i per màfies.

• Controls contra els pisos-bordells (il·legals, però sotmesos a esporàdiques i poc eficaces inspeccions policials). A l’Eixample s’hi prostitueixen entre tres-centes i quatre-centes noies xineses, segons els càlculs dels Mossos d’Esquadra. El 85 % de la prostitució a Barcelona es produeix en llocs tancats (dades de la FAVB).
• Control del establiments on es realitzen activitats de prostitució encoberta (salons de massatges i altres).
• Afirmar una posició clara de lluita contra el proxenetisme.
• Des de l’Ajuntament cal defensar que les víctimes de la trata no hagin de denunciar les màfies per a adquirir ajuda i papers (pels temes d’estrangeria, això depèn del govern central). Defensar que no siguin expulsades del país. Han de ser tractades com a víctimes i no com a criminals.
• Garantir el seu empadronament (que depèn de l’Ajuntament) que permet l’accés a la sanitat pública.
• Que l’Ajuntament de Barcelona es posicioni en contra la inclusió de la prostitució en el càlcul del PIB; que no faciliti dades.

---

(1) La llei integral sueca tracta de totes les violències masclistes; la prostitució n’és un capítol de la llei. No és una llei únicament sobre la prostitució.