Original AQUÍ. Traducció al català: Dones d’Enllaç
Dissabte, 27 d’agost de 2016
A la demanda de la LDH (Ligue des Droits de l’Homme) i el CCIF (Collectif Contre l’Islamophobie en France), el Consell d’Estat acaba de suspendre els decrets municipals de prohibició del burquini, adoptats per una trentena d’ajuntaments (majoritàriament LR, però també del FN i del PS). Concretament, el Consell ha considerat que “el decret en qüestió (…) suposa un perjudici greu i manifestament il·legal contra llibertats fonamentals, com ara la llibertat de circulació, la llibertat de consciència i la llibertat personal”. Ens equivocaríem, però, si penséssim que aquesta resolució posa fi a l’ofensiva racista en curs – ofensiva vinculada a un front polític que va des del govern fins al FN, passant per LR (Les Républicains).
L’ofensiva islamòfoba continuarà
El Primer Ministre, Manuel Valls, ha reaccionat immediatament. Com és sabut, Valls havia donat suport als alcaldes en qüestió. Només conèixer la decisió del Consell d’Estat, ha declarat que aquesta resolució “no tancava el debat”, precisant que “denunciar el burquini no suposa de cap manera qüestionar cap llibertat individual. No hi ha cap llibertat que reclogui les dones! Es tracta de denunciar un islamisme mortífer i retrògrad”. Què ens anuncia Valls amb aquestes declaracions? No és que Valls estigui mogut per un interès particular pel que fa als drets de les dones; què ha fet contra les violències de què són objecte o contra les discriminacions sexistes estructurals? Aquesta declaració significa que la batalla no s’ha acabat ni de bon tros. I que, a més a més, no es decidirà en un àmbit jurídic. Com ja va succeir en els anys 1990 i 2000, s’ha desfermat una ofensiva ideològica i política amb un clar objectiu: accelerar el procés d’estigmatització, discriminació i segregació de milions de musulmanes i musulmans que viuen a França.
La decisió del Consell d’Estat constitueix una victòria, però parcial: no anul·la les lleis i circulars islamòfobes adoptades en el decurs dels últims quinze anys; només es tracta d’una aturada provisional. Cal recordar que l’any 1994, el Consell d’Estat havia invalidat el reglament intern d’un institut que pretenia prohibir els signes religiosos en el si de l’establiment. Alhora, anul·lava una sentència del tribunal administratiu de Nantes, impedint així que nombrosos estudiants fossin exclosos de les escoles. Uns anys abans, el mateix Consell d’Estat havia precisat: “En el si dels establiments escolars, el fet que els alumnes portin senyals amb què manifesten la seva pertinença a una determinada confessió religiosa no és en si mateix incompatible amb el principi de laïcitat, en la mesura que constitueix un exercici d’expressió i de manifestació de creences religioses”.
Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes 