Sonia Sánchez, exprostituta: “Digo puta porque no maquilla la violencia sexual y los abusos”

Entrevista publicada al diari 20 minutos (17.10.2015).

La autora del libro “Ninguna mujer nace puta“, Sonia Sánchez, se encuentra en España explicando que la prostitución, que ella ejerció en su país de origen, Argentina, es una forma de explotación y de violencia contra las mujeres y que por tanto no puede legalizarse como un trabajo.

En una entrevista, Sonia se define como superviviente de violencia sexual y le gusta usar el término “puta” en su conversación porque “no maquilla la violencia sexual y los abusos” que sufren las mujeres que ejercen la prostitución. Madre de un hijo, que ha educado desde el feminismo, Sonia, que tiene 50 años, no se cansa de relatar como a los 17 años decidió abandonar su pueblo, en la provincia de Chaco, para buscar trabajo en Buenos Aires, donde fue explotada sexualmente, como lo son cada año cuatro millones de mujeres en el mundo.

¿Cómo llegaste a la prostitución?

La prostitución llegó a mí a través del hambre, de la falta de trabajo, de una buena educación y de una vivienda, por eso pongo en cuestión al Estado y a los gobernantes. A mí me hicieron la puta de todos porque yo tenía mis derechos económicos, sociales y culturales violados y también por eso abusaron otros de mí.

Parlem amb Sonia Sánchez, activista antiprostitució i autora del llibre “Ninguna mujer nace puta”

Sonia Sánchez ha participat a Els Matins de TV3, dimarts 20 d’octubre.

“Testimoni d’una exprostituta que ha esdevingut una veu crítica i assegura que la prostitució és una forma de violència contra les dones. Sentim Sónia Sánchez, que parla de la prostitució amb veu pròpia i advoca per prohibir-la”. Aquí el video complet:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/parlem-amb-sonia-sanchez-activista-antiprostitucio-i-autora-del-llibre-ninguna-mujer-nace-puta/video/5558484/

Sonia Sánchez: “Ningú no és puta per elecció”

Els estats toleren la violència de la prostitució, narra aquesta supervivent.

Sonia Sánchez en les Jornades Internacionals sobre Prostitució i Trata de Dones celebrades a Madrid el passat 15 d’octubre 2015.

Article original a La Vanguardia, per Cristina Sen (16.10.2015)

La prostitució és la submissió del tot. La violència física, econòmica, social, cultural, personal… és tanta que et converteix en un objecte d’ús i abús que només obeeix. El primer que fa és trencar-te com a subjecte de dret. Ningú no neix per ser puta; les dones que diuen que ho fan per elecció parlen realment per boca de l’home prostituent “.

Sonia Sánchez va néixer a la província de Chaco (Argentina) i als 17 anys se’n va anar a Buenos Aires per treballar com a dona de fer feines. La seva rebel·lia davant un sou misèrrim la va deixar al carrer. És ella la que parla sense embuts, la que traça aquest relat en què explica què li va passar després a la plaça Once de la capital argentina i al sud del país, com va sobreviure i, sobretot, la que hi posa la veu potent per retratar amb cruesa el que no és una feina, sinó un camp de concentració. És una tortura de la qual tota la societat és còmplice, i per això ha fet de la seva dura experiència un activisme compromès per intentar abolir la prostitució.

“Abans de ser la puta de tots de la plaça Once, vaig ser filla, germana, estudiant, adolescent”, explica. Ho va ser fins que un home lliurement va topar amb ella, quan feia mesos que vivia al carrer, sense diners, amb fred i amb por. La Sonia va ser explotada durant sis anys, i des d’en fa molts més, des que va tenir la força per mirar-se a si mateixa, ha decidit lluitar per intentar posar fi a un problema enquistat, tolerat, en què “els estats -subratlla- són els primers a violar els drets de les dones. Per acció o omissió, governants, senadors, l’Església, policies, les agències Internacionals… tota la societat n’és còmplice”. Hi ha una gran indústria, subratlla, amb les nostres vagines.

Comentarios Feministas a “Consejos para nuevos usuarios del sexo de pago”

La asociación Hetaira, defensores de la banalización de la prostitución como “un trabajo como otro” difunde este tipo de material. Al leerlo nos hemos dado cuenta que podíamos colaborar en hacer que estos “consejos” para puteros sean más completos. Ahí van!

Guía para usuarios del sexo de pago

“Los siguientes consejos han sido elaborados por clientes y escorts. Úsalos si los necesitas.” Si no…haz lo de siempre. Para eso pagas y en una relación comercial… el cliente siempre tiene la razón.

El cliente:

Eres cliente o piensas en serlo. Vives usando el sexo de pago o estás pensando en serlo.

Estés en el estado en que estés, en el momento en que decides usar los servicios de pago debes saber que no tienes el derecho a todo ni el deber de todo.

Para empezar no temas como calificarte: Usuario de sexo de pago, putero, cliente…, abusador, violento, machista…incluso asesino de mujeres (recuerda que nunca serás acusado de ejercer violencia de género) porque eso no es importante, sino que lo que importa es que sepas lo que quieres, como lo quieres y el modo en que lo quieres. Tú mandas, para eso eres el hombre.

Si eres o decides ser usuario del sexo de pago, asume que estás siendo eso, un usuario y como todo usuario, contratas un servicio que se rige por unas pautas, por unas normas, por unas condiciones que en general pones tú, o el chulo o el proxeneta de la chica, rara vez ella.

Carta de Huschke Mau, supervivent de la prostitució a Alemanya

 Huschke Mau

c/o Kofra

Baaderstraße 30

80469 München

A la Ministra Manuela Schwesig,

Ministerio de Familia, Tercera Edad, Mujeres y Juventud.

Glinkastraße 24

10117 Berlin

21 Abril 2015 

Estimada Señora Ministra Schwesig 

Me dirijo a usted con este escrito porque he visto que en el proyecto de reciente publicación de la reforma de la Ley de Prostitución está claramente marcado el sello que distingue a los grupos de presión de los burdeles y el proxenetismo. Por ello quisiera pedirle que ahondara en la realidad del barrio rojo en lugar de seguir escuchando a personas que cuentan el cuento de putas felices autoafirmadas.

Dibuix de l’artista Kim Rosen

Quisiera en primer lugar presentarme brevemente: soy una superviviente de la prostitución, en la que he pasado 10 años. Así que sé bien de lo que hablo. Las razones para mi entrada en ella fueron varias: una familia biológica dificil, en la que a través de violencia masiva, también de índole sexual, contra mi madre y contra mí, resulté traumatizada. Contribuyeron asimismo, en aquel momento, los cuentos masivamente difundidos de prostitutas felices, una necesidad financiera ineludible y la falta de ayuda social y psicológica.

Debat d’Alcaldables a l’Ajuntament de Barcelona: què pensen fer sobre la prostitució?

La nostra companya Sylviane Dahan, de la Vocalia de Dones de l’Associació de veïnes i veïns de l’Esquerra de l’Eixample, va intervenir al debat d’alcaldables, co-organitzat entre la FAVB i la BTV, el passat 8 de maig al Teatre de l’Aliança al Poble Nou.

La pregunta que es va fer:

“L’atur, la bretxa salarial, la precarietat, estan configurant Barcelona com una ciutat de dones pobres. La prostitució s’insinua com una sortida professional per a les dones més vulnerables, com les joves i les immigrades. Moltes d’aquestes, ni tan sols podran votar el 24 de maig. És una problemàtica que afecta totes les dones… sobretot en una destinació turística com Barcelona. En quin dels dos grans models europeus penseu que ens hem d’inspirar? El model abolicionista nòrdic, que considera la prostitució com a violència de gènere, – i, per tant, protegeix les dones prostituïdes, persegueix els proxenetes i sanciona els «clients»? O bé, el model alemany, que considera la prostitució com un comerç legítim, font d’ingressos per als ajuntaments?”

(moment de la pregunta: 1h25)

http://www.btv.cat/alacarta/informatius/39328/

“Ninguna mujer nace para puta” – manifest del Fòrum de Política Feminista

Com a Plataforma ens hem adherit a aquest manifest.

Podeu fer el mateix enviant un correu, abans del 8 de maig 2015, a les companyes del Forum de Política Feminista que estan liderant aquesta iniciativa (info@forumpoliticafeminista.org).

Manifiesto: Ninguna Mujer nace para Puta

En el contexto de las elecciones municipales y autonómicas hemos observado que algunos partidos llevan en sus programas la regulación de la prostitución. Ante este hecho manifestamos nuestra solidaridad con las mujeres que ejercen la prostitución y nos oponemos rotundamente a que sean perseguidas o penalizadas de cualquier forma. Reclamamos políticas públicas para aquellas mujeres que deseen abandonar la prostitución y rechazamos esa institución que tantos beneficios está proporcionando al capitalismo neoliberal.

Manifestamos que:

1. Ninguna mujer nace para puta: la pobreza, la falta de recursos y la desigualdad entre hombres y mujeres están en el origen de la prostitución.
2. La prostitución es fundamental para el nuevo capitalismo, pues mercantiliza no sólo la naturaleza, el dinero y el trabajo, sino también los cuerpos de las mujeres.
3. La prostitución se ha convertido en una gran industria, vinculada a la economía criminal y con poderosos brazos en otros sectores económicos hasta el extremo de ser en estos momentos la segunda fuente de beneficios a nivel global.
4. La prostitución no crece espontáneamente: el Banco Mundial exige a los países que han recibido un préstamo de ayuda estructural que organicen en su país un sector económico alrededor de ocio que incluya la prostitución.
5. Los cuerpos de las mujeres que se venden en el mercado del sexo pertenecen a mujeres migrantes que han sido expulsadas de sus países por la falta de recursos y la pobreza. La prostitución se alimenta de la feminización de la pobreza y de las mujeres de países que tienen altas tasas de pobreza.
6. La prostitución, el sexo pagado frente al sexo pactado, reproduce y realimenta en la sociedad la desigualdad sexual: el deber de las mujeres de gustar a los hombres y buscar su placer, y el derecho de estos a no gustar ni dar placer a su pareja sexual, sino dinero.

Abril 2015

Rosa Cobo, profesora de Sociología del Género de la Universidad de A Coruña.

Fórum de Política Feminista y Asociación Nosotras Mismas. Chamberí (Madrid)

Ciutadans a favor de la legalització de la prostitució

El posicionament programàtic de Ciutadans a favor de la legalització de la prostitució, emfatitzat per Albert Rivera vantant els beneficis fiscals que n’obtindria l’Estat, planteja el debat en uns termes que ningú podrà defugir. El pas endavant de C’s, una força política propulsada des de les elits econòmiques per reconfigurar l’espai de la dreta, és d’allò més significatiu. Demostra, en primer lloc, que les indústries del sexe volen fer un salt endavant en l’expansió dels seus negocis, basats en l’explotació de milers de dones, obtenint que la mercantilizació dels seus cossos sigui reconeguda com una activitat legítima. Albert Rivera promou els interessos de la indústria de la prostitució i proposa que l’Estat mateix esdevingui el primer proxeneta del país. Només és el primer pas d’una campanya que coneixerà molts episodis. Les xifres de possible recaptació d’impostos que anuncia Rivera (6.000 milions d’euros), exagerades o no, mostren que hi ha poderosos interessos en joc. I escàndols recents, com el de la BPA, ens recorden l’òsmosi permanent entre el crim organitzat i els centres financers.
Per bé que tots els partits de l’arc parlamentari hagin rebutjat la proposta de C’s, la majoria de respostes han estat insuficients. No serà possible continuar massa temps amb l’actual indefinició: la prostitució no està prohibida ni legalitzada; senzillament, “està”. Tard o d’hora, haurem de triar entre els dos grans models d’abordatge de la prostitució en què es debat Europa. O bé el “model nòrdic”, que considera la prostitució  com una violència de gènere i que, alhora que dóna empara a les dones, persegueix proxenetes i castiga “clients”. O bé el model neoliberal alemany.

Una absència remarcable en la proposició de llei d’igualtat efectiva entre dones i homes : la prostitució

La prostitució és un escull per la igualtat entre dones i homes!

Per què aquest silenci sobre la prostitució en un text sobre la igualtat de gènere?

Posició de la Plataforma pel Dret a No ser Prostituïdes respecte la discussió de la proposició de llei d’igualtat entre dones i homes del Parlament de Catalunya.

“Molt més que sobre els enunciats del projecte de llei per a la igualtat, les nostres observacions voldrien atraure la seva atenció sobre una absència, per a nosaltres sorprenent. El text, efectivament, no esmenta enlloc el fenomen de la prostitució – ni tan sols evoca la necessitat d’una legislació o d’un tractament específic ulterior.

Campanya de l’Ajuntament de Sevilla (2008)

Al nostre parer, no es tracta d’una mancança qualsevol, susceptible de ser corregida mitjançant un simple afegitó a l’articulat de la llei. Car, l’omissió no només relega a una zona d’ombres una realitat social travessada de violències masclistes i caracteritzada per una desigualtat fonamental entre homes i dones. La permanència de la prostitució soscava i qüestiona, entenem, els avenços realitzats en favor de la igualtat i les polítiques públiques desplegades en aquest sentit. Més encara: l’expansió del comerç sexual, que ha conegut un creixement exponencial al nostre país a l’època de la globalització – en alguns països del nostre entorn, com a Holanda o Alemanya, a l’empara de legislacions liberals favorables –, afecta el cor mateix de la democràcia i del model de societat que perseguim. Una llei d’igualtat que eviti de plantejar el problema de la prostitució com a trava a la igualtat entre homes i dones naixeria amb uns dèficits de tal magnitud que limitarien greument l’efectivitat de les millors disposicions en tots els àmbits en què pretén promoure una major igualtat (CEDAW 1979).

Cinefòrum aquest divendres, no hi falteu!

El CCCP (Col·lectiu Cultural de Cinema Popular) i la Plataforma pel dret a no ser prostituïdes organitzem una projecció del documental “Sex Made in Germany” dirigit per Sonia Kennebeck, Tina Soliman i un debat amb la psicòloga i periodista Carme Freixa i la periodista Maricel Chavarria.

Alemanya s’ha convertit en una de les destinacions principals per als turistes sexuals. És un dels països amb les lleis més liberals sobre prostitució. Fins i tot hi ha dones que es subhasten en vendes per internet que són totalment legals. Per una verge es paguen fins a deu mil euros. El sexe per càmera web és un sector en alça i els propietaris dels portals reben fins a un vuitanta per cent. El sexe virtual va amb els temps: anònim, sense esperes, obert a qualsevol. Els compradors mantenen l’anonimat. L’important és solament l’oferta. Dos-cents milions de clics a l’any converteixen a una casa de subhastes de sexe en líder del mercat.