La mercantilització del cos de les dones – a través dels “ventres de lloguer” com de la prostitució – constitueix una de les majors manifestacions de les desigualtats existents en el si de la nostra societat. L’arribada als circuits de prostitució de nous contingents de dones procedents d’Hondures i Veneçuela, països que pateixen greus crisis socials i humanitàries, ens recorda un cop més que la pobresa i la violència nodreixen, a costa de les persones més vulnerables, profitosos negocis de l’economia neoliberal globalitzada. Als nostres barris de l’Eixample, sense anar més lluny, centenars de noies orientals són explotades en pisos bordell. Vet aquí una realitat que ens duu a reafirmar-nos en la profunda convicció que LES DONES NO SOM MERCADERIES. Per a nosaltres, el debat al voltant de la prostitució i les polítiques públiques que requereix el seu abordatge són més que mai a l’ordre del dia.
Tanmateix, conscients de la necessitat de bastir àmplies majories transversals i per tal de facilitar la feina de les feministes abolicionistes en el si dels espais on treballen (associacions, moviments, partits, sindicats…), vam decidir mostrar-se prudent a les portes d’una nova campanya electoral. Es tracta d’evitar manipulacions o males interpretacions, com ara una identificació reductora de l’abolicionisme amb tal o qual formació política – quan, de fet, la discussió sobre els seus postulats està plantejada a tot arreu.
Per aquest motiu, tot i compartir les aspiracions de les seves organitzadores, ens ha semblat desencertat convocar una marxa abolicionista l’11 de maig, a l’inici de la contesa electoral. En les actuals circumstàncies, el moment triat pot generar més suspicàcies, enfrontaments i bloquejos que no pas debats oberts i apropaments entre diferents sensibilitats feministes. Però, justament per això, perquè es tracta d’afavorir aquesta reflexió en el conjunt de la societat, rebutgem el manifest que, des de certs àmbits, s’està promovent en contra d’aquesta marxa, aprofitant l’avinentesa per desacreditar un corrent, l’abolicionisme, que s’inscriu en la tradició del feminisme històric i del moviment obrer. Atenció! No es tracta d’una innòcua confrontació d’opinions. Hi ha poderosos interessos en joc: tota una indústria proxeneta, desitjosa de normalitzar la prostitució a fi d’expandir el seus negocis.
En aquest sentit, ens entristeix veure que Ca a Dona brinda el seu suport a l’acte “Barcelona, ciutat pro-dret”, del proper 14 de maig. En la nostra societat, profundament desigual i patriarcal, no és l’exercici de la prostitució allò que està en qüestió, sinó més aviat la possibilitat, per a milers de dones i nenes pobres, de tenir alternatives de vida dignes i no caure en les xarxes de l’explotació sexual. El dret més abastament amenaçat – i del qual no sembla previst parlar-ne en aquesta trobada – és el dret a no ser prostituïdes. Com tampoc està previst escoltar la veu de les “supervivents”, una veu que soscava el discurs sobre el “treball sexual” i la “prostitució lliure”. Hi ha tracta perquè existeix una demanda, creixent i incentivada, de dones destinades a satisfer un privilegi ancestral dels homes, un privilegi que esdevé inadmissible en una societat democràtica avançada.
El feminisme segueix dividit. Avui, és més necessari que mai fer un esforç de bona voluntat: no pas per esbandir, en nom de falsos consensos, una discussió indefugible, sinó per poder fer-la de debò. Passades les eleccions, seguirem treballant perquè vegi la llum una Llei Integral que permeti combatre eficaçment la tracta, el proxenetisme i l’explotació sexual, que protegeixi les dones i els seus drets i ajudi totes aquelles que volen sortir de la prostitució a recuperar la seva autonomia vital.
Pau entre nosaltres i guerra al patriarcat!
Vocalia de Dones de l’AVVEE «DONES D’ENLLAÇ» – 6/5/2019
“¡Hay que abolir la pornografía!” Así de tajante se alzaba la voz de la histórica investigadora y militante feminista Sheila Jeffreys al cierre del 1er Fórum Internacional sobre feminismo ypornografía, celebrado los días 13, 14 y 15 de febrero en Santa Coloma de Gramenet, , bajo los auspicios de su Ayuntamiento – y el compromiso personal de la alcaldesa socialista Núria Parlón. Una apuesta valiente, sin lugar a dudas. El tema es tabú: basta con evocarlo para que salte a la palestra una legión de airados defensores del derecho irrestricto de cada cual a gozar de sus fantasías. Incluso desde las filas de la propia izquierda surgen inmediatamente denuncias de mojigatería o moral victoriana.
Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes 