Arxius | Novembre, 2016

Manifest 25N PROU VIOLÈNCIES MASCLISTES. NI UNA MÉS!

24 nov.

1625n-manifestacio

DENUNCIEM

La pervivència d’un sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències masclistes. Un sistema de relacions de poder que legitima i perpetua les desigualtats i que està present en totes les estructures de la societat i s’inscriu en la nostra cultura.

Que la violència és una eina i una estratègia que el poder utilitza contra dones i criatures, lesbianes, transexuals, bisexuals, transgènere, intersexuals, diverses funcionals, de diferents orígens, cultures, creences i religions, per intentar sotmetre’ns des de tots els àmbits de la nostra vida.

EXIGIM

• Que totes les estructures socials, i molt especialment les organitzacions i institucions de govern, es comprometin en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.

• Que les mesures i els recursos incloguin tant la violència exercida en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i nenes i tot tipus de violències masclistes.

• Que la prevenció contra les violències masclistes sigui una política prioritària, que inclogui un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos educatius.

• Que els mitjans de comunicació i de producció cultural es comprometin en la lluita contra les violències masclistes, que facin un tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant tractar-les amb sensacionalisme morbós i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.

• Que es nombri que la violència contra les dones l’exerceixen majoritàriament homes.

Models d’atenció feministes, que han de ser integrals i multidisciplinaris i han d’incloure processos de recuperació, reparació i acolliment. Han d’estar centrats en l’empoderament de les dones i han de partir de les seves necessitats. Perquè això pugui dur-se a terme, totes les persones que les atenguin han de tenir formació específica i feminista.

Que s’eliminin totes les traves existents per a les dones no estàndards i les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere. Volem l’accessibilitat universal a tots els serveis.

Que el Sistema Judicial assumeixi la responsabilitat envers la violència masclista, que generi estructures reals de protecció, que ampliï la qualitat i quantitat dels torns d’ofici amb perspectiva feminista, que respecti els processos i les necessitats de les dones i implementi mesures de justícia real i efectiva.

Que es desenvolupi i implementi el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW. Que es reformin les lleis perquè hi estiguin recollides totes les formes de violència contra les dones.

• Que es faci efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, d’opció sexual i d’identitat de gènere.

• Continuem i continuarem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix. I, per la construcció d’uns països lliures, que només ho seran veritablement si les dones vivim sense violències masclistes.

Cal situar i reconèixer:

– Que el moviment feminista som la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.

– Que som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Perquè les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per a la transformació de la feminitat i de la masculinitat.

– Que les dones teixim xarxes i que sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per a la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat. I per això, donem suport a totes les dones que arreu del món, comparteixen la nostra lluita.

Les unes al costat de les altres, practicant l’autoorganització, l’empoderament i l’autodefensa feminista, diem prou a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relacions lliures perquè :

PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.

PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I LLIURE DE VIOLÈNCIES.

PERQUÈ ENS VOLEM VIVES;

CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES,

AUTODEFENSA FEMINISTA

Anuncis

Sobre pornógrafos, proxenetas y puteros en Barcelona

1 nov.

Artículo original publicado en catalán en el semanario la Directa (25.10.2016)

Glòria Casas Vila. Socióloga y activista feminista (@glorinsurgent)

Políticamente la sexualidad es importante porque legitima el orden establecido en el plano más íntimo. 

web_doctormo-put-rubbish-in-bin-signs

Los representantes más rancios del machismo violento, convocados por una red de prostíbulos (Apricots), han estado de fiesta en Barcelona a principios de octubre. Nuestro ayuntamiento “feminista y de izquierdas” los ha dejado celebrar su misoginia en el pabellón olímpico de la Vall d’Hebron.

Cuando en febrero de este mismo año el líder de los Return of Kings convocó en Barcelona un encuentro explícitamente machista (como los del salón “erótico”, sic), el gobierno municipal reaccionó rápidamente anunciando que intentaría evitar el encuentro que, finalmente, gracias a la presión de grupos feministas, se anuló. La acción feminista impidió también que el pretendido “formador en seducción”, Álvaro Reyes, hiciera sus cursos de apología de la violencia machista. Todos ellos han sido justamente criticados y boicoteados. Pero ambos son simples portavoces del mismo mensaje misógino del negocio de la explotación sexual que es la industria del porno. ¿Porqué sólo criticamos a unos individuos y no al sistema entero?

Return of Kings, Álvaro Reyes… han estado justamente boicoteados por su apología de la violencia machista, a diferencia de la industria pornográfica mainstream

Ya hace años que machistas mafiosos de todo tipo celebran este salón del porno. Hace tres años allí ganó un premio de “reconocimiento de su carrera” Ignacio Allende, alias Torbe, imputado y en prisión[i] desde abril por delitos de agresión sexual corrupción de menores, trata de personas, blanqueo de capitales y fraude fiscal. Es difícil olvidar los testimonios de varias actrices de su productora, algunas traídas engañadas de Ucrania, participando horrorizadas de bukkakes con más de un centenar de hombres: “Querían que las chicas lo pasaran mal, que tuvieran cara de sufrimiento. Que llorasenexplicaba una de las ex-actrices.

El 2007, el Comando SCUM Barcelona fue al salón del porno, que entonces era en la Farga del Hospitalet, para hacer pintadas y reventar las ruedas de los coches de los asistentes. Decían:

SCUM no podía permanecer impasible ante tal despliegue de hechos ignominiosos y humillantes para la dignidad de las mujeres, ante tal abundancia de propaganda sexista que ofrece a los machos ansiosos de carnaza la posibilidad de creer que miren donde miren siempre habrá una mujer convertida en objeto para su propio disfrute”.

¿Porqué, casi diez años más tarde, en un contexto con muchos más grupos feministas en todo el país, la crítica colectiva ha estado tan ausente? ¿Qué ha pasado durante estos años? ¿Dónde están las acciones, los carteles, la rabia contra una fiesta macabra de nuestra cosificación sexual, donde somos reducidas a ser tratadas como orificios, donde nuestra deshumanización está en el centro del espectáculo?

Me parece extraño este silencio de la mayoría de grupos feministas –y aliados profeministas-, y el contraste es aún más agudo si tenemos en cuenta cómo las agresiones sexuales han estado al orden del día informativo sin pausa durante las semanas previas[ii]. Una actualidad informativa que hizo que hasta hombres normalmente silenciosos sobre el tema se posicionaras públicamente pidiendo una reacción masculina. ¿Y porqué ahora no? ¿La violencia sexual no tiene nada que ver con la pornografía? ¿No tiene nada que ver con el núcleo duro del negocio de los que se encuentran en este salón del porno?

Continua llegint