Perspectiva de gènere en l’educació i en les polítiques socials, claus per la lluita contra la feminització de la pobresa

NOTÍCIA ORIGINAL PUBLICADA A LA WEB DE LA CONFAVC.

“Polítiques socials, laborals i educacionals en visió de gènere; major empoderament de les dones en els moviments socials, i la incorporació de la prostitució com una forma de violència de gènere i masclista més. Aquestes van ser algunes de les conclusions a les quals es va desembocar durant la taula rodona “La injustícia de rostre de dona”, organitzada per la Vocalia de Dones de la FAVBarcelona, amb la col·laboració de la CONFAVC.

En l’acte, en el qual hi va intervenir la representant de la Vocalia de la Dona de la FAVB. Sylviane Dahan; un dels portaveus de la Marea Pensionista. Domiciano Sandoval; i la membre de l’organització francesa, Supervivents de la Prostitució, Rosen Hicher; es van exposar les causes principals que porten a les veïnes d’edat més avançada a ser especialment vulnerables a l”empobriment i a l’exclusió social. Causes com el fet que mentre els veïns han treballat una mitjana de 43’4 anys, les veïnes, només han desplegat un treball remunerat – la cura no es comptabilitza-‘una mitjana de 12’8 anys, la xifra més baixa de la UE. Una realitat que es trasllada després a les prestacions que reben: mentre la pensió mitjana dels jubilats és de 1.067 euros, la de la jubilades és de 659 euros, un 38% inferior,

Conferència i trobada amb Rosen Hicher – Barcelona, 25 d’abril

Enfront de un debat que divideix profundament la nostra societat, ens ha semblat important sentir la veu d’una categoria de dones molt difícil de trobar a casa nostra: les supervivents de la prostitució. El dissabte 25 d’abril vam poder escoltar a una d’elles que ha perdut la por de parlar, Rosen Hicher. Una dona valenta que representa la baula mancant en totes aquestes discussions on són legitimades únicament les dones que es diuen “exercir lliurement la prostitució” distingint-les de les “forçades”.
Rosen Hicher és una figura molt coneguda a França arran de la marxa de 800 km, que va fer en setembre de l’any passat on va recórrer totes les ciutats en les quals es va prostituir. Hi va sempre acompanyada de la seva filla. Al final de la seva marxa va reagrupar 12 dones “supervivents” i han creat l’associació “Survivantes de la Prostitution” a França.
Ens va explicar que havia començat en la prostitució per necessitat econòmica “lliurement”, pensant que seria per a 4 mesos… i va durar més de 20 anys, fins que va prendre consciència enfront de les violències que patia, i va decidir sortir de la prostitució. Ara milita per l’abolició de la prostitució.

Van ser moments molt emocionants i enriquidors per les persones presents i ens va convèncer de la necessitat de l’abolició del sistema prostitucional.

Algunes de les fotografies són de la nostra companya Maria Olivella.

Legalizar la prostitución

Excel·lent article de Victòria Camps (filòsofa), publicat originalment a El País, 14/04/2015.

“La experiencia de los doce países que la han regulado no es positiva. Le ley debe proteger al 80% que son prostitutas forzosas.”

“La propuesta de legislar la prostitución aparece y desaparece cada cierto tiempo sin que nunca llegue a producirse un debate en profundidad sobre el asunto. Hace unos meses, la Organización de Inspectores de Hacienda del Estado planteaba regular la prostitución con el fin de “luchar contra sus efectos adversos y aumentar los ingresos públicos”, gracias a que, de legalizarse la prostitución, se produciría un aumento considerable de cotizantes de la Seguridad Social.

Hace unas semanas, un juez de Barcelona dictó una sentencia en la que condenaba al empresario de un prostíbulo a hacer contratos laborales a las mujeres que trabajaban en su local. Aducía que las mujeres que libremente ejercen la prostitución tienen derecho a una relación laboral normal. Al mismo tiempo, este periódico ha informado de la reciente creación del primer lobby formado por varias asociaciones de prostitutas que reivindan sus derechos como “trabajadoras sexuales”. La presidenta del mismo se presentaba así: “Todas las mujeres que ejercemos sexo de pago lo hacemos libre y voluntariamente porque, si no, no es prostitución, es esclavitud”.

El debate no es sencillo. Esgrimir el argumento de que la prostitución es la forma de explotación más antigua, que ha existido siempre y no dejará de existir, es el pretexto cómodo para no hacer nada y permanecer en la situación de alegalidad en que nos encontramos. Una situación que ni protege jurídicamente a las prostitutas ni consigue que la prostitución disminuya. Es el argumento derivado de la pereza de enfrentarse a una cuestión complicada.

Frente a él, los partidarios de legalizar la prostitución se unen en una defensa a ultranza de la libertad individual. En nombre de la libertad y en contra de un moralismo puritano, se pronuncian a favor de una aceptación abierta de la prostitución, que elimine la calle y el burdel. Ahora que las campañas electorales que se avecinan alientan el apoyo a todas las causas susceptibles de ser rentables en votos, tanto la CUP como la plataforma Barcelona en Comú han manifestado su apoyo a la propuesta de legalización de las trabajadoras sexuales.

La propuesta de regular la prostitución quiere justificarse en nombre de la libertad, y no discuto que existan algunas mujeres que ejercen la prostitución voluntariamente. Pero son una minoría insignificante. Los datos dicen que más del 80% de las prostitutas están ligadas a mafias que las traen de países de la Europa del Este y del Tercer Mundo. Hablar de libertad en estos casos es una broma. Prostituirse tiene un significado unívoco: es esclavizarse. No pongo en duda que existan mujeres que pueden permitirse el lujo de considerar que lo que hacen no es prostitución, sino un trabajo como cualquier otro. Pero la legislación no debe mirar a esa pequeña minoría de mujeres que se autodenominan libres, sino a la gran mayoría que no vacilaría en reconocer que vende su cuerpo porque es lo más lucrativo que tiene a su alcance. La ley es, efectivamente, para todos, pero su objetivo primordial, en una sociedad que aspira a la justicia social, es proteger a los más desfavorecidos.

Si aparcamos los principios y nos fijamos en los resultados obtenidos allí donde la prostitución está legalizada, no encontramos datos demasiado convincentes para copiar sus leyes. En Europa, la prostitución está legalizada en 12 países y, en ninguno de ellos, parece que la experiencia haya sido muy positiva para reducir ni la prostitución ni la actividad de las mafias. Caso distinto es el de Suecia, que optó por prohibirla y criminalizar a las mafias y a los clientes. De esta forma, y si las cifras no mienten, ha logrado que la prostitución bajara de un 30% a un 50%.

Dirán las prostitutas libres que con qué derecho una sociedad que se proclama liberal interfiere en las vidas de las personas, condena la prostitución y la considera un trabajo indigno. La respuesta es que, en efecto, es una actividad degradante para todas las mujeres que no entienden que el ejercicio de la prostitución afiance sus derechos como individuos libres, sino todo lo contrario, y esas son desgraciadamente las que más abundan.

La discrepancia de puntos de vista al respecto nos sitúa ante una de las paradojas del liberalismo. La paradoja que consiste en colocar en un pedestal la libertad de los individuos sin atender a las condiciones imprescindibles para que la libertad no sea un derecho sólo formal, sino que cuente con la base material imprescindible para poder ejercerlo.

Por otra parte, nos cansamos de decir que también la libertad debe tener límites, pero nunca lo ratificamos en la práctica. Hace unos días, la Asamblea Nacional francesa aprobaba considerar delito la incitación a la delgadez extrema prohibiendo a las agencias de modelos contratar a jóvenes exageradamente delgadas. Cuando uno puede elegir, es libre de hacerse daño a sí mismo, pero lo primero es conseguir que la libertad de elegir sea real, poder comparar entre distintas formas de vida y escoger la preferida. Cuando deje de haber prostitutas obligadas a serlo, podremos discutir si nos parece aceptable sustituir la palabra prostitución por la de trabajadoras sexuales.”

Victoria Camps es profesora emérita de la UAB

Ciutadans a favor de la legalització de la prostitució

El posicionament programàtic de Ciutadans a favor de la legalització de la prostitució, emfatitzat per Albert Rivera vantant els beneficis fiscals que n’obtindria l’Estat, planteja el debat en uns termes que ningú podrà defugir. El pas endavant de C’s, una força política propulsada des de les elits econòmiques per reconfigurar l’espai de la dreta, és d’allò més significatiu. Demostra, en primer lloc, que les indústries del sexe volen fer un salt endavant en l’expansió dels seus negocis, basats en l’explotació de milers de dones, obtenint que la mercantilizació dels seus cossos sigui reconeguda com una activitat legítima. Albert Rivera promou els interessos de la indústria de la prostitució i proposa que l’Estat mateix esdevingui el primer proxeneta del país. Només és el primer pas d’una campanya que coneixerà molts episodis. Les xifres de possible recaptació d’impostos que anuncia Rivera (6.000 milions d’euros), exagerades o no, mostren que hi ha poderosos interessos en joc. I escàndols recents, com el de la BPA, ens recorden l’òsmosi permanent entre el crim organitzat i els centres financers.
Per bé que tots els partits de l’arc parlamentari hagin rebutjat la proposta de C’s, la majoria de respostes han estat insuficients. No serà possible continuar massa temps amb l’actual indefinició: la prostitució no està prohibida ni legalitzada; senzillament, “està”. Tard o d’hora, haurem de triar entre els dos grans models d’abordatge de la prostitució en què es debat Europa. O bé el “model nòrdic”, que considera la prostitució  com una violència de gènere i que, alhora que dóna empara a les dones, persegueix proxenetes i castiga “clients”. O bé el model neoliberal alemany.

Sobreviure a la prostitució

Tenim el gran plaer de poder comptar amb la presència de Rosen Hicher, supervivent de la prostitució, i Rocío Nieto, membre de APRAMP, à Barcelona, al Centre Cívic Golferichs el proper dissabte 25 d’abril. No hi falteu!

Rosen a Paris la tardor passada (2014), depsrés de la seva marxa de més de 800 km per tota França per a reclamar la penalització dels puteros, mesura que estava en discussió al Senat francès.

 

Una absència remarcable en la proposició de llei d’igualtat efectiva entre dones i homes : la prostitució

La prostitució és un escull per la igualtat entre dones i homes!

Per què aquest silenci sobre la prostitució en un text sobre la igualtat de gènere?

Posició de la Plataforma pel Dret a No ser Prostituïdes respecte la discussió de la proposició de llei d’igualtat entre dones i homes del Parlament de Catalunya.

“Molt més que sobre els enunciats del projecte de llei per a la igualtat, les nostres observacions voldrien atraure la seva atenció sobre una absència, per a nosaltres sorprenent. El text, efectivament, no esmenta enlloc el fenomen de la prostitució – ni tan sols evoca la necessitat d’una legislació o d’un tractament específic ulterior.

Campanya de l’Ajuntament de Sevilla (2008)

Al nostre parer, no es tracta d’una mancança qualsevol, susceptible de ser corregida mitjançant un simple afegitó a l’articulat de la llei. Car, l’omissió no només relega a una zona d’ombres una realitat social travessada de violències masclistes i caracteritzada per una desigualtat fonamental entre homes i dones. La permanència de la prostitució soscava i qüestiona, entenem, els avenços realitzats en favor de la igualtat i les polítiques públiques desplegades en aquest sentit. Més encara: l’expansió del comerç sexual, que ha conegut un creixement exponencial al nostre país a l’època de la globalització – en alguns països del nostre entorn, com a Holanda o Alemanya, a l’empara de legislacions liberals favorables –, afecta el cor mateix de la democràcia i del model de societat que perseguim. Una llei d’igualtat que eviti de plantejar el problema de la prostitució com a trava a la igualtat entre homes i dones naixeria amb uns dèficits de tal magnitud que limitarien greument l’efectivitat de les millors disposicions en tots els àmbits en què pretén promoure una major igualtat (CEDAW 1979).