Arxius | Convocatòries RSS feed for this section

La llei que necessitem: Pau de les Dones.

21 oct.

Volem manifestar la nostra preocupació davant la tramitació al Parlament de Catalunya, amb caràcter d’urgència, de la Proposició destinada a modificar l’actual Llei de 2008, referida a les violències vers les dones. Cal recordar que aquella Llei fou el resultat d’un ampli procés en què van prendre la paraula i es van implicar, no només les forces polítiques, sinó el moviment feminista i els seus nombrosos col·lectius. Han passat anys des de llavors. Hem acumulat experiències i han sorgit noves problemàtiques i realitats socials. Una actualització de la Llei té, doncs, sentit. Però, en un tema tant punyent i transcendent, això requereix de nou reflexió col·lectiva i recerca d’amplis consensos. Les dificultats inherents  la pandèmia no poden ser excusa per obviar aquest esforç.

           La lectura del projecte admès a tràmit – procediment reduït a un nombre restringit de compareixences – ens confirma el risc de fer les coses amb precipitació. Correm el risc d’esguerrar la Llei de 2008 en lloc de millorar-la i fer-ne un estri més eficaç en la lluita contra les violències masclistes. Així, per exemple, si allò que es pretén és ampliar el ventall de violències que contempla la Llei, nosaltres seríem partidàries d’incloure-hi la trata amb fins d’explotació sexual i la prostitució com a tal, inspirant-nos en la tradició del feminisme nòrdic que la considera en tots els casos com un abús masclista i un delicte reprovable per la societat, i que obliga els poders públics a oferir suport i alternatives a les dones en situació de prostitució. Així ho reclamàvem ara fa dos anys amb el Manifest “La Pau de les Dones”, promogut des de la FAVB amb el suport de centenars de personalitats. Lluny d’això, veiem comparèixer al Parlament, a títol d’expertes, persones i entitats vinculades als lobbys de les indústries del sexe.

           De la mateixa manera, quan s’esmenta l’impacte de les noves tecnologies i les xarxes socials en l’aparició de formes inèdites d’assetjament, ens sorprèn que no hi hagi cap referència a la pornografia, que ha tingut un desenvolupament vertiginós i massiu en els últims anys, que exerceix una influència creixent en el comportament de joves i adolescents i que ha derivat en una apologia i una erotització sistemàtica del tracte degradant i la violència vers dones i nenes. Podríem dir el mateix en relació a la denúncia dels atemptats contra els drets reproductius, en què s’obvia qualsevol menció als “ventres de lloguer”, un fenomen que afecta sobretot a dones pobres d’altres països, però que té el seu origen en la demanda que es produeix a Occident i que ens revolta com a dones feministes i solidàries que som.

           Però, si aquestes mancances són remarcables, encara sobta més la inesperada introducció en la proposició d’un apartat (punt 8) que pretén ampliar el marc de la Llei a col·lectius “no binaris”, “trans”, “que tenen una auto identificació de gènere que no correspon al sexe assignat al nàixer”… Creiem que aquest tipus d’incorporació pot desvirtuar completament el sentit de la Llei. En qualsevol cas, una modificació d’aquest abast no pot ser introduïda per la porta de darrera, a corre-cuita, sense debat i sense cercar la construcció d’acords tan amplis com els que es van aconseguir el 2008. I és evident que, ara com ara, no hi ha un acord sobre aquesta qüestió dins del moviment feminista. Nosaltres pensem que tota persona, sigui quina sigui la seva orientació sexual o la seva forma de viure-la, té dret al respecte de la seva integritat i a l’empara dels poders públics enfront de qualsevol discriminació. La defensa d’aquests drets pot ser l’objecte d’altres disposicions legislatives. Però la Llei de 2008 aspirava a protegir dones i nenes enfront de les violències que pateixen arran del seu sexe; val a dir, arran de la situació d’inferioritat, submissió o vulnerabilitat que la jerarquia patriarcal atribueix a les persones de sexe femení – i que, malgrat els avenços en matèria d’igualtat, persisteix en les nostres societats. La pretensió d’ampliar el focus de la Llei transforma la meitat de la població en un “col·lectiu”, desdibuixant la desigualtat estructural i específica de què són objecte les dones – i que requereix, per tant, estris jurídics i polítiques públiques igualment específics per combatre-la.

           Més enllà de les diverses opinions que puguem tenir al respecte, no és admissible que es produeixi un canvi tan significatiu en una llei que les dones d’aquest país sentim com a nostra sense un debat públic, rigorós i suficient. Hem d’aturar una dinàmica perversa que soscava la democràcia i que consisteix en el segrest del debat ciutadà a mans de lobbys i “experts” de part. No és admissible que ens trobem davant de fets consumats, amb noves lleis que poden soscavar drets adquirits o afectar la salut i el desenvolupament dels nostres fills i filles, sense haver-ne parlat.

           El Consell no hauria de donar el seu aval a un procediment parlamentari que no permet el temps necessari per a una reflexió seriosa i participada. Més val endarrerir l’aprovació d’una llei per treballar-la bé, que no pas propiciar l’adopció d’un nyap que pot danyar els interessos de les dones.

Barcelona, 21/10/202

Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes

“Qui no es mou, no és conscient de les seves cadenes” Rosa Luxemburg

La violència no és admisible

24 set.

              El passat 23 de setembre, Dia Internacional contra l’explotació sexual i la trata, un grup de joves feministes que es manifestava pacíficament, amb càntics i pancartes a favor de mesures legislatives i polítiques públiques d’empara a les dones en situació de prostitució, així com de persecució del proxenetisme i de sanció als consumidors de sexe de pagament, fou agredit a còpia d’insults, amenaces i destrucció de material per part d’un col·lectiu partidari del reconeixement de la prostitució com a “treball sexual”. El debat social sobre la realitat de la prostitució és sens dubte lluny d’ésser resolt. Tanmateix, més enllà de les opinions que cadascú defensi, el recurs a la violència i la intimidació de qui pensa diferent resulten del tot inadmissibles. Aquests mètodes no formen part de la tradició democràtica, ni del feminisme, històricament arrelat a la nostra ciutat.

Plataforma catalana pel dret a no ser prostituïdes

COMUNICAT

23 set.

Avui, 23 de setembre, se celebra el Dia Internacional contra la trata i l’explotació sexual. Des de la Plataforma pel Dret a No Ser Prostituïdes ens unim al clam contra aquesta xacra mundial. Alhora que exigim mesures efectives contra l’infame comerç d’ésser humans – singularment, dones i infants -, volem assenyalar que la trata amb finalitats d’explotació sexual segueix la demanda creixent de la prostitució. Hi ha trata perquè hi ha prostitució. Hi ha prostitució perquè hi ha demanda, promoguda pels lobbys proxenetes i les indústries del sexe.

Per això, la nostra Plataforma s’uneix als nombrosos col·lectius feministes que plantegen al govern progressista de Pedro Sánchez la urgència d’una Llei Integral d’Abolició de la Prostitució. Una llei que tipifiqui adequadament el proxenetisme i el castigui. Una llei significant als homes que una societat democràtica no pot permetre l’existència d’una reserva de dones al servei dels seus capricis, i que la compra de favors sexuals serà considerada un abús punible. I una llei que, sobretot, doni empara a les dones en situació de prostitució, que les protegeixi de la violència proxeneta, que faciliti regularitzacions administratives i promogui d’ambiciosos programes socials per ajudar totes aquelles que ho desitgin a sortir del món de la prostitució, recompondre la seva autonomia i construir un projecte de vida digna.

Som conscients que es tracta d’una lluita difícil. Hi ha poderosos interessos en joc. I el lobby proxeneta no deixa de treballar per obtenir la legalització del seu lucratiu negoci, sembrant la confusió en l’opinió pública. Hem d’evitar la imatge d’un conflicte entre les feministes abolicionistes i les dones que es veuen abocades a la prostitució per sobreviure. La llei sueca s’anomenava “La Pau de les Dones”, i és aquesta la pau que volem instaurar. La prostitució es nodreix de la desigualtat social, la pobresa, l’opressió colonial i el domini patriarcal que segueix determinant la fesomia de les nostres societats. Per això la prostitució no és un “treball”, ni pot haver una prostitució “amb drets”. El dret que les dones hem d’aconseguir, per a nosaltres i les nostres filles, és el de no ser prostituïdes.

Avui és difícil omplir els carrers com caldria per exigir l’abolició d’aquest esclavatge del segle XXI. Encara hem de fer molta feina de preparació. Però seguim acumulant forces i teixint xarxes per aconseguir-ho. No defallim.

Plataforma catalana pel dret a No Ser Prostituïdes  – 22/09/2020

Il suffira d’une crise

21 jul.

Emma

Pendant le confinement, on m’a souvent demandé mon avis sur l’impact sur les femmes confinées en termes de charge mentale. A ce stade j’avais refusé, car étant, justement, confinées, on communiquait peu, et on n’avait pas encore de statistiques qui permettaient d’avoir un avis (même si, bon, j’avais déjà un peu un avis !)
Bref nous avons été déconfinées, des statistiques ont été produites, voilà donc une BD sur le sujet. J’ai fait un focus sur la question du travail domestique des femmes confinées car on en a assez peu parlé. Je suis consciente de ne pas avoir traité tout un tas d’autres aspects nous concernant, comme l’accès à l’IVG, la précarité, les violences conjugales … peut-être dans un autre opus 🙂

Merci à mon poilu et à Hélène pour leurs relecture,
bonne lecture, et surtout prenez soin de vous ! 

Confinement_001Confinement_002Confinement_003Confinement_004

Confinement_005 https://www.bastamag.net/Covid19-deces-en-Ehpad-maisons-de-retraite-coronavirus-crise-sanitaire-soignants https://www.ladepeche.fr/2020/05/08/ma-vocation-dinfirmiere-ce-netait-pas-de-travailler-en-sac-poubelle,8878551.php

Confinement_006 http://www.oecd.org/coronavirus/policy-responses/covid-19-dans-la-region-mena-impact-sur-les-inegalites-de-genre-et-reponses-apportees-en-soutien-aux-femmes-f7da7585/

Confinement_007Confinement_008Confinement_009Confinement_010Confinement_011

Confinement_012 https://www.lemonde.fr/les-decodeurs/article/2020/07/09/l-accroissement-des-inegalites-femmes-hommes-pendant-le-confinement-en-graphiques_6045739_4355770.html

Confinement_013Confinement_014

Confinement_015 https://www.ined.fr/fr/publications/editions/population-et-societes/comment-voisine-t-on-dans-france-con%EF%AC%81nee/ https://www.ifs.org.uk/publications/14861

Confinement_016

Confinement_017 https://www.insee.fr/fr/statistiques/4513259

Confinement_018

Confinement_019 (Minute autopromo) https://emmaclit.com/2020/03/22/le-pouvoir-de-lamour/

View original post 1 more word

Réintégrer le travail invisible à l’ordre du jour des mouvements féministes

19 jul.

Entre les lignes entre les mots

Dans sa préface, Micheline Dumont parle, entre autres, des jeunes féministes, « J’ai beaucoup d’atomes crochus avec ces « jeunes féministes » qui remettent en question le concept de vagues, pour caractériser les différents féminismes », du travail ménager comme d’« une question éminemment politique », de la nouvelle place des femmes en politique et la vie économique « mais pendant ce temps-là, le ménage doit être fait, les vêtements doivent être lavés et les repas préparés », de conflits, « Le travail ménager constitue sans doute l’occupation humaine la plus chargée d’émotivité, de conflits conjugaux et d’exploitation », de gratuité, « le travail ménager EST un travail gratuit : il échappe aux théories économiques », des débats et de leur évolution, « On a parfois l’impression que les débats actuels du féminisme se concentrent sur l’identité, l’orientation sexuelle, l’intersectionalité, le droit à l’enfant (pour les couples homosexuels ou les femmes stériles) avec ses…

View original post 1.128 more words

Los hombres callados

1 jul.

Lluís Rabell

1366_2000

En el debate que agita al mundo feminista en torno a las leyes “trans”, diríase que los hombres somos los grandes ausentes: aparentemente, se trataría de una controversia entre “transactivistas” y “feministas radicales”, de manera similar a como ocurre con la prostitución – donde se enfrentan partidarias de su reconocimiento como “trabajo sexual” y feministas abolicionistas, bajo la distante mirada de los varones. Diríase que la cosa no va con nosotros. O sólo de modo tangencial. Sin embargo, es todo lo contrario. En uno y otro caso – al igual que en muchas batallas culturales que pueblan nuestro día a día, como las referidas a los “vientres de alquiler” o a la pornografía – está en juego la relación ancestral de dominación de los hombres sobre las mujeres. Una relación que, para perpetuarse, necesita ser redefinida y reafirmada insistentemente frente a los cambios inducidos por el capitalismo global y…

View original post 1.436 more words

Abolición ya!!!

12 abr.

Mujeres sabias y brujas

         Esta mañana, al despertarme, me encontré etiquetada en un par de entradas en una red social (odio ser etiquetada en las redes) para “colaborar en una especie de caja de resistencia para las mal llamadas “trabajadoras del sexo” y apelando a que quienes tenemos una nómina, nos tocaba ser solidarias con las mujeres que no pueden “trabajar” por el confinamiento.

Al cabo de un rato recibo una notificación por otra red social sobre la reciente detención de siete personas por explotar sexualmente a doce mujeres de origen colombiano en dos ciudades de Andalucía, una de ellas menor de edad, incluso en estos días de confinamiento.

Está claro que la prostitución mueve muchos millones de euros se mire por donde se mire y que los tratantes de personas van a defender sus negocios a capa y espada, aunque sean ilícitos y las mercancías sean personas, mayoritariamente mujeres.

Pero hay algo…

View original post 539 more words

Donner des bloqueurs de puberté à des enfants dits « trans » équivaut à un saut dans l’inconnu.

24 febr.

TRADFEM

Au Royaume-Uni, un contrôle judiciaire de référence examinera les allégations selon lesquelles certains jeunes gens confus sont actuellement soumis à une gigantesque expérience médicale, écrit une journaliste d’enquête du TIMES de Londres, JANICE TURNER.

Vendredi 21 février 2020, 17 h GMT, The Times.

par Janice Turner

Un-e enfant de 11 ans est probablement encore à des années de son premier baiser. Pourtant, le médicament qu’il ou elle s’apprête à prendre le mènera presque certainement à un itinéraire médical débouchant sur la stérilité. Comme ses gamètes ne pourront jamais arriver à maturité, les médecins ne pourront même pas prélever ses spermatozoïdes ou ses ovules. Un-e enfant de 11 ans peut-il comprendre la gravité d’exclure toute possibilité d’avoir un jour des enfants ?

De plus, est-ce que cet enfant, pour qui le rapport sexuel est une activité inimaginable, probablement un truc assez répugnant d’adultes, peut consentir à un traitement qui abaissera sa libido future…

View original post 2.925 more words

Medianoche en el bosque del porno feroz

18 febr.

Lluís Rabell

csm-porno-redes-cuadrado01bueno-f2e7ccba1b-1581418057997“¡Hay que abolir la pornografía!” Así de tajante se alzaba la voz de la histórica investigadora y militante feminista Sheila Jeffreys al cierre del 1er Fórum Internacional sobre feminismo ypornografía, celebrado los días 13, 14 y 15 de febrero en Santa Coloma de Gramenet, , bajo los auspicios de su Ayuntamiento – y el compromiso personal de la alcaldesa socialista Núria Parlón. Una apuesta valiente, sin lugar a dudas. El tema es tabú: basta con evocarlo para que salte a la palestra una legión de airados defensores del derecho irrestricto de cada cual a gozar de sus fantasías. Incluso desde las filas de la propia izquierda surgen inmediatamente denuncias de mojigatería o moral victoriana.

Pero la pornografía que hoy se difunde masivamente a través de Internet, en abierto, no tiene nada que ver con transgresión liberadora alguna. Al cabo, ni siquiera con el sexo propiamente dicho –…

View original post 968 more words

Hombres “TERF” 

18 febr.

Lluís Rabell

revolucion-mayo-68-kGWD-U501766700383aqF-624x385@RC

No nos corresponde a los hombres, por muy feministas y solidarios que nos declaremos, opinar sobre cómo deberían las mujeres gestionar sus movimientos o conducir sus debates. Y no sólo por causa de nuestra tradicional inclinación a colonizar esos espacios, ejerciendo sobre ellos paternales “protectorados”. No sólo por eso. También por una razón más actual e inquietante: es perceptible que asistimos a toda una ofensiva cultural y política destinada a forzar parcelas de privacidad duramente conquistadas e incluso a desdibujar a las propias mujeres como sujetos de un combate emancipador. Una parte de la izquierda se muestra permeable a esa ofensiva o se deja arrastrar por ella. Otra parte permanece perpleja y llena de dudas. Se intuye, sin embargo, que la disputa por decidir el semblante del feminismo del siglo XXI condensa los grandes problemas en que se debate nuestra sociedad.

Tampoco hemos sido necesarios para establecer ese diagnóstico…

View original post 852 more words