Arxius | Convocatòries RSS feed for this section

Comunicat de la Plataforma respecte la moció del PSC sobre la prostitució a Barcelona

27 juny

El debat sobre la prostitució i la tracta ha tornat a obrir-se amb força. A nivell de l’Estat, IU i PSOE presenten iniciatives legislatives i propostes destinades a protegir els drets de les dones des d’una òptica feminista i abolicionista de la prostitució. Ens en felicitem, perquè responen a una problemàtica punyent al nostre país, lloc de trànsit i destí de la tracta internacional amb finalitats d’explotació sexual i capdavanter pel que fa al consum de prostitució.

Esperem que totes aquestes iniciatives signifiquin un compromís ferm i sostingut amb la dignitat de les dones, més enllà de qualsevol càlcul electoralista.

Tanmateix, ens preocupa el fet que, a Catalunya, tot un ventall de forces progressistes – i, singularment, la dita “nova política” – caigui en el parany de la banalització de la prostitució com a “treball sexual”, donant credibilitat a un discurs proxeneta que silencia el sofriment de milers de dones i nenes sotmeses a explotació i violències.

El PSC acaba d’anunciar que proposarà una ordenança municipal, donant suport a les dones en situació de prostitució i sancionant proxenetes i prostituïdors (“clients”). La nostra Plataforma hi donarà plenament suport, com espai feminista plural, un espai que vol defensar les més oprimides. Es tracta de dignificar les dones, no la prostitució – que constitueix un secular privilegi masculí. I aquesta dignificació de les dones, rebutjant la seva cosificació, passa per unes relacions igualitàries en tots els àmbits, unes polítiques efectives contra la feminització de la pobresa i contra el “turisme sexual” de la “marca Barcelona”.

Aquesta moció no és una mesura prohibicionista perquè rebutja les sancions a les persones en situació de prostitució. Aquesta iniciativa s’inspira del model nòrdic que centra les polítiques públiques en la figura de l’home que imposa relacions sexuals a través dels diners. Altres iniciatives arreu de l’Estat comencen a definir la prostitució com el què és: no pas una “llibertat sexual” de les dones sino un tipus de violència masclista molt extesa en la nostra societat.

Dgji0YpXUAAr2pQ

Plataforma pel Dret a no ser prostituïdes. Barcelona, 27/6/2018

Anuncis

Presentació del Llibre de Judith Bosch

12 juny

Us hi esperem!

unnamed

Barcelona, capital mundial de la tecnologia, es converteix en la capital mundial dels puters

26 febr.

Wasap y Facebook.jpg

La major fira de tecnologia del món és també la major fira de carn de dona prostituïda del món.

Barcelona es converteix en la capital mundial del mòbil. El Mobile World Congress (MWC) acull cada any prop de 100.000 congressistes. Més del 90% són homes. Un alt percentatge d’aquests homes demandaran dones prostituïdes per satisfer-se o per celebrar els seus èxits de negoci.

Cada any, el nombre de congressistes (101.000 al 2017) augmenta. I també augmenta el nombre de  dones que seran ofertades per cobrir les seves demandes del que anomenen “oci” masculí”. El producte que els hi ofereixen són majoritàriament dones pobres traficades des de l’Est d’Europa.

A l’interior del congrés  el percentatge és 10 d’homes per 1,5 dones.  Això si, les hostesses totes dones, que s’ha d’alegrar la vista de tant mascle productor de riquesa. És la conseqüència desigualtat que hi ha a les empreses dels sector: 10 homes executius per cada dona. Les estadístiques ho demostren.

Un congrés i un negoci de testosterona. Un congrés on es comercia, al mateix temps, amb un altra mercaderia: el cos de les dones. Quantes d’aquestes dones prostituïdes vindran de la mà de les màfies? Segons dades de la Policia Nacional de  2016, 6 de cada 10 dones prostituïdes procedeixen de Romania i representen el 60% de les dones que estan als bordells.

La Marca Barcelona es vincula d’aquesta manera  amb l’oferta de turisme sexual de negoci” i es converteix en  un atractiu més de la ciutat.

La Plataforma Catalana pel Dret a NO SER prostituïdes, inicia la campanya

DIGUEM NO A BARCELONA COM A “DESTINACIÓ DE TURISME SEXUAL”

Volem una ciutat lliure de violències masclistes!

Continua llegint

“Volem un món comú en drets humans” – xerrada Beatriz Ranea – dissabte 11 de novembre

7 nov.

DNaYU13XkAIL2S7Dijous comença el 13è Fòrum contra les Violències de Gènere.

Programa complet del Fòrum aquí.

Més informació aquí.

 

Com cada any la nostra Plataforma hi intervindrà

DISSABTE 11 DE 10h A 12h

amb la xerrada de Beatriz Ranea “Volem un món comú en drets humans”

Parlarem de com combatre l’augment del consum de prostitució per part dels homes, amb l’objectiu d’aconseguir un món més igualitari.

Beatriz Ranea, doctoranda en Sociologia a la Universidad Complutense de Madrid, experta en masculinitat en relació al consum de prostitució.

Aquí dos documents de la conferenciant:

Article publicat a Tribuna Feminista: (Des)centrar el debate sobre prostitución: un putero no nace, se hace

Entrevista a Beatriz Ranea (2014): “Para los jóvenes que consumen prostitución es una manera de proclamar su masculinidad tradicional”

 

Barcelona, capital mundial dels puters

1 març

Comunicat de la Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes en motiu de la celebració del Mobile World Congress a la nostra ciutat.

La major fira de tecnologia del món es també la major fira de carn de dona prostituïda del món.

Barcelona es converteix en la capital mundial del mòbil. El Mobile World Congress (MWC) acull cada any prop de 100.000 congressistes. Més del 90% són homes. Un alt percentatge d’aquests homes demanaran dones prostituïdes per satisfer-se o per celebrar els seus èxits de negoci.

Cada any, el nombre de congressistes (101.000 al 2017) augmenta. I també augmenta el nombre de dones que seran ofertades per cobrir les seves demandes del que anomenen “oci masculí”. El producte que els hi ofereixen sónmajoritàriament dones pobres traficades des de l’Est d’Europa.

A l’interior del congrés el percentatge és de 10 d’homes per 1,5 dones. Això sí, les hostesses totes dones, que s’ha d’alegrar la vista de tant mascle productor de riquesa. És la conseqüència de la desigualtat que hi ha a les empreses del sector: 10 homes executius per cada dona. Les estadístiques ho demostren.

Un congrés i un negoci de testosterona. Un congrés on es comercia, al mateix temps, amb una altra mercaderia: el cos de les dones. Quantes d’aquestes dones prostituïdes vindran de la mà de les màfies? Segons dades de la Policia Nacional de 2016, 6 de cada 10 dones prostituïdes procedeixen de Romania i representen el 60% de les dones que estan als bordells.

La marca Barcelona es vincula d’aquesta manera amb l’oferta de “turisme sexual de negoci” i es converteix en un atractiu més de la ciutat.

La Plataforma pel Dret a no ser prostituïdes, inicia la campanya

DIGUEM NO A BARCELONA COM A “DESTINACIÓ DE TURISME SEXUAL”

Volem una ciutat lliure de violències
Volem restablir la consciència social
sobre aquesta “industria en creixement” que comercia el cos de les dones per a turistes i congressistes.
De la mà del “turisme sexual” arriba el tràfic de dones i menors destinats a l’explotació sexual. Un consum massiu, requereix una disposició massiva de productes.

Les “industries del sexe” necessiten producte fresc per un mercat creixent. Aquest mercat prospera allà on lleis, governs i persones deixen de considerar un delicte el consum de cossos de dones o banalitzen l’explotació sexual de gènere.

La tracta i l’explotació d’adolescents, dones i infants pel “turisme sexual”, a càrrec de xarxes de màfies, grups lobbistes i proxenetes, és actualment un delicte que pot deixar de perseguir-se si en nom del lliure comerç i la llibertat de mercat es legalitza aquest “negoci” a Barcelona.

Volem una ciutat on el comerç de dones i menors sigui considerat una activitat comercial respectable? Volem una ciutat on sigui menys difícil el control del tràfic i la tracta de persones? Les dones dels països europeus que tenen aquestes lleis neoliberals ho pateixen i denuncien per acabar amb aquesta xacra.

No podem fer de Barcelona una de les ciutats turístiques on impera el que és considera l’esclavatge del segle XXI: la comercialització del cos de les dones, instal·lada als nostres barris, fires i congressos.

Utilitzar únicament criteris mercantilistes i no del bé comú farà difícil superar la doble moral, patriarcal i masclista, que banalitza la utilització dels cossos de les dones. Dones destinades als honorables congressistes i homes de negocis o als turistes masculins del “low cost”.

Vols això per la teva ciutat?

Manifest 25N PROU VIOLÈNCIES MASCLISTES. NI UNA MÉS!

24 nov.

1625n-manifestacio

DENUNCIEM

La pervivència d’un sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències masclistes. Un sistema de relacions de poder que legitima i perpetua les desigualtats i que està present en totes les estructures de la societat i s’inscriu en la nostra cultura.

Que la violència és una eina i una estratègia que el poder utilitza contra dones i criatures, lesbianes, transexuals, bisexuals, transgènere, intersexuals, diverses funcionals, de diferents orígens, cultures, creences i religions, per intentar sotmetre’ns des de tots els àmbits de la nostra vida.

EXIGIM

• Que totes les estructures socials, i molt especialment les organitzacions i institucions de govern, es comprometin en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.

• Que les mesures i els recursos incloguin tant la violència exercida en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i nenes i tot tipus de violències masclistes.

• Que la prevenció contra les violències masclistes sigui una política prioritària, que inclogui un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos educatius.

• Que els mitjans de comunicació i de producció cultural es comprometin en la lluita contra les violències masclistes, que facin un tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant tractar-les amb sensacionalisme morbós i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.

• Que es nombri que la violència contra les dones l’exerceixen majoritàriament homes.

Models d’atenció feministes, que han de ser integrals i multidisciplinaris i han d’incloure processos de recuperació, reparació i acolliment. Han d’estar centrats en l’empoderament de les dones i han de partir de les seves necessitats. Perquè això pugui dur-se a terme, totes les persones que les atenguin han de tenir formació específica i feminista.

Que s’eliminin totes les traves existents per a les dones no estàndards i les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere. Volem l’accessibilitat universal a tots els serveis.

Que el Sistema Judicial assumeixi la responsabilitat envers la violència masclista, que generi estructures reals de protecció, que ampliï la qualitat i quantitat dels torns d’ofici amb perspectiva feminista, que respecti els processos i les necessitats de les dones i implementi mesures de justícia real i efectiva.

Que es desenvolupi i implementi el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW. Que es reformin les lleis perquè hi estiguin recollides totes les formes de violència contra les dones.

• Que es faci efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, d’opció sexual i d’identitat de gènere.

• Continuem i continuarem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix. I, per la construcció d’uns països lliures, que només ho seran veritablement si les dones vivim sense violències masclistes.

Cal situar i reconèixer:

– Que el moviment feminista som la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.

– Que som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Perquè les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per a la transformació de la feminitat i de la masculinitat.

– Que les dones teixim xarxes i que sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per a la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat. I per això, donem suport a totes les dones que arreu del món, comparteixen la nostra lluita.

Les unes al costat de les altres, practicant l’autoorganització, l’empoderament i l’autodefensa feminista, diem prou a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relacions lliures perquè :

PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.

PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I LLIURE DE VIOLÈNCIES.

PERQUÈ ENS VOLEM VIVES;

CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES,

AUTODEFENSA FEMINISTA

Soy abolicionista, luego soy calumniadora, cruel, paternalista, manipuladora y etc., etc…

18 maig

IMG_3073-225x300Pilar Aguilar Carrasco

Publicado originalmente en Pikara Magazine (16.05.2016)

“Pikara ha publicado una carta abierta escrita por “Prostitutas indignadas y dirigida a las abolicionistas.

La carta es, de hecho, una acusación feroz contra quienes militamos por la abolición.

Algunas de las acusaciones que nos hacen dan casi risa: por ejemplo, se nos acusa de ser blancas (¿de dónde han sacado, primero el censo y, después, la foto de las abolicionistas, para saber de qué color somos?).

Se nos acusa de ser cultas (¡!). Y digo lo mismo: ¿han analizado nuestro currículo? ¿Ignoran que Cristina Garaizabal, alma mater de Hetaira, estudió psicología? ¿Cuál es el baremo por el que deciden que, por ejemplo, yo, abolicionista, soy más culta que Empar Pineda, regulacionista, si ambas estudiamos Filología?

Se nos acusa de negociar (se nos acusa a todas las abolicionistas, como si fuésemos un bloque) “con partidos responsables de las políticas de precariedad neoliberal, de la corrupción institucional y del modelo turístico que ha arrasado a Barcelona”. Se sobreentiende, pues, que ellas abogan por que a los “clientes”, además de fijar la cantidad de dinero y la manera en la que se las van a follar, se les exija una declaración jurada de fe anticapitalista y una copia del censo de la ciudad que certifique que viven en ella y no alientan ese modelo turístico.

Me conmueve que las autoras de la carta se opongan al neoliberalismo. Comparto esa posición ideológica pero yo lo hago extensivo a todo. Tampoco quiero que nuestro cuerpo sea objeto de compraventa. O sea, no apruebo el libre mercado con el cuerpo de las mujeres.

Se nos acusa de pactar “con quienes persiguieron a las mujeres que ejercen en la vía pública y regularon los locales de alterne dando vía libre a las ganancias de sus amigos empresarios de la industria del sexo”. Creo que las autoras de la carta no han entendido que abolición es ABOLICIÓN. Yo, por mi parte, confieso que no entiendo si lo que las “prostitutas indignadas” (que ¿quiénes son? su pág. web no me saca de dudas) propugnan es que se cierren los clubs y solo se pueda ejercer en la calle.

Otras acusaciones dan menos risa. Así, a mí no me da ninguna que nos acusen de ser violentas hacia ellas.

En la carta se dice textualmente: “A través de vuestros [los de las abolicionistas] constantes insultos, de vuestras calumnias, de vuestra violencia. Desde hace años, cargamos con vuestra rabia, en las últimas semanas con mayor fuerza e impunidad”.

Y sigue:

“Nos despreciáis llamándonos “carne”, nos acusáis de ser delincuentes, nos convertís en objetos en lugar de reconocernos como sujetos de derecho y reproducís estigma sobre todas las mujeres”.

O sea, soy yo quien las considera “carne”, no el tipo que por 20€ les mete sus genitales por donde quiera. Y, si la prostitución se legalizara ¿el estigma desaparecería? 14 años después de su legalización, no es lo que ha ocurrido en Alemania… Debe ser que los alemanes son raros.

En resumen, toda la carta es una acusación tras otra sobre supuestas barbaries y atropellos que les infligimos las abolicionistas. Y lo más sorprendente: lanzan tan gravísimas acusaciones sin aportar ninguna prueba. Sin decir: en tal publicación, en tal escrito, en tal declaración se lee textualmente tal o cual cosa (con cita literal, por favor).

Ya me parece excesivo que hagan de las abolicionistas un bloque monolítico pero, en cualquier caso, deberían señalar qué feminista reconocida como tal (no me vale su vecina ni el cura de su parroquia) las ha insultado y de qué forma.

Por ahora, lo que tenemos es simplemente un delirio agresivo sin prueba alguna, un ataque brutal contra nosotras, las feministas abolicionistas. Y eso que Pikara señala “Exprésate con libertad, pero con respeto”…

Y como ellas (vuelvo a preguntar ¿quiénes? ¿cuántas?) dicen que no entran en argumentos (aunque sí lo hacen, por supuesto) yo tampoco entro. Solo diré que no creo que la mayoría de las mujeres prostituidas sean vocacionales. No, no lo creo pero, en cualquier caso, no tengo nada en contra de ellas. No pido que se las sancione. Pido que se multe y sancione al que compre actos sexuales (por llamarlo de alguna manera).

Esto es como el tema del maltrato: las mujeres maltratadas viven (hasta que dejan de hacerlo) “voluntariamente” con su maltratador y yo no pido que se les prohíba, pido que a los maltratadores se les mande a la cárcel.

También es una muestra de mala fe que las autoras o autores del texto aseguren: “no tenemos cargos de poder ni amigas poderosas” (contrariamente, según parece, a las abolicionistas). Vaya, como si los partidarios de la prostitución no tuvieran poder (qué raro, entonces, que la prostitución esté floreciendo desde hace miles de años), y como si los puteros, dueños de burdeles y otros beneficiarios de un negocio que mueve miles de millones no fueran “amigos poderosos”…”

Continua llegint