“El putero moderno se consiguió una niñera queer” de Kajsa Ekis Ekman*

8 març

Artículo original en inglés (The modern john got himself a queer nanny) en Feminist Current (agosto 2016).

Traducción del colectivo “Mujeres por la Abolición de la prostitución”.

* Periodista, escritora y activista sueca, autora del libro “El Ser y la mercancía. Prostitución, vientres de alquiler y disociación” que será publicado próximamente en castellano.

C5qi3WyWUAAXaWk
“El putero moderno se consiguió una niñera. Pasa algo raro en los debates sobre la prostitución: mientras que la casi todos los que solicitan servicios de índole sexual son hombres, la abrumadora mayoría de los intelectuales que defienden la prostitución son mujeres. Se trata de un fenómeno extraño que, ciertamente, merece que se lo analice por separado.
En teoría, el putero tiene razones de sobra para preocuparse. Está, por primera vez, en el centro de la discusión: los legisladores, cada vez con más frecuencia, los tienen a ellos (o a la “demanda”, para usar un término empleado por las ONG) en la mira y el modelo nórdico ha sido elogiado por el Parlamento Europeo, que reconoce que es el modelo que mejor combate la trata de personas. Además, los movimientos conformados por sobrevivientes de la prostitución crecen día a día en todo el mundo. Las mujeres se animan a alzar la voz, como sucede en Prostitution Narratives: Stories of Survival in the Sex Trade (“Narrativas de la prostitución: historias de supervivencia en el comercio sexual”), un libro de publicación reciente que devela lo que los puteros realmente les hacen a las mujeres en prostitución. Es la primera vez en la historia que tantas mujeres colectivamente revelan lo que pasa en el mundo de la prostitución, un mundo en el que, hasta no hace mucho, un hombre podía hacer casi cualquier cosa con una mujer sin que nadie se enterase. Esos tiempos ya se acabaron: el putero se está volviendo una figura visible. Crece la tensión. ¿Hemos llegado a un punto en la historia en el que a una mujer le tiene que gustar un hombre para que él pueda acostarse con ella?
A pesar de todo esto, al putero no se le conoce la voz. No necesita hablar. Como siempre, cuando un hombre está bajo amenaza, llega una mujer para ayudarlo: a la vanguardia del discurso que intenta presentar a la prostitución como un “trabajo” no está el putero, sino la académica mujer. En cualquier revista, conferencia o evento en el que se esboce una leve crítica al putero, ahí se alzará una académica proprostitución para defenderlo.
¿Quién es esta académica? Ella se denomina una “subversiva”, una “revolucionara” o una “feminista”, incluso. Por esa razón es que el putero la necesita de embajadora: que una mujer como ella defienda la prostitución hace que parezca el epítome de la liberación femenina: un intercambio de bienes por dinero que es justo para ambas partes, una práctica moderna y socialista que además es pro LGBT y queer. Pero, el putero la necesita más que nada porque, cuanto más hable ella, más nos olvidaremos de que él existe.

Continua llegint

Barcelona, capital mundial dels puters

1 març

Comunicat de la Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes en motiu de la celebració del Mobile World Congress a la nostra ciutat.

La major fira de tecnologia del món es també la major fira de carn de dona prostituïda del món.

Barcelona es converteix en la capital mundial del mòbil. El Mobile World Congress (MWC) acull cada any prop de 100.000 congressistes. Més del 90% són homes. Un alt percentatge d’aquests homes demanaran dones prostituïdes per satisfer-se o per celebrar els seus èxits de negoci.

Cada any, el nombre de congressistes (101.000 al 2017) augmenta. I també augmenta el nombre de dones que seran ofertades per cobrir les seves demandes del que anomenen “oci masculí”. El producte que els hi ofereixen sónmajoritàriament dones pobres traficades des de l’Est d’Europa.

A l’interior del congrés el percentatge és de 10 d’homes per 1,5 dones. Això sí, les hostesses totes dones, que s’ha d’alegrar la vista de tant mascle productor de riquesa. És la conseqüència de la desigualtat que hi ha a les empreses del sector: 10 homes executius per cada dona. Les estadístiques ho demostren.

Un congrés i un negoci de testosterona. Un congrés on es comercia, al mateix temps, amb una altra mercaderia: el cos de les dones. Quantes d’aquestes dones prostituïdes vindran de la mà de les màfies? Segons dades de la Policia Nacional de 2016, 6 de cada 10 dones prostituïdes procedeixen de Romania i representen el 60% de les dones que estan als bordells.

La marca Barcelona es vincula d’aquesta manera amb l’oferta de “turisme sexual de negoci” i es converteix en un atractiu més de la ciutat.

La Plataforma pel Dret a no ser prostituïdes, inicia la campanya

DIGUEM NO A BARCELONA COM A “DESTINACIÓ DE TURISME SEXUAL”

Volem una ciutat lliure de violències
Volem restablir la consciència social
sobre aquesta “industria en creixement” que comercia el cos de les dones per a turistes i congressistes.
De la mà del “turisme sexual” arriba el tràfic de dones i menors destinats a l’explotació sexual. Un consum massiu, requereix una disposició massiva de productes.

Les “industries del sexe” necessiten producte fresc per un mercat creixent. Aquest mercat prospera allà on lleis, governs i persones deixen de considerar un delicte el consum de cossos de dones o banalitzen l’explotació sexual de gènere.

La tracta i l’explotació d’adolescents, dones i infants pel “turisme sexual”, a càrrec de xarxes de màfies, grups lobbistes i proxenetes, és actualment un delicte que pot deixar de perseguir-se si en nom del lliure comerç i la llibertat de mercat es legalitza aquest “negoci” a Barcelona.

Volem una ciutat on el comerç de dones i menors sigui considerat una activitat comercial respectable? Volem una ciutat on sigui menys difícil el control del tràfic i la tracta de persones? Les dones dels països europeus que tenen aquestes lleis neoliberals ho pateixen i denuncien per acabar amb aquesta xacra.

No podem fer de Barcelona una de les ciutats turístiques on impera el que és considera l’esclavatge del segle XXI: la comercialització del cos de les dones, instal·lada als nostres barris, fires i congressos.

Utilitzar únicament criteris mercantilistes i no del bé comú farà difícil superar la doble moral, patriarcal i masclista, que banalitza la utilització dels cossos de les dones. Dones destinades als honorables congressistes i homes de negocis o als turistes masculins del “low cost”.

Vols això per la teva ciutat?

“El putero: aquest desconegut”

1 des.

Per Roser Moix –Psicòloga clínica- Equip clínic Cipais

524_Elputeroespañol.inddVaig tenir el plaer d’assistir a aquest Taller organitzat per la Plataforma catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes. Va tenir lloc el dissabte 19 en el marc del XII Fòrum contra les Violències de gènere. L’Àgueda Gomez – sociòloga i professora de la Universitat de Vigo- va presentar el treball de recerca, realitzat per ella i dos companyes més, on es qüestiona que els passa als homes espanyols “que acuden de forma masiva a la compra de sexo comercial”.

L’estudi es basa en 46 clients de prostitució entrevistats, més els relats de sis grups de discussió d’homes. També compta amb el testimoni, inestimable, de setze dones prostitutes. El treball de recerca conclou que no hi ha un perfil sociològic concret d’home consumidor de prostitució. És un fenomen transversal que es produeix en totes les edats, nivells culturals i estatus socio econòmics.

Una de les explicacions possibles que va apuntar, l’Àgueda, va ser que “l’anar de putes”, en alguns casos, pot funcionar com un ritual de cohesió grupal. Ritual en que no es busca tant el plaer sexual sinó “el ser un macho y que el grupo de pares lo reconozca como a tal”.

Van sorgir qüestions molt interessants que van originar un debat ric entre els assistents. La participació va ser molt alta ja que érem més de setanta persones, entre homes i dones.

Trobo que és ineluctable seguir amb el debat ja que Espanya és el primer país consumidor de prostitució. I, més greu encara, és el primer destí de trata de tot Europa. Són dades que conviden a reflexionar per tal de sensibilitzar a la població en general, però sobretot als nostres joves perquè no visquin la seva sexualitat com un objecte de consum més.

Manifest 25N PROU VIOLÈNCIES MASCLISTES. NI UNA MÉS!

24 nov.

1625n-manifestacio

DENUNCIEM

La pervivència d’un sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències masclistes. Un sistema de relacions de poder que legitima i perpetua les desigualtats i que està present en totes les estructures de la societat i s’inscriu en la nostra cultura.

Que la violència és una eina i una estratègia que el poder utilitza contra dones i criatures, lesbianes, transexuals, bisexuals, transgènere, intersexuals, diverses funcionals, de diferents orígens, cultures, creences i religions, per intentar sotmetre’ns des de tots els àmbits de la nostra vida.

EXIGIM

• Que totes les estructures socials, i molt especialment les organitzacions i institucions de govern, es comprometin en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.

• Que les mesures i els recursos incloguin tant la violència exercida en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i nenes i tot tipus de violències masclistes.

• Que la prevenció contra les violències masclistes sigui una política prioritària, que inclogui un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos educatius.

• Que els mitjans de comunicació i de producció cultural es comprometin en la lluita contra les violències masclistes, que facin un tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant tractar-les amb sensacionalisme morbós i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.

• Que es nombri que la violència contra les dones l’exerceixen majoritàriament homes.

Models d’atenció feministes, que han de ser integrals i multidisciplinaris i han d’incloure processos de recuperació, reparació i acolliment. Han d’estar centrats en l’empoderament de les dones i han de partir de les seves necessitats. Perquè això pugui dur-se a terme, totes les persones que les atenguin han de tenir formació específica i feminista.

Que s’eliminin totes les traves existents per a les dones no estàndards i les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere. Volem l’accessibilitat universal a tots els serveis.

Que el Sistema Judicial assumeixi la responsabilitat envers la violència masclista, que generi estructures reals de protecció, que ampliï la qualitat i quantitat dels torns d’ofici amb perspectiva feminista, que respecti els processos i les necessitats de les dones i implementi mesures de justícia real i efectiva.

Que es desenvolupi i implementi el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW. Que es reformin les lleis perquè hi estiguin recollides totes les formes de violència contra les dones.

• Que es faci efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, d’opció sexual i d’identitat de gènere.

• Continuem i continuarem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix. I, per la construcció d’uns països lliures, que només ho seran veritablement si les dones vivim sense violències masclistes.

Cal situar i reconèixer:

– Que el moviment feminista som la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.

– Que som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Perquè les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per a la transformació de la feminitat i de la masculinitat.

– Que les dones teixim xarxes i que sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per a la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat. I per això, donem suport a totes les dones que arreu del món, comparteixen la nostra lluita.

Les unes al costat de les altres, practicant l’autoorganització, l’empoderament i l’autodefensa feminista, diem prou a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relacions lliures perquè :

PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.

PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I LLIURE DE VIOLÈNCIES.

PERQUÈ ENS VOLEM VIVES;

CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES,

AUTODEFENSA FEMINISTA

Sobre pornógrafos, proxenetas y puteros en Barcelona

1 nov.

Artículo original publicado en catalán en el semanario la Directa (25.10.2016)

Glòria Casas Vila. Socióloga y activista feminista (@glorinsurgent)

Políticamente la sexualidad es importante porque legitima el orden establecido en el plano más íntimo. 

web_doctormo-put-rubbish-in-bin-signs

Los representantes más rancios del machismo violento, convocados por una red de prostíbulos (Apricots), han estado de fiesta en Barcelona a principios de octubre. Nuestro ayuntamiento “feminista y de izquierdas” los ha dejado celebrar su misoginia en el pabellón olímpico de la Vall d’Hebron.

Cuando en febrero de este mismo año el líder de los Return of Kings convocó en Barcelona un encuentro explícitamente machista (como los del salón “erótico”, sic), el gobierno municipal reaccionó rápidamente anunciando que intentaría evitar el encuentro que, finalmente, gracias a la presión de grupos feministas, se anuló. La acción feminista impidió también que el pretendido “formador en seducción”, Álvaro Reyes, hiciera sus cursos de apología de la violencia machista. Todos ellos han sido justamente criticados y boicoteados. Pero ambos son simples portavoces del mismo mensaje misógino del negocio de la explotación sexual que es la industria del porno. ¿Porqué sólo criticamos a unos individuos y no al sistema entero?

Return of Kings, Álvaro Reyes… han estado justamente boicoteados por su apología de la violencia machista, a diferencia de la industria pornográfica mainstream

Ya hace años que machistas mafiosos de todo tipo celebran este salón del porno. Hace tres años allí ganó un premio de “reconocimiento de su carrera” Ignacio Allende, alias Torbe, imputado y en prisión[i] desde abril por delitos de agresión sexual corrupción de menores, trata de personas, blanqueo de capitales y fraude fiscal. Es difícil olvidar los testimonios de varias actrices de su productora, algunas traídas engañadas de Ucrania, participando horrorizadas de bukkakes con más de un centenar de hombres: “Querían que las chicas lo pasaran mal, que tuvieran cara de sufrimiento. Que llorasenexplicaba una de las ex-actrices.

El 2007, el Comando SCUM Barcelona fue al salón del porno, que entonces era en la Farga del Hospitalet, para hacer pintadas y reventar las ruedas de los coches de los asistentes. Decían:

SCUM no podía permanecer impasible ante tal despliegue de hechos ignominiosos y humillantes para la dignidad de las mujeres, ante tal abundancia de propaganda sexista que ofrece a los machos ansiosos de carnaza la posibilidad de creer que miren donde miren siempre habrá una mujer convertida en objeto para su propio disfrute”.

¿Porqué, casi diez años más tarde, en un contexto con muchos más grupos feministas en todo el país, la crítica colectiva ha estado tan ausente? ¿Qué ha pasado durante estos años? ¿Dónde están las acciones, los carteles, la rabia contra una fiesta macabra de nuestra cosificación sexual, donde somos reducidas a ser tratadas como orificios, donde nuestra deshumanización está en el centro del espectáculo?

Me parece extraño este silencio de la mayoría de grupos feministas –y aliados profeministas-, y el contraste es aún más agudo si tenemos en cuenta cómo las agresiones sexuales han estado al orden del día informativo sin pausa durante las semanas previas[ii]. Una actualidad informativa que hizo que hasta hombres normalmente silenciosos sobre el tema se posicionaras públicamente pidiendo una reacción masculina. ¿Y porqué ahora no? ¿La violencia sexual no tiene nada que ver con la pornografía? ¿No tiene nada que ver con el núcleo duro del negocio de los que se encuentran en este salón del porno?

Continua llegint

Sobre pornògrafs, proxenetes i puteros a Barcelona

31 oct.

Publicat a La Directa (25.10.2016)

Glòria Casas Vila és activista feminista (@glorinsurgent)

Políticament la sexualitat és important perquè legitima l’ordre establert en el pla més íntim.

web_doctormo-put-rubbish-in-bin-signsRepresentants més rancis del masclisme violent, convocats per una xarxa de prostíbuls, han estat de festa a Barcelona a principis de mes. El nostre ajuntament “feminista i d’esquerres” els ha deixat celebrar la seva misogínia al pavelló olímpic de la Vall d’Hebron. Quan al febrer el líder dels Return of Kings va convocar a Barcelona una trobada explícitament masclista (com els del saló “eròtic”, sic), el govern municipal va reaccionar ràpidament anunciant que intentaria evitar la trobada que, finalment, gràcies a la pressió de grups feministes, es va anul·lar. L’acció feminista va impedir també que el pretès “formador en seducció”, Álvaro Reyes, fes els seus cursos d’apologia de la violència masclista. Tots ells han estat justament criticats i boicotejats. Però ambdós són simples portaveus del mateix missatge misogin del negoci de l’explotació sexual que és la indústria del porno. Per què sols critiquem uns individus i no pas el sistema sencer?

Return of Kings, Álvaro Reyes … han estat justament boicotejats per la seva apologia de la violència masclista, a diferència de la indústria pornogràfica mainstream

Ja fa anys que masclistes mafiosos de tota mena celebren aquest saló del porno. Fa tres anys hi va guanyar un premi de reconeixement “a la seva carrera” Ignacio Allende, àlies “Torbe”, imputat i empresonat des d’abril per delictes d’agressió sexual, corrupció de menors, tràfic de persones, blanqueig de capitals i frau fiscal. És difícil oblidar els testimonis de vàries actrius de la seva productora, algunes vingudes enganyades d’Ucraïna, participant horroritzades de bukkakes amb més d’un centenar d’homes: “volien que les noies ho passessin malament, que tinguessin cara de patiment, que ploressinexplicava una de les ex-actrius.

El 2007, el Comando SCUM Barcelona van anar al saló del porno, que llavors era a la Farga de l’Hospitalet, per a fer-hi pintades i punxar-hi les rodes dels cotxes dels assistents. Deien:

Scum no podia romandre impassible davant tal desplegament de fets ignominiosos i humiliants per a la dignitat de les dones, davant tal abundància de propaganda sexista que ofereix als mascles ansiosos de carnassa la possibilitat de creure que, mirin on mirin, sempre hi haurà una dona convertida en objecte per al seu gaudi

Per què, quasi deu anys més tard, en un context amb molts més grups feministes arreu del país, la crítica col·lectiva és tan absent? Què ha passat durant aquests anys? On estan les accions, els cartells, la ràbia contra una festa macabra de la nostra cosificació sexual, on som reduïdes a ser tractades com a orificis, on la nostra deshumanització és al centre de l’espectacle? Trobo estrany aquest silenci de la majoria de grups feministes -i d’aliats profeministes-, i el contrast és més agut si tenim en compte com les agressions sexuals havien estat a l’ordre del dia informatiu sense pausa en les setmanes prèvies. Una actualitat informativa davant la qual fins i tot homes normalment silenciosos sobre el tema es posicionaven públicament demanant una reacció masculina. I per què ara no? La violència sexual no té res a veure amb la pornografia? No té res a veure amb el nucli dur del negoci dels que es troben a aquest saló del porno?

Continua llegint

Premio Gold Clio para la campaña “Girls of Paradise”

25 set.

del Mouvement Du Nid, que enfatiza la responsabilidad de los compradores de sexo en el fomento de la trata sexual

arton1443-80c63

Nota de prensa:

“Girls of Paradise” es una web de “chicas de compañía” (escorts) que anuncia mujeres reales, pero cuando los clientes llaman o charlan en línea para organizar una reunión, se les informa que las mujeres habían sido asesinadas por sus proxenetas y los compradores de sexo.

“Girls of Paradise”, una página web falsa que anunciaba chicas de compañía reales que habían sido asesinadas o gravemente heridas por los compradores de sexo y sus proxenetas, es una campaña conjunta del Mouvement du Nid, miembro de CAP International y organización francesa de primera línea que ofrece servicios directos a las personas prostituidas, y la agencia líder de publicidad McCann Paris.

Grégoire Théry, director ejecutivo de CAP International, dijo: “La web falsa ha obligado a los compradores de sexo a enfrentarse a la epidemia de violencia subyacente al tráfico sexual, que se mantiene en la sombra de lo que para ellos es una experiencia ‘amigable’”.

El vídeo del estudio de caso esboza el proyecto y subraya el papel de los compradores de sexo y los sitios web en la perpetuación y la facilitación de la violencia que se esconde a la vista, mientras el tráfico sexual se mueve online.

Continua llegint