“El putero: aquest desconegut”

1 des

Per Roser Moix –Psicòloga clínica- Equip clínic Cipais

524_Elputeroespañol.inddVaig tenir el plaer d’assistir a aquest Taller organitzat per la Plataforma catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes. Va tenir lloc el dissabte 19 en el marc del XII Fòrum contra les Violències de gènere. L’Àgueda Gomez – sociòloga i professora de la Universitat de Vigo- va presentar el treball de recerca, realitzat per ella i dos companyes més, on es qüestiona que els passa als homes espanyols “que acuden de forma masiva a la compra de sexo comercial”.

L’estudi es basa en 46 clients de prostitució entrevistats, més els relats de sis grups de discussió d’homes. També compta amb el testimoni, inestimable, de setze dones prostitutes. El treball de recerca conclou que no hi ha un perfil sociològic concret d’home consumidor de prostitució. És un fenomen transversal que es produeix en totes les edats, nivells culturals i estatus socio econòmics.

Una de les explicacions possibles que va apuntar, l’Àgueda, va ser que “l’anar de putes”, en alguns casos, pot funcionar com un ritual de cohesió grupal. Ritual en que no es busca tant el plaer sexual sinó “el ser un macho y que el grupo de pares lo reconozca como a tal”.

Van sorgir qüestions molt interessants que van originar un debat ric entre els assistents. La participació va ser molt alta ja que érem més de setanta persones, entre homes i dones.

Trobo que és ineluctable seguir amb el debat ja que Espanya és el primer país consumidor de prostitució. I, més greu encara, és el primer destí de trata de tot Europa. Són dades que conviden a reflexionar per tal de sensibilitzar a la població en general, però sobretot als nostres joves perquè no visquin la seva sexualitat com un objecte de consum més.

Manifest 25N PROU VIOLÈNCIES MASCLISTES. NI UNA MÉS!

24 nov

1625n-manifestacio

DENUNCIEM

La pervivència d’un sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències masclistes. Un sistema de relacions de poder que legitima i perpetua les desigualtats i que està present en totes les estructures de la societat i s’inscriu en la nostra cultura.

Que la violència és una eina i una estratègia que el poder utilitza contra dones i criatures, lesbianes, transexuals, bisexuals, transgènere, intersexuals, diverses funcionals, de diferents orígens, cultures, creences i religions, per intentar sotmetre’ns des de tots els àmbits de la nostra vida.

EXIGIM

• Que totes les estructures socials, i molt especialment les organitzacions i institucions de govern, es comprometin en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.

• Que les mesures i els recursos incloguin tant la violència exercida en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i nenes i tot tipus de violències masclistes.

• Que la prevenció contra les violències masclistes sigui una política prioritària, que inclogui un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos educatius.

• Que els mitjans de comunicació i de producció cultural es comprometin en la lluita contra les violències masclistes, que facin un tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant tractar-les amb sensacionalisme morbós i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.

• Que es nombri que la violència contra les dones l’exerceixen majoritàriament homes.

Models d’atenció feministes, que han de ser integrals i multidisciplinaris i han d’incloure processos de recuperació, reparació i acolliment. Han d’estar centrats en l’empoderament de les dones i han de partir de les seves necessitats. Perquè això pugui dur-se a terme, totes les persones que les atenguin han de tenir formació específica i feminista.

Que s’eliminin totes les traves existents per a les dones no estàndards i les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere. Volem l’accessibilitat universal a tots els serveis.

Que el Sistema Judicial assumeixi la responsabilitat envers la violència masclista, que generi estructures reals de protecció, que ampliï la qualitat i quantitat dels torns d’ofici amb perspectiva feminista, que respecti els processos i les necessitats de les dones i implementi mesures de justícia real i efectiva.

Que es desenvolupi i implementi el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW. Que es reformin les lleis perquè hi estiguin recollides totes les formes de violència contra les dones.

• Que es faci efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, d’opció sexual i d’identitat de gènere.

• Continuem i continuarem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix. I, per la construcció d’uns països lliures, que només ho seran veritablement si les dones vivim sense violències masclistes.

Cal situar i reconèixer:

– Que el moviment feminista som la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.

– Que som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Perquè les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per a la transformació de la feminitat i de la masculinitat.

– Que les dones teixim xarxes i que sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per a la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat. I per això, donem suport a totes les dones que arreu del món, comparteixen la nostra lluita.

Les unes al costat de les altres, practicant l’autoorganització, l’empoderament i l’autodefensa feminista, diem prou a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relacions lliures perquè :

PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.

PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I LLIURE DE VIOLÈNCIES.

PERQUÈ ENS VOLEM VIVES;

CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES,

AUTODEFENSA FEMINISTA

Sobre pornógrafos, proxenetas y puteros en Barcelona

1 nov

Artículo original publicado en catalán en el semanario la Directa (25.10.2016)

Glòria Casas Vila. Socióloga y activista feminista (@glorinsurgent)

Políticamente la sexualidad es importante porque legitima el orden establecido en el plano más íntimo. 

web_doctormo-put-rubbish-in-bin-signs

Los representantes más rancios del machismo violento, convocados por una red de prostíbulos (Apricots), han estado de fiesta en Barcelona a principios de octubre. Nuestro ayuntamiento “feminista y de izquierdas” los ha dejado celebrar su misoginia en el pabellón olímpico de la Vall d’Hebron.

Cuando en febrero de este mismo año el líder de los Return of Kings convocó en Barcelona un encuentro explícitamente machista (como los del salón “erótico”, sic), el gobierno municipal reaccionó rápidamente anunciando que intentaría evitar el encuentro que, finalmente, gracias a la presión de grupos feministas, se anuló. La acción feminista impidió también que el pretendido “formador en seducción”, Álvaro Reyes, hiciera sus cursos de apología de la violencia machista. Todos ellos han sido justamente criticados y boicoteados. Pero ambos son simples portavoces del mismo mensaje misógino del negocio de la explotación sexual que es la industria del porno. ¿Porqué sólo criticamos a unos individuos y no al sistema entero?

Return of Kings, Álvaro Reyes… han estado justamente boicoteados por su apología de la violencia machista, a diferencia de la industria pornográfica mainstream

Ya hace años que machistas mafiosos de todo tipo celebran este salón del porno. Hace tres años allí ganó un premio de “reconocimiento de su carrera” Ignacio Allende, alias Torbe, imputado y en prisión[i] desde abril por delitos de agresión sexual corrupción de menores, trata de personas, blanqueo de capitales y fraude fiscal. Es difícil olvidar los testimonios de varias actrices de su productora, algunas traídas engañadas de Ucrania, participando horrorizadas de bukkakes con más de un centenar de hombres: “Querían que las chicas lo pasaran mal, que tuvieran cara de sufrimiento. Que llorasenexplicaba una de las ex-actrices.

El 2007, el Comando SCUM Barcelona fue al salón del porno, que entonces era en la Farga del Hospitalet, para hacer pintadas y reventar las ruedas de los coches de los asistentes. Decían:

SCUM no podía permanecer impasible ante tal despliegue de hechos ignominiosos y humillantes para la dignidad de las mujeres, ante tal abundancia de propaganda sexista que ofrece a los machos ansiosos de carnaza la posibilidad de creer que miren donde miren siempre habrá una mujer convertida en objeto para su propio disfrute”.

¿Porqué, casi diez años más tarde, en un contexto con muchos más grupos feministas en todo el país, la crítica colectiva ha estado tan ausente? ¿Qué ha pasado durante estos años? ¿Dónde están las acciones, los carteles, la rabia contra una fiesta macabra de nuestra cosificación sexual, donde somos reducidas a ser tratadas como orificios, donde nuestra deshumanización está en el centro del espectáculo?

Me parece extraño este silencio de la mayoría de grupos feministas –y aliados profeministas-, y el contraste es aún más agudo si tenemos en cuenta cómo las agresiones sexuales han estado al orden del día informativo sin pausa durante las semanas previas[ii]. Una actualidad informativa que hizo que hasta hombres normalmente silenciosos sobre el tema se posicionaras públicamente pidiendo una reacción masculina. ¿Y porqué ahora no? ¿La violencia sexual no tiene nada que ver con la pornografía? ¿No tiene nada que ver con el núcleo duro del negocio de los que se encuentran en este salón del porno?

Continua llegint

Sobre pornògrafs, proxenetes i puteros a Barcelona

31 oct

Publicat a La Directa (25.10.2016)

Glòria Casas Vila és activista feminista (@glorinsurgent)

Políticament la sexualitat és important perquè legitima l’ordre establert en el pla més íntim.

web_doctormo-put-rubbish-in-bin-signsRepresentants més rancis del masclisme violent, convocats per una xarxa de prostíbuls, han estat de festa a Barcelona a principis de mes. El nostre ajuntament “feminista i d’esquerres” els ha deixat celebrar la seva misogínia al pavelló olímpic de la Vall d’Hebron. Quan al febrer el líder dels Return of Kings va convocar a Barcelona una trobada explícitament masclista (com els del saló “eròtic”, sic), el govern municipal va reaccionar ràpidament anunciant que intentaria evitar la trobada que, finalment, gràcies a la pressió de grups feministes, es va anul·lar. L’acció feminista va impedir també que el pretès “formador en seducció”, Álvaro Reyes, fes els seus cursos d’apologia de la violència masclista. Tots ells han estat justament criticats i boicotejats. Però ambdós són simples portaveus del mateix missatge misogin del negoci de l’explotació sexual que és la indústria del porno. Per què sols critiquem uns individus i no pas el sistema sencer?

Return of Kings, Álvaro Reyes … han estat justament boicotejats per la seva apologia de la violència masclista, a diferència de la indústria pornogràfica mainstream

Ja fa anys que masclistes mafiosos de tota mena celebren aquest saló del porno. Fa tres anys hi va guanyar un premi de reconeixement “a la seva carrera” Ignacio Allende, àlies “Torbe”, imputat i empresonat des d’abril per delictes d’agressió sexual, corrupció de menors, tràfic de persones, blanqueig de capitals i frau fiscal. És difícil oblidar els testimonis de vàries actrius de la seva productora, algunes vingudes enganyades d’Ucraïna, participant horroritzades de bukkakes amb més d’un centenar d’homes: “volien que les noies ho passessin malament, que tinguessin cara de patiment, que ploressinexplicava una de les ex-actrius.

El 2007, el Comando SCUM Barcelona van anar al saló del porno, que llavors era a la Farga de l’Hospitalet, per a fer-hi pintades i punxar-hi les rodes dels cotxes dels assistents. Deien:

Scum no podia romandre impassible davant tal desplegament de fets ignominiosos i humiliants per a la dignitat de les dones, davant tal abundància de propaganda sexista que ofereix als mascles ansiosos de carnassa la possibilitat de creure que, mirin on mirin, sempre hi haurà una dona convertida en objecte per al seu gaudi

Per què, quasi deu anys més tard, en un context amb molts més grups feministes arreu del país, la crítica col·lectiva és tan absent? Què ha passat durant aquests anys? On estan les accions, els cartells, la ràbia contra una festa macabra de la nostra cosificació sexual, on som reduïdes a ser tractades com a orificis, on la nostra deshumanització és al centre de l’espectacle? Trobo estrany aquest silenci de la majoria de grups feministes -i d’aliats profeministes-, i el contrast és més agut si tenim en compte com les agressions sexuals havien estat a l’ordre del dia informatiu sense pausa en les setmanes prèvies. Una actualitat informativa davant la qual fins i tot homes normalment silenciosos sobre el tema es posicionaven públicament demanant una reacció masculina. I per què ara no? La violència sexual no té res a veure amb la pornografia? No té res a veure amb el nucli dur del negoci dels que es troben a aquest saló del porno?

Continua llegint

Premio Gold Clio para la campaña “Girls of Paradise”

25 set

del Mouvement Du Nid, que enfatiza la responsabilidad de los compradores de sexo en el fomento de la trata sexual

arton1443-80c63

Nota de prensa:

“Girls of Paradise” es una web de “chicas de compañía” (escorts) que anuncia mujeres reales, pero cuando los clientes llaman o charlan en línea para organizar una reunión, se les informa que las mujeres habían sido asesinadas por sus proxenetas y los compradores de sexo.

“Girls of Paradise”, una página web falsa que anunciaba chicas de compañía reales que habían sido asesinadas o gravemente heridas por los compradores de sexo y sus proxenetas, es una campaña conjunta del Mouvement du Nid, miembro de CAP International y organización francesa de primera línea que ofrece servicios directos a las personas prostituidas, y la agencia líder de publicidad McCann Paris.

Grégoire Théry, director ejecutivo de CAP International, dijo: “La web falsa ha obligado a los compradores de sexo a enfrentarse a la epidemia de violencia subyacente al tráfico sexual, que se mantiene en la sombra de lo que para ellos es una experiencia ‘amigable’”.

El vídeo del estudio de caso esboza el proyecto y subraya el papel de los compradores de sexo y los sitios web en la perpetuación y la facilitación de la violencia que se esconde a la vista, mientras el tráfico sexual se mueve online.

Continua llegint

Manuel Valls: retrat d’un polític esdevingut agent de guerra civil

29 ago

Original AQUÍ. Traducció al català: Dones d’Enllaç

Dissabte, 27 d’agost de 2016

A la demanda de la LDH (Ligue des Droits de l’Homme) i el CCIF (Collectif Contre l’Islamophobie en France), el Consell d’Estat acaba de suspendre els decrets municipals de prohibició del burquini, adoptats per una trentena d’ajuntaments (majoritàriament LR, però també del FN i del PS). Concretament, el Consell ha considerat que “el decret en qüestió (…) suposa un perjudici greu i manifestament il·legal contra llibertats fonamentals, com ara la llibertat de circulació, la llibertat de consciència i la llibertat personal”. Ens equivocaríem, però, si penséssim que aquesta resolució posa fi a l’ofensiva racista en curs – ofensiva vinculada a un front polític que va des del govern fins al FN, passant per LR (Les Républicains).

L’ofensiva islamòfoba continuarà

El Primer Ministre, Manuel Valls, ha reaccionat immediatament. Com és sabut, Valls havia donat suport als alcaldes en qüestió. Només conèixer la decisió del Consell d’Estat, ha declarat que aquesta resolució “no tancava el debat”, precisant que “denunciar el burquini no suposa de cap manera qüestionar cap llibertat individual. No hi ha cap llibertat que reclogui les dones! Es tracta de denunciar un islamisme mortífer i retrògrad”. Què ens anuncia Valls amb aquestes declaracions? No és que Valls estigui mogut per un interès particular pel que fa als drets de les dones; què ha fet contra les violències de què són objecte o contra les discriminacions sexistes estructurals? Aquesta declaració significa que la batalla no s’ha acabat ni de bon tros. I que, a més a més, no es decidirà en un àmbit jurídic. Com ja va succeir en els anys 1990 i 2000, s’ha desfermat una ofensiva ideològica i política amb un clar objectiu: accelerar el procés d’estigmatització, discriminació i segregació de milions de musulmanes i musulmans que viuen a França.

La decisió del Consell d’Estat constitueix una victòria, però parcial: no anul·la les lleis i circulars islamòfobes adoptades en el decurs dels últims quinze anys; només es tracta d’una aturada provisional. Cal recordar que l’any 1994, el Consell d’Estat havia invalidat el reglament intern d’un institut que pretenia prohibir els signes religiosos en el si de l’establiment. Alhora, anul·lava una sentència del tribunal administratiu de Nantes, impedint així que nombrosos estudiants fossin exclosos de les escoles. Uns anys abans, el mateix Consell d’Estat havia precisat: “En el si dels establiments escolars, el fet que els alumnes portin senyals amb què manifesten la seva pertinença a una determinada confessió religiosa no és en si mateix incompatible amb el principi de laïcitat, en la mesura que constitueix un exercici d’expressió i de manifestació de creences religioses”.

Continua llegint

Soy abolicionista, luego soy calumniadora, cruel, paternalista, manipuladora y etc., etc…

18 mai

IMG_3073-225x300Pilar Aguilar Carrasco

Publicado originalmente en Pikara Magazine (16.05.2016)

“Pikara ha publicado una carta abierta escrita por “Prostitutas indignadas y dirigida a las abolicionistas.

La carta es, de hecho, una acusación feroz contra quienes militamos por la abolición.

Algunas de las acusaciones que nos hacen dan casi risa: por ejemplo, se nos acusa de ser blancas (¿de dónde han sacado, primero el censo y, después, la foto de las abolicionistas, para saber de qué color somos?).

Se nos acusa de ser cultas (¡!). Y digo lo mismo: ¿han analizado nuestro currículo? ¿Ignoran que Cristina Garaizabal, alma mater de Hetaira, estudió psicología? ¿Cuál es el baremo por el que deciden que, por ejemplo, yo, abolicionista, soy más culta que Empar Pineda, regulacionista, si ambas estudiamos Filología?

Se nos acusa de negociar (se nos acusa a todas las abolicionistas, como si fuésemos un bloque) “con partidos responsables de las políticas de precariedad neoliberal, de la corrupción institucional y del modelo turístico que ha arrasado a Barcelona”. Se sobreentiende, pues, que ellas abogan por que a los “clientes”, además de fijar la cantidad de dinero y la manera en la que se las van a follar, se les exija una declaración jurada de fe anticapitalista y una copia del censo de la ciudad que certifique que viven en ella y no alientan ese modelo turístico.

Me conmueve que las autoras de la carta se opongan al neoliberalismo. Comparto esa posición ideológica pero yo lo hago extensivo a todo. Tampoco quiero que nuestro cuerpo sea objeto de compraventa. O sea, no apruebo el libre mercado con el cuerpo de las mujeres.

Se nos acusa de pactar “con quienes persiguieron a las mujeres que ejercen en la vía pública y regularon los locales de alterne dando vía libre a las ganancias de sus amigos empresarios de la industria del sexo”. Creo que las autoras de la carta no han entendido que abolición es ABOLICIÓN. Yo, por mi parte, confieso que no entiendo si lo que las “prostitutas indignadas” (que ¿quiénes son? su pág. web no me saca de dudas) propugnan es que se cierren los clubs y solo se pueda ejercer en la calle.

Otras acusaciones dan menos risa. Así, a mí no me da ninguna que nos acusen de ser violentas hacia ellas.

En la carta se dice textualmente: “A través de vuestros [los de las abolicionistas] constantes insultos, de vuestras calumnias, de vuestra violencia. Desde hace años, cargamos con vuestra rabia, en las últimas semanas con mayor fuerza e impunidad”.

Y sigue:

“Nos despreciáis llamándonos “carne”, nos acusáis de ser delincuentes, nos convertís en objetos en lugar de reconocernos como sujetos de derecho y reproducís estigma sobre todas las mujeres”.

O sea, soy yo quien las considera “carne”, no el tipo que por 20€ les mete sus genitales por donde quiera. Y, si la prostitución se legalizara ¿el estigma desaparecería? 14 años después de su legalización, no es lo que ha ocurrido en Alemania… Debe ser que los alemanes son raros.

En resumen, toda la carta es una acusación tras otra sobre supuestas barbaries y atropellos que les infligimos las abolicionistas. Y lo más sorprendente: lanzan tan gravísimas acusaciones sin aportar ninguna prueba. Sin decir: en tal publicación, en tal escrito, en tal declaración se lee textualmente tal o cual cosa (con cita literal, por favor).

Ya me parece excesivo que hagan de las abolicionistas un bloque monolítico pero, en cualquier caso, deberían señalar qué feminista reconocida como tal (no me vale su vecina ni el cura de su parroquia) las ha insultado y de qué forma.

Por ahora, lo que tenemos es simplemente un delirio agresivo sin prueba alguna, un ataque brutal contra nosotras, las feministas abolicionistas. Y eso que Pikara señala “Exprésate con libertad, pero con respeto”…

Y como ellas (vuelvo a preguntar ¿quiénes? ¿cuántas?) dicen que no entran en argumentos (aunque sí lo hacen, por supuesto) yo tampoco entro. Solo diré que no creo que la mayoría de las mujeres prostituidas sean vocacionales. No, no lo creo pero, en cualquier caso, no tengo nada en contra de ellas. No pido que se las sancione. Pido que se multe y sancione al que compre actos sexuales (por llamarlo de alguna manera).

Esto es como el tema del maltrato: las mujeres maltratadas viven (hasta que dejan de hacerlo) “voluntariamente” con su maltratador y yo no pido que se les prohíba, pido que a los maltratadores se les mande a la cárcel.

También es una muestra de mala fe que las autoras o autores del texto aseguren: “no tenemos cargos de poder ni amigas poderosas” (contrariamente, según parece, a las abolicionistas). Vaya, como si los partidarios de la prostitución no tuvieran poder (qué raro, entonces, que la prostitución esté floreciendo desde hace miles de años), y como si los puteros, dueños de burdeles y otros beneficiarios de un negocio que mueve miles de millones no fueran “amigos poderosos”…”

Continua llegint