Archive | Obre els ulls! RSS feed for this section

“El putero moderno se consiguió una niñera queer” de Kajsa Ekis Ekman*

8 març

Artículo original en inglés (The modern john got himself a queer nanny) en Feminist Current (agosto 2016).

Traducción del colectivo “Mujeres por la Abolición de la prostitución”.

* Periodista, escritora y activista sueca, autora del libro “El Ser y la mercancía. Prostitución, vientres de alquiler y disociación” que será publicado próximamente en castellano.

C5qi3WyWUAAXaWk
“El putero moderno se consiguió una niñera. Pasa algo raro en los debates sobre la prostitución: mientras que la casi todos los que solicitan servicios de índole sexual son hombres, la abrumadora mayoría de los intelectuales que defienden la prostitución son mujeres. Se trata de un fenómeno extraño que, ciertamente, merece que se lo analice por separado.
En teoría, el putero tiene razones de sobra para preocuparse. Está, por primera vez, en el centro de la discusión: los legisladores, cada vez con más frecuencia, los tienen a ellos (o a la “demanda”, para usar un término empleado por las ONG) en la mira y el modelo nórdico ha sido elogiado por el Parlamento Europeo, que reconoce que es el modelo que mejor combate la trata de personas. Además, los movimientos conformados por sobrevivientes de la prostitución crecen día a día en todo el mundo. Las mujeres se animan a alzar la voz, como sucede en Prostitution Narratives: Stories of Survival in the Sex Trade (“Narrativas de la prostitución: historias de supervivencia en el comercio sexual”), un libro de publicación reciente que devela lo que los puteros realmente les hacen a las mujeres en prostitución. Es la primera vez en la historia que tantas mujeres colectivamente revelan lo que pasa en el mundo de la prostitución, un mundo en el que, hasta no hace mucho, un hombre podía hacer casi cualquier cosa con una mujer sin que nadie se enterase. Esos tiempos ya se acabaron: el putero se está volviendo una figura visible. Crece la tensión. ¿Hemos llegado a un punto en la historia en el que a una mujer le tiene que gustar un hombre para que él pueda acostarse con ella?
A pesar de todo esto, al putero no se le conoce la voz. No necesita hablar. Como siempre, cuando un hombre está bajo amenaza, llega una mujer para ayudarlo: a la vanguardia del discurso que intenta presentar a la prostitución como un “trabajo” no está el putero, sino la académica mujer. En cualquier revista, conferencia o evento en el que se esboce una leve crítica al putero, ahí se alzará una académica proprostitución para defenderlo.
¿Quién es esta académica? Ella se denomina una “subversiva”, una “revolucionara” o una “feminista”, incluso. Por esa razón es que el putero la necesita de embajadora: que una mujer como ella defienda la prostitución hace que parezca el epítome de la liberación femenina: un intercambio de bienes por dinero que es justo para ambas partes, una práctica moderna y socialista que además es pro LGBT y queer. Pero, el putero la necesita más que nada porque, cuanto más hable ella, más nos olvidaremos de que él existe.

Continua llegint

Barcelona, capital mundial dels puters

1 març

Comunicat de la Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes en motiu de la celebració del Mobile World Congress a la nostra ciutat.

La major fira de tecnologia del món es també la major fira de carn de dona prostituïda del món.

Barcelona es converteix en la capital mundial del mòbil. El Mobile World Congress (MWC) acull cada any prop de 100.000 congressistes. Més del 90% són homes. Un alt percentatge d’aquests homes demanaran dones prostituïdes per satisfer-se o per celebrar els seus èxits de negoci.

Cada any, el nombre de congressistes (101.000 al 2017) augmenta. I també augmenta el nombre de dones que seran ofertades per cobrir les seves demandes del que anomenen “oci masculí”. El producte que els hi ofereixen sónmajoritàriament dones pobres traficades des de l’Est d’Europa.

A l’interior del congrés el percentatge és de 10 d’homes per 1,5 dones. Això sí, les hostesses totes dones, que s’ha d’alegrar la vista de tant mascle productor de riquesa. És la conseqüència de la desigualtat que hi ha a les empreses del sector: 10 homes executius per cada dona. Les estadístiques ho demostren.

Un congrés i un negoci de testosterona. Un congrés on es comercia, al mateix temps, amb una altra mercaderia: el cos de les dones. Quantes d’aquestes dones prostituïdes vindran de la mà de les màfies? Segons dades de la Policia Nacional de 2016, 6 de cada 10 dones prostituïdes procedeixen de Romania i representen el 60% de les dones que estan als bordells.

La marca Barcelona es vincula d’aquesta manera amb l’oferta de “turisme sexual de negoci” i es converteix en un atractiu més de la ciutat.

La Plataforma pel Dret a no ser prostituïdes, inicia la campanya

DIGUEM NO A BARCELONA COM A “DESTINACIÓ DE TURISME SEXUAL”

Volem una ciutat lliure de violències
Volem restablir la consciència social
sobre aquesta “industria en creixement” que comercia el cos de les dones per a turistes i congressistes.
De la mà del “turisme sexual” arriba el tràfic de dones i menors destinats a l’explotació sexual. Un consum massiu, requereix una disposició massiva de productes.

Les “industries del sexe” necessiten producte fresc per un mercat creixent. Aquest mercat prospera allà on lleis, governs i persones deixen de considerar un delicte el consum de cossos de dones o banalitzen l’explotació sexual de gènere.

La tracta i l’explotació d’adolescents, dones i infants pel “turisme sexual”, a càrrec de xarxes de màfies, grups lobbistes i proxenetes, és actualment un delicte que pot deixar de perseguir-se si en nom del lliure comerç i la llibertat de mercat es legalitza aquest “negoci” a Barcelona.

Volem una ciutat on el comerç de dones i menors sigui considerat una activitat comercial respectable? Volem una ciutat on sigui menys difícil el control del tràfic i la tracta de persones? Les dones dels països europeus que tenen aquestes lleis neoliberals ho pateixen i denuncien per acabar amb aquesta xacra.

No podem fer de Barcelona una de les ciutats turístiques on impera el que és considera l’esclavatge del segle XXI: la comercialització del cos de les dones, instal·lada als nostres barris, fires i congressos.

Utilitzar únicament criteris mercantilistes i no del bé comú farà difícil superar la doble moral, patriarcal i masclista, que banalitza la utilització dels cossos de les dones. Dones destinades als honorables congressistes i homes de negocis o als turistes masculins del “low cost”.

Vols això per la teva ciutat?

“El putero: aquest desconegut”

1 des.

Per Roser Moix –Psicòloga clínica- Equip clínic Cipais

524_Elputeroespañol.inddVaig tenir el plaer d’assistir a aquest Taller organitzat per la Plataforma catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes. Va tenir lloc el dissabte 19 en el marc del XII Fòrum contra les Violències de gènere. L’Àgueda Gomez – sociòloga i professora de la Universitat de Vigo- va presentar el treball de recerca, realitzat per ella i dos companyes més, on es qüestiona que els passa als homes espanyols “que acuden de forma masiva a la compra de sexo comercial”.

L’estudi es basa en 46 clients de prostitució entrevistats, més els relats de sis grups de discussió d’homes. També compta amb el testimoni, inestimable, de setze dones prostitutes. El treball de recerca conclou que no hi ha un perfil sociològic concret d’home consumidor de prostitució. És un fenomen transversal que es produeix en totes les edats, nivells culturals i estatus socio econòmics.

Una de les explicacions possibles que va apuntar, l’Àgueda, va ser que “l’anar de putes”, en alguns casos, pot funcionar com un ritual de cohesió grupal. Ritual en que no es busca tant el plaer sexual sinó “el ser un macho y que el grupo de pares lo reconozca como a tal”.

Van sorgir qüestions molt interessants que van originar un debat ric entre els assistents. La participació va ser molt alta ja que érem més de setanta persones, entre homes i dones.

Trobo que és ineluctable seguir amb el debat ja que Espanya és el primer país consumidor de prostitució. I, més greu encara, és el primer destí de trata de tot Europa. Són dades que conviden a reflexionar per tal de sensibilitzar a la població en general, però sobretot als nostres joves perquè no visquin la seva sexualitat com un objecte de consum més.

Premio Gold Clio para la campaña “Girls of Paradise”

25 set.

del Mouvement Du Nid, que enfatiza la responsabilidad de los compradores de sexo en el fomento de la trata sexual

arton1443-80c63

Nota de prensa:

“Girls of Paradise” es una web de “chicas de compañía” (escorts) que anuncia mujeres reales, pero cuando los clientes llaman o charlan en línea para organizar una reunión, se les informa que las mujeres habían sido asesinadas por sus proxenetas y los compradores de sexo.

“Girls of Paradise”, una página web falsa que anunciaba chicas de compañía reales que habían sido asesinadas o gravemente heridas por los compradores de sexo y sus proxenetas, es una campaña conjunta del Mouvement du Nid, miembro de CAP International y organización francesa de primera línea que ofrece servicios directos a las personas prostituidas, y la agencia líder de publicidad McCann Paris.

Grégoire Théry, director ejecutivo de CAP International, dijo: “La web falsa ha obligado a los compradores de sexo a enfrentarse a la epidemia de violencia subyacente al tráfico sexual, que se mantiene en la sombra de lo que para ellos es una experiencia ‘amigable’”.

El vídeo del estudio de caso esboza el proyecto y subraya el papel de los compradores de sexo y los sitios web en la perpetuación y la facilitación de la violencia que se esconde a la vista, mientras el tráfico sexual se mueve online.

Continua llegint

Prostitució: en el centre, la feminització de la pobresa

15 gen.

Text de la FAVB.

Original aquí.

“Un Ajuntament democràtic no pot frivolitzar amb la realitat de la prostitució. Ni contribuir a normalitzar una situació de desigualtat que comporta el patiment i l’explotació de milers de dones i nenes, moltes d’elles a la nostra ciutat. Aquesta és la impressió que podem retenir de la recent emissió de ‘Els Matins de TV3’, en què participaven algunes defensores de la prostitució com a “treball sexual” així com la Regidora Laura Pérez.

L’Ajuntament sembla alinear-se amb el discurs de promoció de la prostitució que difonen les indústries del sexe i els seus lobbys: “Cal distingir entre prostitució i tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual, entre prostitució forçosa i lliure”. La realitat, però, és que hi ha tràfic perquè hi ha demanda, perquè cal abastir i renovar constantment -amb dones i nenes- un mercat en plena expansió. Quan parlem de prostitució, la qüestió de la llibertat no resulta pertinent: és la qüestió de la igualtat el que cal plantejar.

No ens sembla honest aprofitar l’anunci d’una mesura que, entre altres, el moviment veïnal reclamava des de fa anys -deixar de multar les dones en situació de prostitució al carrer- per traslladar a l’opinió pública un missatge de normalitat pel que fa a la compra de serveis sexuals (els “clients” deixen també de ser multats o inquietats). Així, per la porta del darrere, s’instal·la de fet un model de relacions que certifica un privilegi ancestral dels homes.

Continua llegint

Agressions sexuals a Alemanya: les mancances de la llei

14 gen.

Dimecres 13 gener 2016.

Per Arnaud Bihel (Original publicat a Les Nouvelles News, traduït per G. Casas Vila).

Loi_Allemagne_Violences_Sexuelles

(Campanya de la BFF per a la revisió de l’article 177 del Codi penal alemany sobre les agressions sexuals i la violació)

És probable que els autors de les agressions sexuals de Colònia no siguin condemnats; per culpa del Codi penal alemany que no té en compte la noció de sorpresa. El govern promet remediar-ho.

El nombre de denuncies relacionades amb la nit de la Sant Silvestre a Colònia ha superat ja les 650, aquest dimarts 12 gener, segons el fiscal de la ciutat. Una dotzena de presumptes autors han estat fins ara imputats.

Però seran condemnats a causa de les agressions sexuals, que representen aproximadament la meitat de les denuncies ? Això no està gens clar. En efecte, “existeixem diverses llacunes en el Codi penal que tenen com a efecte que totes les agressions sexuals no són punibles”, remarcava la professeura de Dret Tatjana Hörnle, el dilluns 11 novembre a la FAZ.

De fet, el Codi penal alemany (en el seu article 177) criminalitza els actes sexuals comesos per la força o per la coacció, però no per sorpresa – una noció inclosa en el dret francès. A partir d’aquí, un autor que magreja els pits o les natges d’una dona (aprofitant per exemple un moviment de multitud com ha estat el cas a Colònia) no és necessàriament condemnat pels tribunals. Els “atacs sorpresa (…) són sistemàticament impunes”, subratllava el 8 de gener el BFF, centre alemany de suport a les dones víctimes de violències.

I lamentar que si els autors de les violències a Colònia són condemnats, serà de manera més versemblant pels delictes de robatori – que, en un nombre indeterminat de casos, han acompanyat les agressions sexuals – i no per haver magrejat a les víctimes.

La llei podria canviar ? És la demanda que han fet de nou els moviments feministes després de les agressions de Colònia. Una reivindicació que portaven fent des de fa anys. El 2014, el BFF, havia documentat 107 casos d’agressions sexuals per a les quals els càrrecs havien estat abandonats en base a les zones d’ombra del Codi penal. Les mateixes llacunes existeixen sobre la definició de la violació.

Hauran calgut doncs els sòrdids esdeveniments de la nit de la Sant Silvestre perquè aquesta queixa fos finalment escoltada. “Les violències sexuals – poc importa la manera com es produeixen – no s’han de quedar impunes”, ha declarat dimarts 12 gener el ministre de Justícia, Heiko Maas, admetent que actualment el dret alemany implica “llacunes”. Un projecte de llei apuntant a reformar el dret, que el govern bloquejava des de fa diversos mesos, és d’ara en endavant posat en marxa i hauria de ser examinat “ràpidament”.

7 de novembre 2015: Prou violències masclistes!

10 nov.

Recull de fotos de la manifestació contra les violències masclistes, la més gran de tota la història de l’Estat espanyol.

Madrid, 07.11.2015

CTOWZmiXIAEf1-4 CTOWZmQWoAQBOaN CTOYEkPXIAApFwi CTOYET0WEAAJSsC CTOYETmWsAAAVLH

CTNbQOYWUAAYSzU.jpg_largeCTMtX9WWsAQCc2UCTNUngJXIAAvDW1CTNR7ejWsAE8L1Yarriba-angela-gonzalez-lee-manifiesto-sobre-estas-lineas-una-accion-durante-protesta-1446926707108CTM5lQFWIAAyRmm CTM5UhuXIAQpkN2 CTM5V3MWcAAJXne CTM44uvWwAAbmmK CTM45cFXAAAGwgU CTM46q9WUAArNNJ CTM64CsWIAANnC9   CTM624cWcAAaWYu CTM4598XAAAXQKc CTNa_iRWcAA6QJm CTND-gUWIAANpPd CTND7_pWwAA0Lhk CTND8GXWEAAYk5G CTND78BWEAAbbak CTNe7biWcAI-KyY CTNeaQ6WUAAB0ic CTNh2G8WIAArkV0 CTNh3clWsAASbNw CTNOUK3WIAAU_B0 CTNR7yKW4AAQH3L CTNR8GTWIAA9T7U CTNRpS5WsAAszrA CTNTgKCWwAEsjes CTOTq2-W4AEQBa1 CTOTq2pW4AA8OKI CTOTrf0W4AApX6Y CTOTrfyWsAAsEkg

7n_marcha_estatal_mg_077120-2 CTPN8MDXAAEYztG.jpg_large  CTOVOLIWwAAZG7R.jpg_large 12191441_1040890552598629_2415963550952120052_n CTNZqkGWcAAFyYf.jpg_large CTO6rY5W4AAoL8P.jpg_large CTOodX2XIAAWNXC.jpg_large CTOZkncWoAIKlUN.jpg_large CTOYEkVW4AQvpDM1447172159_336677_1447174337_noticia_normal CTMv-8TWUAAjD2D CTN6EXUXIAIkRpg CTN74fNWwAA69k4 CTN7526XAAAsEfmCTNcGzNWsAAY2gH CTNGQKKWoAAI4Xa.jpg_large CTNjMErWEAAMo16 CTNlKQHWoAEjY82 CTNNIIxWwAEpDbUCTNQ4dUWUAE3S2H CTNVKWEWwAAguir CTNWnHKWUAAjt4m CTNYGgqWwAQn1eM.jpg_large CTNZA5AWcAAiJ8z CTNZB35W4AALcmZ CTOyVZXWsAAxDuv CTRkKZCWsAAhQDX CTS7wxaWwAM_aiQ