Arxius | Obre els ulls! RSS feed for this section

Comunicat de la Plataforma respecte la moció del PSC sobre la prostitució a Barcelona

27 juny

El debat sobre la prostitució i la tracta ha tornat a obrir-se amb força. A nivell de l’Estat, IU i PSOE presenten iniciatives legislatives i propostes destinades a protegir els drets de les dones des d’una òptica feminista i abolicionista de la prostitució. Ens en felicitem, perquè responen a una problemàtica punyent al nostre país, lloc de trànsit i destí de la tracta internacional amb finalitats d’explotació sexual i capdavanter pel que fa al consum de prostitució.

Esperem que totes aquestes iniciatives signifiquin un compromís ferm i sostingut amb la dignitat de les dones, més enllà de qualsevol càlcul electoralista.

Tanmateix, ens preocupa el fet que, a Catalunya, tot un ventall de forces progressistes – i, singularment, la dita “nova política” – caigui en el parany de la banalització de la prostitució com a “treball sexual”, donant credibilitat a un discurs proxeneta que silencia el sofriment de milers de dones i nenes sotmeses a explotació i violències.

El PSC acaba d’anunciar que proposarà una ordenança municipal, donant suport a les dones en situació de prostitució i sancionant proxenetes i prostituïdors (“clients”). La nostra Plataforma hi donarà plenament suport, com espai feminista plural, un espai que vol defensar les més oprimides. Es tracta de dignificar les dones, no la prostitució – que constitueix un secular privilegi masculí. I aquesta dignificació de les dones, rebutjant la seva cosificació, passa per unes relacions igualitàries en tots els àmbits, unes polítiques efectives contra la feminització de la pobresa i contra el “turisme sexual” de la “marca Barcelona”.

Aquesta moció no és una mesura prohibicionista perquè rebutja les sancions a les persones en situació de prostitució. Aquesta iniciativa s’inspira del model nòrdic que centra les polítiques públiques en la figura de l’home que imposa relacions sexuals a través dels diners. Altres iniciatives arreu de l’Estat comencen a definir la prostitució com el què és: no pas una “llibertat sexual” de les dones sino un tipus de violència masclista molt extesa en la nostra societat.

Dgji0YpXUAAr2pQ

Plataforma pel Dret a no ser prostituïdes. Barcelona, 27/6/2018

Anuncis

Barcelona, capital mundial de la tecnologia, es converteix en la capital mundial dels puters

26 febr.

Wasap y Facebook.jpg

La major fira de tecnologia del món és també la major fira de carn de dona prostituïda del món.

Barcelona es converteix en la capital mundial del mòbil. El Mobile World Congress (MWC) acull cada any prop de 100.000 congressistes. Més del 90% són homes. Un alt percentatge d’aquests homes demandaran dones prostituïdes per satisfer-se o per celebrar els seus èxits de negoci.

Cada any, el nombre de congressistes (101.000 al 2017) augmenta. I també augmenta el nombre de  dones que seran ofertades per cobrir les seves demandes del que anomenen “oci” masculí”. El producte que els hi ofereixen són majoritàriament dones pobres traficades des de l’Est d’Europa.

A l’interior del congrés  el percentatge és 10 d’homes per 1,5 dones.  Això si, les hostesses totes dones, que s’ha d’alegrar la vista de tant mascle productor de riquesa. És la conseqüència desigualtat que hi ha a les empreses dels sector: 10 homes executius per cada dona. Les estadístiques ho demostren.

Un congrés i un negoci de testosterona. Un congrés on es comercia, al mateix temps, amb un altra mercaderia: el cos de les dones. Quantes d’aquestes dones prostituïdes vindran de la mà de les màfies? Segons dades de la Policia Nacional de  2016, 6 de cada 10 dones prostituïdes procedeixen de Romania i representen el 60% de les dones que estan als bordells.

La Marca Barcelona es vincula d’aquesta manera  amb l’oferta de turisme sexual de negoci” i es converteix en  un atractiu més de la ciutat.

La Plataforma Catalana pel Dret a NO SER prostituïdes, inicia la campanya

DIGUEM NO A BARCELONA COM A “DESTINACIÓ DE TURISME SEXUAL”

Volem una ciutat lliure de violències masclistes!

Continua llegint

“El putero moderno se consiguió una niñera queer” de Kajsa Ekis Ekman*

8 març

Artículo original en inglés (The modern john got himself a queer nanny) en Feminist Current (agosto 2016).

Traducción del colectivo “Mujeres por la Abolición de la prostitución”.

* Periodista, escritora y activista sueca, autora del libro “El Ser y la mercancía. Prostitución, vientres de alquiler y disociación” que será publicado próximamente en castellano.

C5qi3WyWUAAXaWk
“El putero moderno se consiguió una niñera. Pasa algo raro en los debates sobre la prostitución: mientras que la casi todos los que solicitan servicios de índole sexual son hombres, la abrumadora mayoría de los intelectuales que defienden la prostitución son mujeres. Se trata de un fenómeno extraño que, ciertamente, merece que se lo analice por separado.
En teoría, el putero tiene razones de sobra para preocuparse. Está, por primera vez, en el centro de la discusión: los legisladores, cada vez con más frecuencia, los tienen a ellos (o a la “demanda”, para usar un término empleado por las ONG) en la mira y el modelo nórdico ha sido elogiado por el Parlamento Europeo, que reconoce que es el modelo que mejor combate la trata de personas. Además, los movimientos conformados por sobrevivientes de la prostitución crecen día a día en todo el mundo. Las mujeres se animan a alzar la voz, como sucede en Prostitution Narratives: Stories of Survival in the Sex Trade (“Narrativas de la prostitución: historias de supervivencia en el comercio sexual”), un libro de publicación reciente que devela lo que los puteros realmente les hacen a las mujeres en prostitución. Es la primera vez en la historia que tantas mujeres colectivamente revelan lo que pasa en el mundo de la prostitución, un mundo en el que, hasta no hace mucho, un hombre podía hacer casi cualquier cosa con una mujer sin que nadie se enterase. Esos tiempos ya se acabaron: el putero se está volviendo una figura visible. Crece la tensión. ¿Hemos llegado a un punto en la historia en el que a una mujer le tiene que gustar un hombre para que él pueda acostarse con ella?
A pesar de todo esto, al putero no se le conoce la voz. No necesita hablar. Como siempre, cuando un hombre está bajo amenaza, llega una mujer para ayudarlo: a la vanguardia del discurso que intenta presentar a la prostitución como un “trabajo” no está el putero, sino la académica mujer. En cualquier revista, conferencia o evento en el que se esboce una leve crítica al putero, ahí se alzará una académica proprostitución para defenderlo.
¿Quién es esta académica? Ella se denomina una “subversiva”, una “revolucionara” o una “feminista”, incluso. Por esa razón es que el putero la necesita de embajadora: que una mujer como ella defienda la prostitución hace que parezca el epítome de la liberación femenina: un intercambio de bienes por dinero que es justo para ambas partes, una práctica moderna y socialista que además es pro LGBT y queer. Pero, el putero la necesita más que nada porque, cuanto más hable ella, más nos olvidaremos de que él existe.

Continua llegint

Barcelona, capital mundial dels puters

1 març

Comunicat de la Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes en motiu de la celebració del Mobile World Congress a la nostra ciutat.

La major fira de tecnologia del món es també la major fira de carn de dona prostituïda del món.

Barcelona es converteix en la capital mundial del mòbil. El Mobile World Congress (MWC) acull cada any prop de 100.000 congressistes. Més del 90% són homes. Un alt percentatge d’aquests homes demanaran dones prostituïdes per satisfer-se o per celebrar els seus èxits de negoci.

Cada any, el nombre de congressistes (101.000 al 2017) augmenta. I també augmenta el nombre de dones que seran ofertades per cobrir les seves demandes del que anomenen “oci masculí”. El producte que els hi ofereixen sónmajoritàriament dones pobres traficades des de l’Est d’Europa.

A l’interior del congrés el percentatge és de 10 d’homes per 1,5 dones. Això sí, les hostesses totes dones, que s’ha d’alegrar la vista de tant mascle productor de riquesa. És la conseqüència de la desigualtat que hi ha a les empreses del sector: 10 homes executius per cada dona. Les estadístiques ho demostren.

Un congrés i un negoci de testosterona. Un congrés on es comercia, al mateix temps, amb una altra mercaderia: el cos de les dones. Quantes d’aquestes dones prostituïdes vindran de la mà de les màfies? Segons dades de la Policia Nacional de 2016, 6 de cada 10 dones prostituïdes procedeixen de Romania i representen el 60% de les dones que estan als bordells.

La marca Barcelona es vincula d’aquesta manera amb l’oferta de “turisme sexual de negoci” i es converteix en un atractiu més de la ciutat.

La Plataforma pel Dret a no ser prostituïdes, inicia la campanya

DIGUEM NO A BARCELONA COM A “DESTINACIÓ DE TURISME SEXUAL”

Volem una ciutat lliure de violències
Volem restablir la consciència social
sobre aquesta “industria en creixement” que comercia el cos de les dones per a turistes i congressistes.
De la mà del “turisme sexual” arriba el tràfic de dones i menors destinats a l’explotació sexual. Un consum massiu, requereix una disposició massiva de productes.

Les “industries del sexe” necessiten producte fresc per un mercat creixent. Aquest mercat prospera allà on lleis, governs i persones deixen de considerar un delicte el consum de cossos de dones o banalitzen l’explotació sexual de gènere.

La tracta i l’explotació d’adolescents, dones i infants pel “turisme sexual”, a càrrec de xarxes de màfies, grups lobbistes i proxenetes, és actualment un delicte que pot deixar de perseguir-se si en nom del lliure comerç i la llibertat de mercat es legalitza aquest “negoci” a Barcelona.

Volem una ciutat on el comerç de dones i menors sigui considerat una activitat comercial respectable? Volem una ciutat on sigui menys difícil el control del tràfic i la tracta de persones? Les dones dels països europeus que tenen aquestes lleis neoliberals ho pateixen i denuncien per acabar amb aquesta xacra.

No podem fer de Barcelona una de les ciutats turístiques on impera el que és considera l’esclavatge del segle XXI: la comercialització del cos de les dones, instal·lada als nostres barris, fires i congressos.

Utilitzar únicament criteris mercantilistes i no del bé comú farà difícil superar la doble moral, patriarcal i masclista, que banalitza la utilització dels cossos de les dones. Dones destinades als honorables congressistes i homes de negocis o als turistes masculins del “low cost”.

Vols això per la teva ciutat?

“El putero: aquest desconegut”

1 des.

Per Roser Moix –Psicòloga clínica- Equip clínic Cipais

524_Elputeroespañol.inddVaig tenir el plaer d’assistir a aquest Taller organitzat per la Plataforma catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes. Va tenir lloc el dissabte 19 en el marc del XII Fòrum contra les Violències de gènere. L’Àgueda Gomez – sociòloga i professora de la Universitat de Vigo- va presentar el treball de recerca, realitzat per ella i dos companyes més, on es qüestiona que els passa als homes espanyols “que acuden de forma masiva a la compra de sexo comercial”.

L’estudi es basa en 46 clients de prostitució entrevistats, més els relats de sis grups de discussió d’homes. També compta amb el testimoni, inestimable, de setze dones prostitutes. El treball de recerca conclou que no hi ha un perfil sociològic concret d’home consumidor de prostitució. És un fenomen transversal que es produeix en totes les edats, nivells culturals i estatus socio econòmics.

Una de les explicacions possibles que va apuntar, l’Àgueda, va ser que “l’anar de putes”, en alguns casos, pot funcionar com un ritual de cohesió grupal. Ritual en que no es busca tant el plaer sexual sinó “el ser un macho y que el grupo de pares lo reconozca como a tal”.

Van sorgir qüestions molt interessants que van originar un debat ric entre els assistents. La participació va ser molt alta ja que érem més de setanta persones, entre homes i dones.

Trobo que és ineluctable seguir amb el debat ja que Espanya és el primer país consumidor de prostitució. I, més greu encara, és el primer destí de trata de tot Europa. Són dades que conviden a reflexionar per tal de sensibilitzar a la població en general, però sobretot als nostres joves perquè no visquin la seva sexualitat com un objecte de consum més.

Premio Gold Clio para la campaña “Girls of Paradise”

25 set.

del Mouvement Du Nid, que enfatiza la responsabilidad de los compradores de sexo en el fomento de la trata sexual

arton1443-80c63

Nota de prensa:

“Girls of Paradise” es una web de “chicas de compañía” (escorts) que anuncia mujeres reales, pero cuando los clientes llaman o charlan en línea para organizar una reunión, se les informa que las mujeres habían sido asesinadas por sus proxenetas y los compradores de sexo.

“Girls of Paradise”, una página web falsa que anunciaba chicas de compañía reales que habían sido asesinadas o gravemente heridas por los compradores de sexo y sus proxenetas, es una campaña conjunta del Mouvement du Nid, miembro de CAP International y organización francesa de primera línea que ofrece servicios directos a las personas prostituidas, y la agencia líder de publicidad McCann Paris.

Grégoire Théry, director ejecutivo de CAP International, dijo: “La web falsa ha obligado a los compradores de sexo a enfrentarse a la epidemia de violencia subyacente al tráfico sexual, que se mantiene en la sombra de lo que para ellos es una experiencia ‘amigable’”.

El vídeo del estudio de caso esboza el proyecto y subraya el papel de los compradores de sexo y los sitios web en la perpetuación y la facilitación de la violencia que se esconde a la vista, mientras el tráfico sexual se mueve online.

Continua llegint

Prostitució: en el centre, la feminització de la pobresa

15 gen.

Text de la FAVB.

Original aquí.

“Un Ajuntament democràtic no pot frivolitzar amb la realitat de la prostitució. Ni contribuir a normalitzar una situació de desigualtat que comporta el patiment i l’explotació de milers de dones i nenes, moltes d’elles a la nostra ciutat. Aquesta és la impressió que podem retenir de la recent emissió de ‘Els Matins de TV3’, en què participaven algunes defensores de la prostitució com a “treball sexual” així com la Regidora Laura Pérez.

L’Ajuntament sembla alinear-se amb el discurs de promoció de la prostitució que difonen les indústries del sexe i els seus lobbys: “Cal distingir entre prostitució i tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual, entre prostitució forçosa i lliure”. La realitat, però, és que hi ha tràfic perquè hi ha demanda, perquè cal abastir i renovar constantment -amb dones i nenes- un mercat en plena expansió. Quan parlem de prostitució, la qüestió de la llibertat no resulta pertinent: és la qüestió de la igualtat el que cal plantejar.

No ens sembla honest aprofitar l’anunci d’una mesura que, entre altres, el moviment veïnal reclamava des de fa anys -deixar de multar les dones en situació de prostitució al carrer- per traslladar a l’opinió pública un missatge de normalitat pel que fa a la compra de serveis sexuals (els “clients” deixen també de ser multats o inquietats). Així, per la porta del darrere, s’instal·la de fet un model de relacions que certifica un privilegi ancestral dels homes.

Continua llegint