Arxius | Juny, 2012

28-J FEMINISTA

28 juny

DIJOUS 28 de juny – JORNADA INTERNACIONAL DE LLUITA PELS DRETS DE LES PERSONES LGBTQ

17h Petonejada (Plaça Tetuan)

20.30h I visqueren felices: presentació del projecte literari de relats lèsbics amb final feliç (Ca la dona, Carrer Ripoll núm 25 -Metro Urquinaona)

I despres… Mostra tortillera vegana: porta la teva truita sense ous! (Ca la Dona)

Cercavila bollo-festi-reivindicativa contra el capital rosa (eixample esquerra)

DISSABTE 30 de Juny

17.00h Vine a pintar-te el cos amb lemes feministes per la mani i preparar la pancarta (Plaça Castella, M: Universitat)

18.30h Mani Unitària -Comissió 28 de juny. Farem un bloc feminista dins la mani unitària. (quedem a Plaça Universitat)

25J – Cassolada contra Eurovegas davant la seu de CiU

23 juny

El dia 25 de juny vindrà a Barcelona una delegació de Las Vegas Sands Corp. per tancar les negociacions amb el Govern. L’endemà serà a Madrid. Des de la Plataforma Aturem Eurovegas portem mesos fent campanya contra aquest macroprojecte del joc, que no volem ni al Baix Llobregat ni enlloc. No volem una ciutat a banda de la llei, sense drets laborals, que amenaça un espai agrícola fonamental per a l’alimentació de l’àrea metropolitana, i els ecosistemes del Delta del Llobregat. El 17J ja vam sortir al carrer per rebutjar públicament el projecte, amb un missatge:

Prou de mentides, manipulacions i de no escoltar a la ciutadania! Ara assenyalem el partit polític que més destacadament vol impulsar Eurovegas a casa nostra, i fem una crida a concentrar-nos davant de la seva seu.

Davant del silenci del Govern, vine a fer soroll!!!!

Quan? Dilluns 25 de juny, a les 19h

On? Seu de CiU, Còrsega, 331-3, Barcelona (al costat dels jardinets de Gràcia, Metro Diagonal)

Què? Concentració de protesta amb cassolada/xiulada

Més informació aquí: http://aturemeurovegas.wordpress.com/

“Tornen la mama i la puta”, un article de Mona Chollet*

20 juny

“La maman et la putain sont de retour”

publicat a l’edició francesa de juny 2012 de Le Monde Diplomatique.

“(…) En la pel·lícula “The Pregnacy Pact“, la maternitat precoç és presentada com una rebel·lió romàntica; en el film “Elles“, la subordinació de les dones als desitjos dels homes és naturalitzada i la prostitució esdevé la veritable sexualitat… La crisi, l’absència de perspectives individuals i col·lectives semblen reactivar la feminitat més arcaica (…)”

* Mona Chollet és periodista i assagista suïssa, autora de nombrosos articles i llibres. Us recomanem la seva última publicació Beauté fatale. Les nouveaux visages d’une aliénation féminine” (“Bellesa fatal. Les noves cares d’una alienació femenina”) (Ed. La Découverte, 2012):

“Sostenidors amb relleno per a nenes, obsessió per estar prima, banalització de la cirurgia estètica, prescripció insistent per a portar faldilles com a símbol d’alliberament: la “tirania del look” manifesta actualment una influència per a imposar la feminitat més estereotipada. Analitzant la premsa femenina, els discursos publicitaris, blogs, sèries televisives, testimonis de models i investigacions sociològiques, Mona Chollet demostra en aquest llibre com les indústries del “complexe moda-bellesa” treballen per a mantenir, d’una manera insidiosa i seductora, la lògica sexista al centre de l’esfera cultural.

Sota un pretès culte de la bellesa prospera l’odi cap a si mateixa i cap al seu cos, mantinguda pel bombardeig de normes inabastables. Un procés d’auto-desvalorització que alimenta una angoixa constant sobre el tema del físic i que al mateix temps condemna les dones a no saber existir altrament que a través de la seducció, tancant-les en un estat de subordinació permanent. En aquest sentit, la qüestió del cos podria constituir una clau per avançar en els drets de les dones sobre totes les altres esferes, des de la lluita contra les violències fins a les desigualtats al treball”.

“¿Aún no lo ves? Abre los ojos”

19 juny

Avui us presentem el video d’aquesta Campanya contra l’Explotació Sexual i la Trata de dones, nenes i nens, elaborada el 2010 per la Plataforma Andaluza de Apoyo al Lobby Europeo de Mujeres.

Per Sant Joan… no cremem la bruixa!

19 juny

Enguany, la nit del 23 de juny, farem una foguera a la cruïlla de Borrell/Consell de Cent, davant l’espai de “Germanetes”, al costat dels Jardins d’Emma…

Recordarem el passat i el present… Sovint, hem sentit a parlar de cremar, de manera simbòlica, “una bruixa” a l’hora d’encetar les fogueres de Sant Joan.

Però, a nosaltres, ens agrada el simbolisme festiu i fraternal del foc, lluny del suplici de tantes dones, de casa nostra com d’arreu d’Europa i d’Amèrica, víctimes de les anomenades “caceres de bruixes”…

Volem saludar totes les dones que pateixen els efectes de la crisi i, tirant d’imaginació i d’esforç, com a bruixes del segle XXI, drecen ponts de solidaritat al barri.

Aquest vespre, doncs, construirem una bruixa gegant. I no la cremarem, sinó que la guardarem per a les nostres festes majors. La bruixa, feliç de viure, ballarà amb tots els gegants.

Serà una bruixa joiosa i combativa… Ella us contarà a cau d’orella el secret dels anhels i les revindicacions de les dones del barri: els equipaments tan llargament esperats (Model, Germanetes), les escoles bressol, tenir opcions de treball, gaudir de llibertat sexual i drets reproductius, viure sense violències…

Us esperem a totes!

(Gràcies per confirmar… per preveure quan coques comprar!)

Plataforma Aturem Eurovegas. Salvem el Delta del Llobregat

9 juny

Aquest és el manifest i el cartell de la pròxima manifestació de la campanya contra el projecte de l’Eurovegas, a la qual ens hem adherit com a Plataforma pel Dret a NO ser prostituïdes.

“Les entitats signants, davant els rumors i informacions periodístiques sobre el projecte anomenat “Eurovegas” que el Govern de la Generalitat estaria negociant amb el multimilionari nord-americà Sheldon Adelson (Las Vegas Sands Co.), consistent a construir un macro-complex de joc i oci, a l’àrea metropolitana de Barcelona, molt probablement a la zona agrícola del Delta del Llobregat,

MANIFESTEN la seva oposició a l’esmentat projecte per les següents raons:

  • El projecte Eurovegas aprofundeix en un model de creixement econòmic basat en l’especulació urbanística i financera. El projecte podria representar una de les majors inversions de la història de Catalunya en aquest sentint, portant-nos a perpetuar un model que es troba entre les causes principals de la crisi econòmica que pateix el nostre país.
  • Al contrari del que ens volen fer creure des del Govern de la Generalitat, el negoci principal d’Eurovegas serà el joc, i no altres sectors com el de les convencions. Segons l’informe anual de Las Vegas Sands (Annual Report 2010)1, el 75% dels ingressos de l’empresa provenen del joc als casinos, mentre que els ingressos en hotels, convencions i altres no arriben al 25%.
  • El negoci del joc i el model d’oci que comporta tant sols genera beneficis a la multinacional implicada, sense aportar beneficis reals als territoris propers ni a les seves empreses. L’Estat de Nevada, on es troba Las Vegas, és el primer en taxes d’atur i el tercer en criminalitat violenta de tots els EUA.
  • El model de mega-casinos porta associat inevitablement greus efectes secundaris, com l’augment de la corrupció, les màfies, les drogues, la prostitució i les ludopaties. Reconeguts experts en la matèria (com Roberto Saviano) han alertat que Eurovegas suposarà un fort pol d’atracció per a la màfia internacional. Continua llegint

Campanyes autonòmiques de responsabilització dels homes

8 juny

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Extret de la Plataforma Estatal de Organizaciones de Mujeres por la Abolición de la Prostitución

Contra l’Eurocopa 2012

7 juny

Demà comença la XIV edició de l’Eurocopa de futbol, que tindrà lloc a Ukraïna i a Polònia. El grup feminista FEMEN fa mesos que denuncien aquest esdeveniment esportiu en el qual milers de dones estan “involucrades”: No, no pas com a futbolistes!! No, no pas com a àrbitres o entrenadores de les seleccions esportives!! No, no pas com a membres de la UEFA! L’espai que aquest tipus d’espectacles (que mou milers de milions d’euros) reserva a les dones és el de la indústria del sexe, la prostitució i l’explotació sexual. Aquest grup feminista no ha parat de denunciar el potencial augment de la prostitució i de la trata de dones i nenes durant l’Eurocopa, així com les “pressions” de la UEFA per a legalitzar la prostitució a Ukraïna. Solidaritat amb FEMEN que lluiten contra aquesta injustícia del sistema patriarcal!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Fa dos anys desapareixia una prostituta” de Nancy Huston

4 juny

Article original publicat a Libération el 22/09/2011 (“Il y a deux ans, disparaissait une fille de “joie“).

Nancy Huston

Nancy Huston és una escriptora franco-canadenca, nascuda a Canadà que des dels anys 1970 viu a França. Autora de nombrosos llibres, entre novel·les i assaigs, columnista als diaris Le Monde i Libération, obertament feminista, Huston proposa una mirada crítica, punyent i provocadora sobre la prostitució i la seva banalització a través d’aquest article que recorda l’escriptora Nelly Arcan.

Nelly Arcan (1973-2009), pseudònim d’Isabell Fortier, va ser una escriptora quebequesa que va tenir un gran èxit editorial a França amb el seu primer llibre “Putain” (“Puta”, traduit al castellà per l’editorial Planeta, 2002), amb el qual quasi obté el prestigiós premi “Fèmina”. Nelly Arcan, que va cursar estudis literaris a Montréal, va escriure varis llibres (“Folle”, “L’enfant dans le miroir”, “À ciel ouvert”, “Paradis, clef en main” o el recull d’articles pòstums “Burqa de chair” amb el prefaci de la mateixa Nancy Huston) i múltiples cròniques que estan disponibles al seu blog.

Nelly Arcan

En els seus llibres Nelly Arcan relata i analitza l’experiència de la prostitució, que ella mateixa va exercir durant dos anys com a “escort girl” a Montréal. D’un estil directe, implacable, dur, Arcan denuncia l’ús de les dones com a objectes sexuals, la seva alienació, la mercantilizació dels cossos, la imposició de la joventut eterna i determinats cànons de bellesa a través de la cirurgia estètica, i evidentment, la prostitució. Ella escriu “sí, sóc una escort girl per als qui volen creure que no sóc una puta“. Arcan es va suicidar el setembre de 2009 al seu pis de Montréal.

***

“Fa dos anys desapareixia una prostituta” (Il y a deux ans, disparaissait une fille de “joie”) – Nancy Huston

Traducció G.Casas.

“És complicat parlar de la prostitució ja que la majoria de la gent està violentament a favor o en contra; les emocions són fortes, i el debat té tendència a degenerar. Les putes no volen que un es fiqui en els seus assumptes, i se les comprèn; els clients tampoc, i se’ls comprèn. Pel que fa als intel·lectuals, homes i dones, adhereixen últimament à l’expressió «treballadores del sexe»; així, estan tranquils: es tracta d’un treball, d’una transacció entre adults que consenten. Que sigui comprador o venedor, home o bé dona, heterosexual o homosexual, transvestit o pervertit, l’acte és contractual i ningú no ha de venir a ficar-hi el nas, sobretot si es tracta de feministes o policies.

Però vet aquí que algú, amb un cervell de filòsofa dins d’un cos de puta, ha fet esclatar totes aquestes idees tan còmodes. Fa dos anys, el 24 de setembre de 2009, moria de la seva pròpia mà l’escriptora quebequesa Nelly Arcan. Tenia 36 anys. Favorita dels mitjans de comunicació a França quan va publicar Putain (que va estar a punt de guanyar el premi Fèmina l’any 2001) i, després, Folle [Boja] (2004), ja quasi havia caigut en l’oblit. Tanmateix, aquesta dona jove i brillant que s’havia instal·lat un temps com a «escort» a Montreal, havia escrit coses essencials sobre les relacions entre els sexes, i especialment sobre la prostitució. L’aniversari de la seva mort és una ocasió per a recordar-la.

Filles de joie”, “noies alegres”? Ni de bon tros. El que voregen cada dia les dones que exerceixen aquest ofici, diu Arcan, fins i tot quan la seva supervivència física no es veu amenaçada, no és pas l’alegria sinó la mort. «Per a mi, les putes com les noies d’Internet estaven condemnades a matar-se elles mateixes a causa d’una despesa massa ràpida de la seva energia vital en els anys de joventut.» Per la seva part, ella ha pres molt aviat la decisió de llevar-se la vida a l’edat de trenta anys. Parla gairebé a cada pàgina, sovint amb un humor negre devastador, del seu desig, intenció, projecte de morir : « No és que els diners no facin la felicitat, sinó més aviat que existeix un límit a la comoditat i a la facilitat material que només es pot ultrapassar mitjançant la mort.»

Un contracte entre adults que consenten ? Sí… però el client i la puta no viuen el mateix esdeveniment. L’acte no té conseqüències per al client; és una mena de tractament ansiolític, setmanal potser, del qual surt ben entonat per anar a la seva reunió de treball. La puta, per la seva banda, viu diverses vegades al dia una petita mort, i Arcan la troba tan xocant i destructiva la milena vegada com la primera volta. «N’hi ha prou d’alguns dies, escriu, de dos o tres clients per comprendre que s’ha acabat, que la vida no serà mai més el que era.»

Un ofici com els altres ? Foteses. Arcan, que ha exercit aquest ofici durant més de dos anys, sap que no és anodí per a una dona de vendre el seu cos. «Tu no tenies, diu la narradora de Folle [Boja] al seu amant que es deleix per la pornografia d’Internet, la meva mania de pensar en la vida quotidiana de les noies que veiem; per a tu, les imatges no existien realment, no tenien l’espessor de la vida.» Cridades a encarnar indefinidament la dona jove i guapa, a les putes els hi costa inscriure’s en el temps, envellir, imaginar una existència quan ja no facin carrers. Mentre que, per als clients, «el servei» s’esquitlla en els intersticis de la seva verdadera vida, per a les putes, és la seva verdadera vida, l’única que tenen.

Els obrers també venen el seu cos ? Certament… excepte que vendre els seus braços i vendre el seu sexe no és el mateix. Ensenyem els braços al carrer, el sexe no, i amb raó. No parlo de metafísica, parlo del físic. El sexe de les dones és privat, perquè totes i tots hem endegat la nostra existència com a cèl·lules minúscules al subsòl del ventre d’una dona i hem brollat d’una vagina sanguinolenta. Però quina vida privada pot tenir una dona quan, en la seva vida professional, com diu Nelly Arcan, ha estat ferida en «la carn mateixa de la què emana l’amor»?

Continua llegint

Syndicalisme et prostitution. Quelques questions embarrassantes

3 juny

2/6/2012 par “Dones d’Enllaç

Aborder la prostitution en termes syndicaux est trompeur – et faussement solidaire avec les femmes prostituées – lorsque l’on veut examiner cette réalité. Cela donne l’impression qu’il s’agit de la “défense organisée” d’un certain collectif de femmes. Mais, en fait, ce traitement de la question conduit à l’acceptation impuissante d’un phénomène de domination et de violence sexiste. Parler de l’organisation syndicale de la prostitution présuppose qu’il s’agit d’un travail, et que c’est un travail humainement acceptable. Cependant, la première hypothèse évacue tout un faisceau de questions sociales, raciales et de genre: quel type de « travail » est-ce, ce « travail » exercé au profit exclusif du plaisir masculin par des femmes ou des êtres féminisés? Et, singulièrement, par des femmes pauvres, placées dans des situations d’extrême vulnérabilité, étrangères ou appartenant à une minorité ethnique opprimée?

La deuxième hypothèse n’est pas moins contestable: un «métier» qui connaît un taux de mortalité 40 fois plus élevé que la moyenne, un «travail» associé à des situations généralisées de stress, d’alcoolisme et d’addiction aux drogues devrait, au moins, susciter de vives interrogations et être mis en quarantaine à partir d’un point de vue strictement syndical. Les enfants qui extrayaient le charbon dans les mines anglaises du XIXe siècle – ou les enfants qui, de nos jours, travaillent dans les usines asiatiques pour le compte des grandes firmes de l’économie mondiale – effectuent incontestablement un travail. Le syndicalisme de classe considère, cependant, que ce travail devrait être interdit, car il a des effets dévastateurs sur ces enfants et parce qu’il ne permet pas leur développement en tant qu’êtres humains. Le syndicalisme, dont l’horizon historique est l’abolition de l’esclavage salarié,  lutte quotidiennement pour réduire le taux d’exploitation du travail par le capital. Et il cherche à obtenir des conditions matérielles et morales plus favorables pour la classe ouvrière. Par conséquent, le syndicalisme classique considère qu’il y a des seuils de respect de la dignité et l’intégrité humaines en-dessous desquels ces relations contractuelles sont impossibles.

Continua llegint