Archive | Novembre, 2015

L’ordenança de civisme no funciona. La regulació de la prostitució tampoc.

25 nov.

* Document remès a la Junta de la FAVB, de la part d’una companya de la nostra Plataforma. Novembre 2015.

1. L’ordenança de civisme no funciona. La regulació de la prostitució tampoc.

L’Ajuntament de Barcelona hauria de meditar més la seva política abans d’embarcar-se en una dinàmica de regularització de la prostitució. Fa pocs dies, Bcomú se sumava a una iniciativa de C´s que propugnava establir una normativa municipal sobre l’exercici de “la prostitució voluntària”. Avui, la Síndica de Greuges s’apunta al cor dels qui reclamen aquesta regularització. Sempre, això sí, invocant “els drets de les dones”, “les condicions d’higiene” o fins i tot “la dignificació de la prostitució”. I, per descomptat, instant a la sempiterna distinció entre prostitució i tracta, entre “dones lliures” i “forçades”. No poden existir drets de les dones sotmesos als privilegis dels homes. I la prostitució constitueix, essencialment, un privilegi ancestral masculí. A l’ombra del reconeixement de la prerrogativa d’imposar a les dones relacions sexuals no desitjades, no és possible instituir cap sistema de drets: en aquesta relació de desigualtat, la dona deixa de ser un subjecte de dret, es veu deshumanitzada i esdevé “objecte”, mercaderia.

2. Des d’aquest punt de vista, la distinció entre prostitució “lliure” i “forçada” no té cap sentit. La regularització del comerç sexual significa normalitzar l’existència d’una reserva de dones – permanentment renovada – a disposició dels capricis sexuals dels homes. Cap societat democràtica avançada pot tolerar l’existència d’una “zona grisa” de suspensió dels drets humans.

“Podem “distingir” perfectament la trata de la prostitució pròpiament dita, però no podem separar-les”

3. D’una altra banda, qui ha de fer aquestes distincions? Els consumidors de sexe de pagament no les fan pas. Hi ha trata perquè hi ha demanda, i cal abastir un mercat d’éssers humans. Podem “distingir” perfectament la trata de la prostitució pròpiament dita, però no podem separar-les.

Continua llegint

25N Manifestació – NO MORIM, ENS MATEN.

24 nov.

25 DE NOVEMBRE DE 2015:

Trobada 19h a Canaletes (Barcelona) Porta una espelma !!!

25N_noMorim_ensMaten2

Avui, Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, som aquí per manifestar de nou el rebuig contra la violència masclista, el rebuig contra una violència que segueix volent sotmetre les dones, lesbianes i trans, envaint tots els àmbits de la nostra vida.

Denunciem la pervivència del sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències.

Denunciem la cultura masclista que encoratja, estimula, consent i atia l’ús de la violència contra les dones com exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: la militarització de les societats, la categorització dels cossos i les vides, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants d’altres.

Denunciem totes aquelles violències que se sumen i interseccionen en la diversitat que acull el ser dones.

Manifestem que les violències masclistes no són aïllades i particulars, no són allò que succeeix a una dona concreta sinó que les vivim totes i s’inscriuen en les nostres vides i els nostres cossos.

Continua llegint

Per una política feminista abolicionista de la prostitució

23 nov.

Article publicat -en una versió més curta- a la revista La Veu, de Poble Lliure, número 1, abril 2015.

laveu-01 (2) (glissé(e)s)

“Dir que les dones tenen el dret de vendre’s
és amagar que els homes tenen el dret de comprar-les”
Françoise Héritier (antropòloga francesa)

La prostitució és una institució social que està envoltada per un munt de mites. Mites que encobreixen la tragèdia que significa que un ésser humà en compri un altre (en la majoria dels casos una altra). Mites [1] com el fet de pensar que la prostitució reglamentada és més segura per a les persones que l’exerceixen; el mite que la prostitució no causa cap dany en ella mateixa sinó segons les condicions en les quals s’exerceix; el mite sobre la no correlació entre la trata d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual i la prostitució; el mite de la prostitució com “un treball com un altre”, com una a “llibertat sexual”, i un llarg etc.

Fer de la prostitució un simple debat intel·lectual és un problema, perquè com digué la feminista nord-americana Andrea Dworkin (2007), supervivent de la prostitució: “la prostitució no és una idea. És la boca, la vagina, l’anus penetrats normalment per un penis, a vegades per les mans, a vegades per objectes, penetrats per un home i un altre i encara un altre i encara un altre i encara un altre. Vet aquí el què és” [2]. La prostitució, com la violació, no són respostes a un “desig masculí irreprimible”, són la punta del iceberg del menyspreu i la hostilitat dels homes cap a les dones en el sistema patriarcal. La sexualitat de la prostitució, com la sexualitat de la violació, són formes violentes de sexualitat [3]. I és el dany que es provoca a l’altra que suscita l’excitació sexual: és l’erotització de la dominació. Els homes van de putes per a reforçar la seva identitat masclista, per a marcar els seus privilegis masculins [4]. Si la prostitució fos “empoderadora” per a les dones, els homes hi estarien en contra.

L’abolicionisme és el projecte de societat sense prostitució, però no és de cap manera un projecte contra les prostitutes, al contrari. L’abolicionisme diu « contra la prostitució però amb les prostitutes », de la mateixa manera que l’esquerra radical (marxista) diu « contra el capitalisme però amb la classe treballadora ». Les abolicionistes no volem « abolir les prostitutes », les abolicionistes volem abolir el privilegi que significa imposar una relació sexual a través dels diners, el fet que un de cada quatre homes de l’Estat espanyol ha comprat una dona alguna vegada a la seva vida, una de les estadístiques més elevades de tota Europa [5].

Escoltar la veu de les supervivents de la prostitució

En el nostre país hi ha una veu que encara no és visible: la de les supervivents de la prostitució. Per què no les escoltem? Si les escoltessim, molts dels mites que asseyalem caurien pel seu propi pes. Arreu del món moltes d’elles han alçat la veu per a denunciar l’experiència devastadora de la prostitució a les seves vides: són Rosen Hircher a França, Rachel Moran a Irlanda, Nelly Arcan al Quebec, Evelina Giobbe als EUA que fundà Whisper (Women Hurt in Systems of Prostitution Engaged in Revolt), Rebecca Mott a Anglaterra, Trisha Baptie al Canadà, fundadora de EVE (Formerly Exploited Voices Now Educating), els grups Survivors Connect Network o PRIS, Prostitutes’ Revenge In Society, i un llarg etcetera.

Partint d’aquests testimonis i de les avaluacions dels diferents models legals, nosaltres diem no a la banalització de la prostitució, no a la reglamentació, no a la defensa que certs grups progressistes fan de la prostitució com una opció vàlida (però sempre “per a les altres”, mai per a un/a mateix/a). Nosaltres diem sí al plaer i al desig compartit, perquè la prostitució és exactament el contrari de l’alliberament sexual. Nosaltres diem ben fort, com les companyes canadenques: “Volem més per a les dones prostituïdes i volem més que la prostitució per a les dones”.

Sans titre.png

Des del Tribunal Suprem d’Ottawa, la campanya “Volem més per a les dones” (Volem més que la prostitució per a les dones – Volem més per a les dones prostituïdes), coalició feminista abolicionista. En alguns cartells posa:“Criminalitzeu els prostituïdors, no les dones”, “Els bordells venen racisme” “Dones indígenes contra la indústria sexual”, “Coalició de dones asiàtiques per acabar amb la prostitució”

La prostitució a la intersecció del patriarcat, del capitalisme i del racisme

Continua llegint

Sobre la pretensió de l’Ajuntament de Barcelona de regular “el treball sexual voluntari”

19 nov.

Des de la Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes, de la qual sóc membre i vaig ajudar a fundar, sempre ens hem declarat contràries a qualsevol política prohibicionista de la prostitució que criminalitzi les persones prostituïdes. Per això, m’alegro que l’Ajuntament de Barcelona prengui la iniciativa (finalment!) de deixar de penalitzar i multar les dones en situació de prostitució, com preveu l’ordenança del cinisme en vigor a Barcelona des de 2006. Aquesta ordenança, així com la Llei 10/2011 que penalitza les dones prostituïdes a les carreteres, són mesures prohibicionistes que sempre hem denunciat enèrgicament. Des d’una perspectiva feminista, és una vergonya que persones en situacions de precarietat elevadíssimes siguin, a més, castigades per l’administració pública. Diem NO a la criminalització de la pobresa (que, com sabem, té cara de dona).

Per contra, ens oposem també fermament a la il·lusió de poder regular, a qualsevol nivell (municipal, autonòmic, estatal) el “treball sexual voluntari” perquè ens oposem a qualsevol reglamentació de la prostitució. Aquest és precisament l’esperit de la lluita abolicionista feminista, lluita que la majoria de la gent desconeix o confon amb el prohibicionisme. L’abolicionisme feminista reivindica l’abolició de la reglamentació de la prostitució. Perquè la regulació, que històricament ha estat lligada als controls sanitaris i policials humiliants de les persones prostituïdes (i mai dels mal anomenats “clients”) NO crea condicions de millora de la vida de les primeres. I en tenim mil exemples, perquè tant al segle XIX com al segle XX i XXI la prostitució ha estat objecte de reglamentacions diverses. L’abolicionisme i  les crítiques a la prostitució com a institució patriarcal i capitalista han estat fetes per lluitadores tan diverses com Josephine Butler (Anglaterra), Louise Michel (França), Alexandra Kollontai (Rússia), Mujeres Libres al notre país, i un llarg etc.

La idea de “regular el treball sexual voluntari” no és cap novetat

La idea de “regular el treball sexual voluntari” no és cap novetat. A Alemanya, el 2002, el partit dels Verds (que les feministes alemanyes consideren “proxenetes verds”) ja va pretendre “regular el treball sexual voluntari”, sent el resultat de la llei alemanya (Llei ProstG) un fracàs estrepitós reconegut pel propi govern (govern proxeneta, sigui dit). La primera avaluació de la llei va ser feta el 2007 [1], amb el resultat següent:

Continua llegint

Entrevista amb Sonia Sánchez

11 nov.

Publicada al setmanari La Directa, entrevista realitzada per Àlex Romaguera.Sonia Sánchez

7 de novembre 2015: Prou violències masclistes!

10 nov.

Recull de fotos de la manifestació contra les violències masclistes, la més gran de tota la història de l’Estat espanyol.

Madrid, 07.11.2015

CTOWZmiXIAEf1-4 CTOWZmQWoAQBOaN CTOYEkPXIAApFwi CTOYET0WEAAJSsC CTOYETmWsAAAVLH

CTNbQOYWUAAYSzU.jpg_largeCTMtX9WWsAQCc2UCTNUngJXIAAvDW1CTNR7ejWsAE8L1Yarriba-angela-gonzalez-lee-manifiesto-sobre-estas-lineas-una-accion-durante-protesta-1446926707108CTM5lQFWIAAyRmm CTM5UhuXIAQpkN2 CTM5V3MWcAAJXne CTM44uvWwAAbmmK CTM45cFXAAAGwgU CTM46q9WUAArNNJ CTM64CsWIAANnC9   CTM624cWcAAaWYu CTM4598XAAAXQKc CTNa_iRWcAA6QJm CTND-gUWIAANpPd CTND7_pWwAA0Lhk CTND8GXWEAAYk5G CTND78BWEAAbbak CTNe7biWcAI-KyY CTNeaQ6WUAAB0ic CTNh2G8WIAArkV0 CTNh3clWsAASbNw CTNOUK3WIAAU_B0 CTNR7yKW4AAQH3L CTNR8GTWIAA9T7U CTNRpS5WsAAszrA CTNTgKCWwAEsjes CTOTq2-W4AEQBa1 CTOTq2pW4AA8OKI CTOTrf0W4AApX6Y CTOTrfyWsAAsEkg

7n_marcha_estatal_mg_077120-2 CTPN8MDXAAEYztG.jpg_large  CTOVOLIWwAAZG7R.jpg_large 12191441_1040890552598629_2415963550952120052_n CTNZqkGWcAAFyYf.jpg_large CTO6rY5W4AAoL8P.jpg_large CTOodX2XIAAWNXC.jpg_large CTOZkncWoAIKlUN.jpg_large CTOYEkVW4AQvpDM1447172159_336677_1447174337_noticia_normal CTMv-8TWUAAjD2D CTN6EXUXIAIkRpg CTN74fNWwAA69k4 CTN7526XAAAsEfmCTNcGzNWsAAY2gH CTNGQKKWoAAI4Xa.jpg_large CTNjMErWEAAMo16 CTNlKQHWoAEjY82 CTNNIIxWwAEpDbUCTNQ4dUWUAE3S2H CTNVKWEWwAAguir CTNWnHKWUAAjt4m CTNYGgqWwAQn1eM.jpg_large CTNZA5AWcAAiJ8z CTNZB35W4AALcmZ CTOyVZXWsAAxDuv CTRkKZCWsAAhQDX CTS7wxaWwAM_aiQ

Marxa Estatal contra les Violències Masclistes / MANIFEST

6 nov.

7 de novembre Madrid

CS50BJ5WoAAZirj.jpg_largeEl moviment feminista DENUNCIA que les violències masclistes suposen la manifestació més violenta de la DESIGUALTAT DE GÈNERE I REPRESENTEN la més greu violació dels DRETS HUMANS DE LES DONES que pateix la nostra societat.

Des de l’any 1995, 1.378 dones han sigut assassinades pel terrorisme masclista. Enguany s’han perpetrat 70 feminicidis i altres assassinats de dones comesos per homes: només l’estiu de 2015 han sigut assassinades 37 dones i 8 menors a mans de les parelles, pares o parelles de les mares. Dones i menors sofreixen violència patriarcal en múltiples formes. I això només és la punta de l’iceberg.

Els últims anys hem patit les retallades sistemàtiques en els recursos públics generals, en els drets sexuals i els drets reproductius, retallades en la interrupció voluntària de l’embaràs de les menors d’entre 16 i 17 anys i retallades en els recursos especialitzats contra les violències masclistes. La cultura patriarcal ens culpabiliza sense que la societat, els mitjans de masses i els poders públics s’enfronten als mites misògins i antifeministes.

El moviment feminista considera que les violències, que vivim en diferents àmbits, succeeixen en una societat que tolera la desigualtat, i resta credibilitat i autoritat a les dones. El masclisme alimenta la nostra desvaloració, la cosificació dels nostres cossos i la falta de respecte a les nostres decisions. Igualment, aquestes agressions són inseparables d’aquelles que sofreixen les persones que no responen a la masculinitat hegemònica.

Per tot això, el moviment feminista convoca la marxa contra les violències masclistes el 7-N per a:

Continua llegint