L’ordenança de civisme no funciona. La regulació de la prostitució tampoc.

* Document remès a la Junta de la FAVB, de la part d’una companya de la nostra Plataforma. Novembre 2015.

1. L’ordenança de civisme no funciona. La regulació de la prostitució tampoc.

L’Ajuntament de Barcelona hauria de meditar més la seva política abans d’embarcar-se en una dinàmica de regularització de la prostitució. Fa pocs dies, Bcomú se sumava a una iniciativa de C´s que propugnava establir una normativa municipal sobre l’exercici de “la prostitució voluntària”. Avui, la Síndica de Greuges s’apunta al cor dels qui reclamen aquesta regularització. Sempre, això sí, invocant “els drets de les dones”, “les condicions d’higiene” o fins i tot “la dignificació de la prostitució”. I, per descomptat, instant a la sempiterna distinció entre prostitució i tracta, entre “dones lliures” i “forçades”. No poden existir drets de les dones sotmesos als privilegis dels homes. I la prostitució constitueix, essencialment, un privilegi ancestral masculí. A l’ombra del reconeixement de la prerrogativa d’imposar a les dones relacions sexuals no desitjades, no és possible instituir cap sistema de drets: en aquesta relació de desigualtat, la dona deixa de ser un subjecte de dret, es veu deshumanitzada i esdevé “objecte”, mercaderia.

2. Des d’aquest punt de vista, la distinció entre prostitució “lliure” i “forçada” no té cap sentit. La regularització del comerç sexual significa normalitzar l’existència d’una reserva de dones – permanentment renovada – a disposició dels capricis sexuals dels homes. Cap societat democràtica avançada pot tolerar l’existència d’una “zona grisa” de suspensió dels drets humans.

“Podem “distingir” perfectament la trata de la prostitució pròpiament dita, però no podem separar-les”

3. D’una altra banda, qui ha de fer aquestes distincions? Els consumidors de sexe de pagament no les fan pas. Hi ha trata perquè hi ha demanda, i cal abastir un mercat d’éssers humans. Podem “distingir” perfectament la trata de la prostitució pròpiament dita, però no podem separar-les.

4. L’Ajuntament fa trampa. Diu que deixarà de multar les dones en situació de prostitució – cosa que reivindiquen des de fa anys entitats socials com la FAVB -, però aprofita l’avinentesa per deixar d’inquietar els “clients”. Així, doncs, el gest esperat vers les dones és utilitzat com a cortina de fum per ocultar la total despenalització dels prostituïdors.

5. Més trampa encara: es reconeix que la majoria de dones prostituïdes són objecte d’explotació per part del crim organitzat. Tanmateix, es pretén fer una legislació sobre la prostitució en funció d’una minoria pretesament “lliure” – l’àmbit de la qual es redueix a cada operació policial, en què apareixen l’abast de la influència i la crueltat de les màfies. És exigible que es legisli i s’actuï des de l’òptica del bé comú i la universalitat dels drets humans.

6. La legitimació, social i jurídica, de la demanda fomenta el seu creixement i fa molt més difícil la lluita contra el proxenetisme i totes les formes d’explotació. Cap “taula” de forces policials i entitats podrà “endreçar” un mercat en expansió. L’experiència holandesa així ho demostra.

7. La crítica adreçada a l’Ajuntament per part de responsables socialistes és fonamentada. La conseqüència lògica de la postura de Bcomú, CUP, ERC seria propugnar la municipalització de la prostitució: si aquesta respon a una necessitat social legítima, millor liderar la seva atenció des d’un servei públic. Seria la manera d’obtenir llocs “dignes”, facilitar els “controls higiènics” (de les dones, és clar) i garantir “bones condicions de treball” (en què consistirien?).

« l’Ajuntament no gosa anar fins al final de la seva pròpia lògica, que conduiria a reivindicar l’higienisme del segle XIX o els bordells municipals de l’Edat Mitjana ».

8. Naturalment, l’Ajuntament no gosa anar fins al final de la seva pròpia lògica, que conduiria a reivindicar l’higienisme del segle XIX o els bordells municipals de l’Edat Mitjana. De moment, dubten a reobrir els meublés i a impulsar alguna “cooperativa”. Qualsevol iniciativa en aquest sentit es veurà ràpidament desbordada.

9. L’Ajuntament no té potestat per legislar. Però pot actuar apuntant cap a un determinat model. El model suec hauria d’inspirar polítiques municipals progressistes: desenvolupament del servei ABITS, – havia proposat canvia el nom i treure TS- estenent la seva actuació a tota la ciutat; pressió policial sobre els circuits proxenetes; penalització dels prostituïdors.

10. El “Llibre Verd” sobre la realitat de la prostitució a Barcelona hauria de ser el primer pas per a la definició d’unes bones polítiques municipals en la matèria.