Comunicat de la Vocalia de dones de la FAVB

Acabem de rebre la informació d’una batuda policial, realitzada conjuntament la passada nit al Raval per efectius dels Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Urbana, contra dones exercint la prostitució. Unes trenta dones haurien estat identificades; algunes, en situació irregular pel que fa a la Llei d’Estrangeria, es trobarien sotmeses a procediment d’expulsió. Fa unes setmanes es va produir una intervenció similar en l’entorn del Camp Nou.

La FAVB expressa la seva preocupació i disconformitat amb aquestes actuacions que criminalitzen un col•lectiu especialment vulnerable i maltractat: el de les dones prostituïdes, la majoria estrangeres, vivint en condicions de marginalitat o pobresa, i sovint sotmeses a l’explotació de xarxes proxenetes. Unes actuacions contràries a les promeses fetes per l’alcalde de Barcelona, dient que la prioritat havia de ser protegir aquestes dones, mitjançant un abordatge social – i no pas policial – de la seva situació. En aquest sentit, la FAVB havia valorat positivament el compromís del Senyor Trias d’incrementar la dotació pressupostària del servei municipal ABITS, que aquests últims anys ha estat donant suport jurídic i assistencial a centenars de dones, oferint també formació i ajuda a aquelles que, de manera voluntària, desitjaven abandonar el món de la prostitució. La crisi, amb el seu seguici de precarietat i destrucció de llocs de treball, ha tornat a abocar algunes d’aquestes dones al comerç sexual.

No hi ha hagut detencions de proxenetes, ni s’ha volgut molestar els consumidors de sexe de pagament. L’assetjament policial d’aquestes dones se situa en una lògica tristament coneguda, inscrita en la filosofia de l’ordenança de civisme que tantes vegades hem criticat. Es tracta de promoure una imatge de postal turística de Barcelona, escombrant la misèria dels seus carrers i amagant les injustícies en lloc de resoldre-les.

La nostra preocupació augmenta pel fet que les dones en situació administrativa irregular poden ser traslladades als CIE de València o de Madrid, accentuant la seva situació d’aïllament i vulnerabilitat. Amnistia Internacional, SOS Racisme, així com diverses associacions d’immigrants, han denunciat casos de violació i alertat sobre les penoses condicions d’aquests centres. Des de la FAVB exigim que es vetlli pels drets d’aquestes ciutadanes i que no es produeixin expulsions.

Vocalia de dones de la FAVB
21/1/2012

Pa i roses! 100 anys del 8 de març 1912… 2012

 

A mesura que marxem cap a una nova albada
Milions de cuines fosques, milions de grises llars
S’il•luminen de joia amb la claror sobtada
Per tot arreu s’escolta: “Pa i roses! Pa i roses!”

Alçant-nos per ser lliures, també lluitem pels homes
Fórem les seves mares, seran nostres companys
La suor ve amb nosaltres al llarg de l’existència
Amb l’ànima afamada: Volem pa i volem roses!

Recordarem el rostre de tantes dones mortes
Elles ens ensenyaren el crit antic pel pa.
Gairebé no gaudiren de l’amor ni la bellesa.
Amb nosaltres somriuen: Volem pa i volem roses!

A mesura que avancem s’allunyen les tenebres
Les dones obren via per a la humanitat.
Mai no serem esclaves, mai més serem sotmeses.
Cau una, deu s’aixequen: Volem pa i volem roses !

Adaptació “Dones d’Enllaç”

Tot el nostre suport per FEMEN

FEMEN, grup feminista ucrainès, algunes activistes del qual van ser segrestades i torturades el passat mes de decembre després d’una acció a Bielorrussia, mantenen una posició clara i rotunda contra la prostitució, l’explotació sexual de les dones i el turisme sexual arreu del món.

Actualment estan duent a terme diferents accions contra la propera celebració de l’Eurocopa a Ucraïna (que comença el juny, 2012), clamant contra “una pressió de la UEFA perquè Ucraïna legalitzi la prostitució”. Sota lemes com “Ucraïna no és un bordell”, aquestes companyes feministes de gran valentia s’oposen a aquest privilegi masculí que és la prostitució. Solidaritat i suport a les FEMEN!

“LA PROSTITUCIÓN” de Beatriz Gimeno

La prostitución es, desde hace décadas, uno de los temas más importantes del feminismo y uno de los que más ha contribuido a dividirlo en dos mitades aparentemente irreconciliables. Desde los años 60 las feministas discuten acerca de si la prostitución debe regularse, prohibirse, combatirse o dejarse como está. Sobre esta cuestión se han escrito miles de libros y artículos, no hay una sola feminista que no tenga su opinión al respecto y el debate en el interior del movimiento feminista ha alcanzado altos niveles de virulencia teórica. Las posturas están tan enfrentadas que debatir con tranquilidad, escuchando los argumentos de la otra parte, exponiendo los propios, se ha convertido casi en una misión imposible. Gimeno sostiene que, en el asunto de la prostitución, el debate en sí se ha convertido en un problema porque los argumentos no se mueven un milímetro desde hace años. Y sin embargo, pocos asuntos como el de la prostitución, tan importante para el feminismo y a la vez tan complejo, necesitan de un verdadero debate, porque de lo contrario se corre el riesgo de que finalmente no sean los argumentos feministas los tenidos en cuenta a la hora de darle a la cuestión una solución política. En este ensayo, Beatriz Gimeno, propone puntos de fuga y nuevos argumentos a un debate que, por ahora, está colapsado.

GIMENO, Beatriz “LA PROSTITUCIÓN” Bellaterra, Barcelona 2012.

La Junquera : un no woman’s land ?

juillet 2011, par Noémie, étudiante en sociologie

Disponible sur le site Prostitution et Société

Observatrices observées ; curieux statut pour deux enquêtrices parties voir de leurs yeux les bordels de La Junquera. Femmes, jeunes, leur présence forcément perturbante ne fait qu’ajouter à l’intérêt de leur reportage in vivo. Ni journaliste, ni sociologue, l’une d’elles nous fait ici le compte rendu d’une visite éprouvante en territoire masculin. Une seule équation, femme = prostituée. Récit.

Nous sommes parties avec une idée : voir le plus grand bordel d’Europe, objet d’une publicité incessante sur les radios régionales comme RTS, qui s’adresse aux jeunes. Notre crainte : dépenser l’argent du voyage pour s’entendre dire que notre sexe, s’il n’est pas disponible à la vente, est indésirable.

A notre arrivée à la Jonquera, nous nous sommes arrêtées dans une brasserie pour acheter une cartouche de cigarettes. A l’intérieur, j’ai été frappée par l’exclusivité de la présence masculine, une seule femme en salle en compagnie d’un homme et une serveuse au milieu d’une quarantaine de mecs. Lorsque je me suis avancée vers le bar, tous les hommes m’ont déshabillée du regard. J’ai ressenti un profond malaise mais je n’ai pas voulu le laisser paraître.
Deux types m’ont abordée pour me proposer des cartouches moins chères ; j’ai refusé leur offre et l’un, qui semblait ivre, a tenté de me toucher la poitrine. Je l’ai écarté de la main et le type s’est fait légèrement houspiller par le responsable. Lorsque je suis sortie, j’ai eu l’impression d’avoir subi la première épreuve de la soirée. Que nous réservait à présent le bordel si un simple restaurant de bord de route pouvait s’avérer aussi stigmatisant et éprouvant pour la jeune femme que j’étais ?

Paradise, défense d’entrer

Nous avons commencé par le “Paradise”, le plus grand bordel du sud de l’Europe. A l’entrée, des hommes fumaient leur cigarette. Lorsque nous nous sommes présentées aux videurs, ils nous ont orientées vers le club, le VIP. Passé la première porte, dans le hall d’entrée, de grandes filles, bien faites, en sous-vêtements et perchées sur des chaussures de gogo, circulaient seules ou avec un client. Face à nous, trois portes. Celle du milieu ouvrait sur des escaliers, ceux qui devaient monter aux chambres où les femmes effectuaient leurs passes. A droite, fermée, celle du “Paradise”, derrière laquelle certaines femmes disparaissaient, et à gauche celle du club où nous avons été orientées. Les videurs ont bien veillé à ce que nous entrions dans le club.

Tot el nostre suport a la plantilla de Público

Per ser un dels pocs diaris que sempre ha rebutjat la publicitat de prostitució. Una actitud ètica altament respectable.

Comunicado de los trabajadores/as del diario ’Público’ – Miércoles 4 de enero de 2012

Los trabajadores de Público han conocido esta mañana que la editora del diario, Mediapubli S.L., ha presentado concurso voluntario de acreedores ante los juzgados de lo Mercantil de Barcelona. La solicitud de intervención de la autoridad judicial se produce habiéndose incumplido ya el abono de la nómina correspondiente al mes de diciembre, que queda pendiente de pago por parte de la empresa. Ante esta situación, que obliga a la plantilla a permanecer en su puesto de trabajo sin tener conocimiento pormenorizado de los planes de los propietarios del diario, queremos manifestar que mantenemos intacto nuestro compromiso con los lectores. Compartimos con ellos un punto de vista ideológico que busca denunciar, con rigor y profesionalidad, las injusticias sociales y los efectos de la crisis. Para poder seguir desempeñando nuestra labor, hemos solicitado a los editores de la cabecera, a través del comité de empresa, que informen, en el menor plazo posible, de sus intenciones de permanecer ligados al proyecto que iniciamos entre todos hace ahora cuatro años y medio. A la espera de la información solicitada y a pesar de la complicada situación personal a la que han abocado los propietarios a 160 familias, los empleados de Público seguiremos trabajando para sacar adelante el producto informativo que nuestros lectores demandan y que creemos imprescindible en la situación económica, política y social que atravesamos.

PLATAFORMA CATALANA PEL DRET DE NO SER PROSTITUÏDES

Un món sense prostitució és possible i necessari!

La crisi aboca un nombre creixent de dones a la pobresa i limita les seves opcions. La creació de noves destinacions de turisme sexual esdevé un nínxol de negoci per a gent sense escrúpols. Una societat democràtica i un país digne no poden admetre l’existència d’una reserva de dones sotmeses al caprici sexual masculí. La transformació dels cossos femenins en mercaderies qüestiona qualsevol avenç en matèria d’igualtat de gènere.

La idea de crear aquesta Plataforma sorgeix de l’acció feminista del 26-N 2011, que tenia com a objectiu, entre altres, conscienciar i responsabilitzar els potencials clients de la violència que s’amaga rere les indústries del sexe. Es tractava, de manera més àmplia, de cridar l’atenció de l’opinió pública sobre la realitat del món de la prostitució i la situació de les persones – en la seva immensa majoria dones, estrangeres i en situació precària – que s’hi troben immerses.

No acceptem que aquesta situació perduri. Les dones han de tenir opcions per accedir a una veritable independència. Lluitarem per la nostra llibertat. Lluitarem contra la precarietat de les nostres vides, en defensa del dret a tenir un treball.

Aquesta Plataforma està oberta a totes les entitats democràtiques, moviments socials i, en general, a totes les dones i els homes que consideren el dret de no ser prostituïdes com una prerrogativa inalienable de les persones.

Per tant, amb caràcter d’urgència, reivindiquem: