Arxius | Març, 2015

Un Llibre Blanc sobre la prostitució a Barcelona

31 març

Resolució acceptada i votada a la unanimitat a l’Assemblea de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona).

S’ha tornat indefugible la necessitat d’una profunda reflexió ciutadana sobre la prostitució. Perquè la seva realitat afecta un col·lectiu, ampli i creixent, de persones en situació d’especial vulnerabilitat. Però, alhora, perquè l’abordatge de la prostitució esdevé definitori del model de societat que perseguim i determina l’evolució de les polítiques d’igualtat entre homes i dones. El moviment veïnal haurà de depassar la inacabable discussió sobre prostitució “lliure” o “forçada”. El fenomen de la prostitució, en plena expansió sota la globalització, té marcades connotacions racials, classistes i de gènere. Si els compradors de serveis sexuals són gairebé exclusivament homes, les persones prostituïdes són en la seva immensa majoria dones i nenes, originàries de zones deprimides o pertanyents a nacions menystingudes. A les metròpolis industrials, l’edat mitjana d’entrada en el món de la prostitució se situa al voltant dels 14 anys. Segons Nacions Unides, cada any són traficades amb finalitats d’explotació sexual més de quatre milions de dones i infants. Les indústries del sexe generen un volum de negoci mundial que les situa al nivell del tràfic d’armes o el comerç del petroli.

Continua llegint

Presentació de la recerca sobre feminicidis a Catalunya entre 2010 i 2014 i del llibre “Feminicidio”

20 març

Dimecres 25 de març a les 19h

Sala Gran- Facultat de Geografia i Història- Universitat de Barcelona

Campus Raval (c/Montalegre, 6, 4t pis)

unnamed

Cinefòrum aquest divendres, no hi falteu!

19 març

Cartel Cineforum 20 març 2015

El CCCP (Col·lectiu Cultural de Cinema Popular) i la Plataforma pel dret a no ser prostituïdes organitzem una projecció del documental “Sex Made in Germany” dirigit per Sonia Kennebeck, Tina Soliman i un debat amb la psicòloga i periodista Carme Freixa i la periodista Maricel Chavarria.

Alemanya s’ha convertit en una de les destinacions principals per als turistes sexuals. És un dels països amb les lleis més liberals sobre prostitució. Fins i tot hi ha dones que es subhasten en vendes per internet que són totalment legals. Per una verge es paguen fins a deu mil euros. El sexe per càmera web és un sector en alça i els propietaris dels portals reben fins a un vuitanta per cent. El sexe virtual va amb els temps: anònim, sense esperes, obert a qualsevol. Els compradors mantenen l’anonimat. L’important és solament l’oferta. Dos-cents milions de clics a l’any converteixen a una casa de subhastes de sexe en líder del mercat.

Per una Barcelona lliure de violències masclistes

12 març

Per una ciutat on les dones no haguem de prostituir-nos per a viure

Glòria Casas Vila @glorinsurgent

Text orginalment publicat a la web de la CUP de Barcelona, “Nova Barcelona”.

prostitucionDes de fa més de 15 anys, Suècia va plantejar una alternativa política real als països que a principis dels anys 2000 van començar a reglamentar la prostitució (Alemanya, Holanda, alguns estats d’Austràlia). Amb la Llei integral sueca Kvinnofrid per la pau de les dones (1999) (1) gestada durant més de 20 anys de recerques (que van començar el 1977), i finalment reproduïda en altres països, de manera més o menys similar (com Noruega, França, Canada i Irlanda del Nord), creiem que aquest seria el millor model per a Barcelona i uns Països Catalans lliures, democràtics, amb un model social basat en la justícia social i la igualtat entre dones i homes. Aquestes lleis s’han basat en descriminalitzar l’exercici de la prostitució, en oferir àmplies mesures socials per a donar alternatives a les dones prostituïdes. Per a significar que comprar dones és un acte recriminable, l’han penalitzat, considerant que el principal problema en el sistema prostitucional és la demanda (els mal anomenats “clients”). La compra de dones i de nenes és considerada com una violència masclista i un privilegi masculí inacceptable en una societat que reclama la igualtat entre homes i dones.

Per això, creiem que a Barcelona és possible una:

Continua llegint

Laboralitzar la prostitució és progressista?

10 març

Matilde Aragó Gassiot

10-03-2015

Dibuix de l'artista Favianna Rodriguez

Dibuix de l’artista Favianna Rodriguez

La sentència del Jutjat Social 10 de Barcelona, que ha rebut un immediat impacte en els mitjans, declara – per primera vegada – la relació laboral de tres dones que exercien la prostitució en un Club de “massatges” sota la direcció i a les ordres de l’empresària, la qual es lucrava de l’intercanvi sexual de les dones, a les que proporcionava la clientela, el local i els mitjans essencials per a l’exercici de l’activitat.

La diferència amb sentències anteriors, no és però que fins ara no es declarés els drets a les dones, en casos anàlegs, a ser donades d’alta a la seguretat social, sinó que es rebutjava tota disciplina empresarial que comportés la subordinació a l’empresa de l’exercici de la pròpia sexualitat. És a dir, es legalitzava “l’alterne”, però mai l’activitat de prostitució, entenent que una sentència no podia admetre una limitació del dret inalienable de la dona a disposar del seu propi cos.

Contra l’anterior consideració, la sentència no qüestiona ni el consentiment prestat, que es pressuposa – tot i que hi ha dues de les tres dones que ni han anat a declarar al judici – ni la voluntat de permanència en el contingut de la situació que es declara com a laboral, fent  constar : “no son de apreciar motivos de ilicitud penal ni de lesión de derechos fundamentales individuales que impidan el reconocimiento de la laboralidad”.

Continua llegint

Imatge

Mobile World Congres

5 març

unnamed

QUI RESPONDRÀ A LES DEMANDES DE LA SÍNDICA?

2 març

Prostitució a Barcelona: Qui respondrà a les demandes de la Síndica?

per Sylviane Dahan Sellem

1/03/2015

El divendres 27 de febrer, la Síndica de Greuges de Barcelona presentava el seu informe anual a la Casa Gran, davant del Ple de l’Ajuntament. Valenta i incisiva, Maria Assumpció Vilà va assenyalar un bon nombre de problemàtiques que afecten els drets de la ciutadania… i en què es manifesten greus dèficits pel que fa a la resposta que hi dóna l’administració municipal. Taules d’habitatge poc operatives, dotació insuficient i protocols desfasats dels serveis socials… fins i tot l’evocació de l’actuació de la Guàrdia Urbana en el cas del 4-F, que la Síndica lamentava no poder investigar, van compondre un relat sense complaences sobre “l’estat dels drets”a la ciutat.

                  Hi va haver un punt de l’informe que mereix, però, ser destacat – i al qual el consistori va respondre amb un clamorós i unànime silenci de tots el grups municipals: la prostitució. Manifestament, el tema incomoda. És complex, polièdric… i pot reportar més mals de cap que vots. Aquí també, la Síndica va estar en el seu paper al plantejar una qüestió punyent enlloc “d’escombrar sota la catifa”. Tanmateix, l’abordatge que en va fer mereix discussió, perquè el seu intent de fer valer els drets d’alguns col·lectius de dones prostituïdes va desembocar en propostes que podrien esdevenir un carreró sense sortida i que, a terme, agreujarien la realitat de la prostitució a tota la ciutat.

                  Certament, no podríem estar més d’acord amb la Síndica quan deia que “hi ha casos d’assetjament i una insuficient persecució de l’explotació sexual”. Des de la Favb, mai no hem parat d’insistir en la necessitat de derogar l’ordenança municipal sobre civisme, adoptada fa deu anys. I mai no hem acceptat les explicacions dels actuals responsables de seguretat sobre la suposada “baixa intensitat” de l’actuació de la Guàrdia Urbana. El fet mateix que el grau de pressió policial sobre les dones sigui brandit com un argument confirma el caràcter arbitrari de la normativa – que deixa en mans de l’autoritat municipal una interpretació discrecional sobre allò que és cívic o no, generant indefensió jurídica en la ciutadania. Abordar una problemàtica social com una qüestió de moralitat o d’ordre públic només pot criminalitzar els col·lectius més vulnerables i afeblir la lluita contra els abusos que pateixen. En aquest sentit, la constatació de la Síndica resulta inapel·lable.

                  Molt més discutibles semblen, per contra, determinades idees avançades en el seu informe: (Cal) regular alternatives realistes i respectuoses amb tots els interessos legítims que concorren al voltant d’aquesta activitat”. “A fi d’evitar negociacions a l’espai públic, utilitzar espais en edificis de veïns per exercir l’activitat, de tal manera que quedin garantits els drets a la seguretat i a la salubritat de les persones que exerceixen la prostitució”. Entenem que la Síndica intenta situar-se en el terreny d’una defensa concreta de determinats drets, defugint el debat genèric- i espinós – sobre la prostitució. De seguida es veu, però, que aquest és un camí impracticable. Car, quins són els interessos “legítims” que concorren en la prostitució (a banda de la necessitat de sobreviure o de nodrir els fills que hi empeny no poques dones)? Podem reconèixer alguna mena de “legitimitat” als interessos dels homes que s’aprofiten de la situació, ja sigui per explotar aquestes dones des d’una posició de força o per obtenir-ne favors sexuals mitjançant diners?

Continua llegint