Archive | gener, 2016

Sobre la pretensión del Ayuntamiento de Barcelona de regular “el trabajo sexual voluntario”

28 gen.

En català aquí.

Version en français ici.

Desde la Plataforma Catalana por el Derecho a No Ser Prostituidas, de la cual soy activista y ayudé a fundar, siempre nos hemos declarado contrarias a cualquier política prohibicionista de la prostitución que criminalice a las personas prostituidas. Por eso, me alegro que el Ayuntamiento de Barcelona tome la iniciativa (¡finalmente!) de dejar de penalizar y multar a las mujeres en situación de prostitución, como prevé la ordenanza del cinismo en vigor en Barcelona desde 2006. Esta ordenanza, así como la Ley 10/2011 que penaliza a las mujeres prostituidas en las carreteras, son medidas prohibicionistas que siempre hemos denunciado enérgicamente. Desde una perspectiva feminista, es una vergüenza que personas en situaciones de precariedad elevadísimas sean, además, castigadas por la administración pública. Decimos NO a la criminalización de la pobreza (que, como sabemos, tiene cara de mujer).

Por el contrario, nos oponemos también firmemente a la ilusión de poder regular, a cualquier nivel (municipal, autonómico, estatal) el “trabajo sexual voluntario” porque nos oponemos a cualquier reglamentación de la prostitución. Éste es precisamente el espíritu de la lucha abolicionista feminista, lucha que la mayoría de la gente desconoce o confunde con el prohibicionismo. El abolicionismo feminista reivindica la abolición de la reglamentación de la prostitución. Porque la regulación, que históricamente ha representado controles sanitarios y policiales humillantes para las personas prostituidas (y nunca de los mal nombrados “clientes”) NO crea condiciones de mejora de la vida de las primeras. Y tenemos mil ejemplos, porque tanto en el siglo XIX como en el siglo XX y XXI la prostitución ha sido objeto de reglamentaciones diversas. El abolicionismo y las críticas de la prostitución como institución patriarcal y capitalista han sido hechas por luchadoras tan diversas como Josephine Butler (Inglaterra), Louise Michel (Francia), Alexandra Kollontai (Rusia), Mujeres Libres en el nuestro país, y un largo etc.

La idea de “regular el trabajo sexual voluntario” no es ninguna novedad

La idea de “regular el trabajo sexual voluntario” no es ninguna novedad. En Alemania, en el 2002, el partido de los Verdes (que las feministas alemanas consideran “proxenetas verdes”) ya pretendió “regular el trabajo sexual voluntario”, siendo el resultado de la ley alemana (Ley ProstG) un fracaso estrepitoso reconocido por el propio gobierno (gobierno proxeneta, sea dicho de paso). La primera evaluación de la ley fue hecha en el 2007 [i], con el resultado siguiente:

Continua llegint

Prostitució: en el centre, la feminització de la pobresa

15 gen.

Text de la FAVB.

Original aquí.

“Un Ajuntament democràtic no pot frivolitzar amb la realitat de la prostitució. Ni contribuir a normalitzar una situació de desigualtat que comporta el patiment i l’explotació de milers de dones i nenes, moltes d’elles a la nostra ciutat. Aquesta és la impressió que podem retenir de la recent emissió de ‘Els Matins de TV3’, en què participaven algunes defensores de la prostitució com a “treball sexual” així com la Regidora Laura Pérez.

L’Ajuntament sembla alinear-se amb el discurs de promoció de la prostitució que difonen les indústries del sexe i els seus lobbys: “Cal distingir entre prostitució i tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual, entre prostitució forçosa i lliure”. La realitat, però, és que hi ha tràfic perquè hi ha demanda, perquè cal abastir i renovar constantment -amb dones i nenes- un mercat en plena expansió. Quan parlem de prostitució, la qüestió de la llibertat no resulta pertinent: és la qüestió de la igualtat el que cal plantejar.

No ens sembla honest aprofitar l’anunci d’una mesura que, entre altres, el moviment veïnal reclamava des de fa anys -deixar de multar les dones en situació de prostitució al carrer- per traslladar a l’opinió pública un missatge de normalitat pel que fa a la compra de serveis sexuals (els “clients” deixen també de ser multats o inquietats). Així, per la porta del darrere, s’instal·la de fet un model de relacions que certifica un privilegi ancestral dels homes.

Continua llegint

Jornada “Ciutats lliures de tràfic de dones i menors per a l’explotació sexual” – Barcelona 6 de febrer 2016

14 gen.

CYtsWA0WAAEw9Je.jpg_large

CYdwMwDWcAAXrqJ

Lloc Celebració: Palau Macaya Passeig de Sant Joan , 108, 08009 Barcelona.

Organitza: Moviment Democràtic de Dones i Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic de Dones i Nenes

Més informació aquí: https://barcelonalibretrata.wordpress.com/

Agressions sexuals a Alemanya: les mancances de la llei

14 gen.

Dimecres 13 gener 2016.

Per Arnaud Bihel (Original publicat a Les Nouvelles News, traduït per G. Casas Vila).

Loi_Allemagne_Violences_Sexuelles

(Campanya de la BFF per a la revisió de l’article 177 del Codi penal alemany sobre les agressions sexuals i la violació)

És probable que els autors de les agressions sexuals de Colònia no siguin condemnats; per culpa del Codi penal alemany que no té en compte la noció de sorpresa. El govern promet remediar-ho.

El nombre de denuncies relacionades amb la nit de la Sant Silvestre a Colònia ha superat ja les 650, aquest dimarts 12 gener, segons el fiscal de la ciutat. Una dotzena de presumptes autors han estat fins ara imputats.

Però seran condemnats a causa de les agressions sexuals, que representen aproximadament la meitat de les denuncies ? Això no està gens clar. En efecte, “existeixem diverses llacunes en el Codi penal que tenen com a efecte que totes les agressions sexuals no són punibles”, remarcava la professeura de Dret Tatjana Hörnle, el dilluns 11 novembre a la FAZ.

De fet, el Codi penal alemany (en el seu article 177) criminalitza els actes sexuals comesos per la força o per la coacció, però no per sorpresa – una noció inclosa en el dret francès. A partir d’aquí, un autor que magreja els pits o les natges d’una dona (aprofitant per exemple un moviment de multitud com ha estat el cas a Colònia) no és necessàriament condemnat pels tribunals. Els “atacs sorpresa (…) són sistemàticament impunes”, subratllava el 8 de gener el BFF, centre alemany de suport a les dones víctimes de violències.

I lamentar que si els autors de les violències a Colònia són condemnats, serà de manera més versemblant pels delictes de robatori – que, en un nombre indeterminat de casos, han acompanyat les agressions sexuals – i no per haver magrejat a les víctimes.

La llei podria canviar ? És la demanda que han fet de nou els moviments feministes després de les agressions de Colònia. Una reivindicació que portaven fent des de fa anys. El 2014, el BFF, havia documentat 107 casos d’agressions sexuals per a les quals els càrrecs havien estat abandonats en base a les zones d’ombra del Codi penal. Les mateixes llacunes existeixen sobre la definició de la violació.

Hauran calgut doncs els sòrdids esdeveniments de la nit de la Sant Silvestre perquè aquesta queixa fos finalment escoltada. “Les violències sexuals – poc importa la manera com es produeixen – no s’han de quedar impunes”, ha declarat dimarts 12 gener el ministre de Justícia, Heiko Maas, admetent que actualment el dret alemany implica “llacunes”. Un projecte de llei apuntant a reformar el dret, que el govern bloquejava des de fa diversos mesos, és d’ara en endavant posat en marxa i hauria de ser examinat “ràpidament”.

Colònia: No al sexo-racisme

12 gen.

Després dels esdeveniments de la nit de cap d’any a Colònia i a altres llocs, les reaccions anti-refugiats, que la majoria de centre-dreta (CDU) i d’esquerra ben-pensant (SPD) temien tant, han estat literalment polvoritzats per la manifestació de dissabte (09.01.2016) : « No a les violències sexistes, no a les violències contra les dones, penalització dels violadors i dels agressors, vinguin d’on vinguin ».

La veritable xacra social ha estat ben identificada : la tolerància, veure la indiferència, de la societat alemanya, de la seva justícia, de la seva policia i de les seves institucions cap a les vulneracions dels drets de les dones, les violències que elles pateixen dia i nit, tant en l’espai públic com en l’espai privat. La dreta xenòfoba no ha complert amb les seves temptatives de recuperació. Les dones no són tontes : en un país que no penalitza seriosament la violació, i que ni tant sols reconeix les altres agressions sexuals que no siguin la violació, on la jurisprudència precisa clarament que « tocar les parts genitals d’algú » no pot ser considerat com un delicte, on la dona està en venda com una mercaderia en les publicitats dels bordells, omnipresents en els carrers i en els autobusos, no podem fer com si les violències sexuals haguessin estat importades brutalment des de Síria o d’altres llocs llunyans per alguns refugiats alcoholitzats. El què les dones reclamen és la fi de la impunitat pels violadors i assetjadors, siguin del color que siguin. El ministre de justícia Heiko Maas (SPD) ha estat interpel·lat moltes vegades per les associacions de terreny sobre la qüestió de la revisió del paràgraf 177 sobre la violació, i aquest ha destacat pel seu immobilisme. És d’aquesta omnipotència i aquesta impunitat masculina que les dones volen desfer-se ara, i… potser crea un malestar en els homes alemanys ? No hi havia homes en la manifestació (o molt pocs). Per a quan la revolució ?

Florence-Lina Humbert, 11 de gener de 2016.

Original publicat al blog “Entre les lignes, entre les mots”. Traduït per G. Casas Vila.