Les nostres institucions, permeables al discurs proxeneta

per Sylviane DAHAN SELLEM – 15/02/2015

“No hi ha debat sobre la prostitució que no comenci per l’exigència – generalment adreçada al corrent feminista abolicionista – de “distingir clarament entre la prostitució lliure i la forçada”. El 13 de febrer, en la presentació d’un document de recomanacions adreçades als mitjans de comunicació sobre el tractament d’aquest fenomen, l’Ajuntament de Barcelona (a través de l’Àrea de Qualitat de vida, Igualtat i Esports) insistia un cop més en la famosa distinció: “Diferenciar entre la prostitució exercida voluntàriament i la trata* (veure nota al final de l’artcile) d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual o la prostitució forçada”.

Aquests últims dies, però, ens han aportat testimoniatges i fets prou contundents que demostren tot el contrari. Ni la qüestió de la “llibertat” és pertinent quan parlem de prostitució, ni la seva crua realitat permet establir aquesta diferenciació tan reclamada. Més encara: aquests mateixos fets palesen que, lluny de preservar l’autonomia i la dignitat de les dones, la insistència a dreçar una muralla de Xina entre “dues prostitucions diferents” fa que la societat i les institucions esdevinguin permeables al discurs proxeneta. Amb la consegüent amenaça per als drets de totes les dones, prostituïdes o no, i facilitant expansió de totes les prostitucions… i de la trata d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.

Campanya argentina

“La noche temática – Sexo made in Germany”

Us recomanem aquest reportatge de RTVE! Aquí tenim un clar exemple de què vol dir reglamentar la prostitució. Quin món volem?

“Alemania se ha convertido en uno de los destinos principales para los turistas sexuales. Es uno de los países con las leyes más liberales sobre prostitución. Incluso hay mujeres que se subastan en ventas por internet que son totalmente legales. Por una virgen se pagan hasta diez mil euros.”

Sobre la prostitució a la nostra ciutat – Sylviane Dahan Sellem

“La proximitat de les eleccions municipals obligarà totes les candidatures a pronunciar-se, d’una manera o d’una altra, sobre la qüestió de la prostitució a la nostra ciutat.

Sovint, el debat se circumscriu a la part visible, “de carrer”, del fenomen. I, singularment, a la situació de les dones que es troben en situació de prostitució al Raval i al discurs dels col·lectius i entitats que, amb major o menor representativitat, diuen expressar les seves demandes. Això fa que, fins i tot per a les candidatures progressistes emergents, com Guanyem, hi hagi tendència a reduir el camp de visió del problema i a voler definir una política destinada a les dones que diuen exercir una prostitució no forçada. Però, i les altres? No hauria de tenir la ciutat també una actuació clara pel que fa a la prostitució forçada? I, per cert… amb quins criteris distingim exactament l’una de l’altra?