Archive | Abril, 2012

Indignades… perquè ens prostitueixen!

21 abr.

Des de l’associació feminista Dones d’enllaç hem manifestat el nostre enèrgic rebuig de la decisió presa pel govern municipal de Barcelona en el sentit d’endurir l’ordenança de civisme, perseguint el comerç sexual al carrer a còpia, entre altres mesures, d’interpel·lar i multar les dones en situació de prostitució. Aquesta orientació repressiva sobre un col·lectiu especialment vulnerable pretén amagar la misèria social que genera la ciutat, en lloc d’abordar-la amb criteris de responsabilitat i solidaritat.

            L’assetjament administratiu i policial de les dones prostituïdes només pot tenir com a conseqüència expulsar-les de l’espai públic, escanyar-les amb multes que no podran pagar – o que les obligaran a multiplicar els serveis sexuals i a realitzar-los en condicions més i més perilloses -, empènyer-les a la clandestinitat. Lluny de protegir-les o de vetllar pels seus drets més elementals, aquesta línia d’actuació accentua la seva desempara i reforça el poder de les màfies proxenetes i de les indústries del sexe. De fet, els mateixos poders públics que pretenen “netejar” carrers i autovies, admeten la presència del bordell més gran d’Europa a La Jonquera o promouen projectes com Eurovegas, cridats a desfermar un creixement exponencial del turisme sexual. Així doncs, la hipocresia embolcalla una violència institucional… que s’afegeix a la violència quotidiana que pateixen aquestes dones.

            Estrangeres en la seva immensa majoria, procedents de regions econòmicament deprimides i en situacions administratives irregulars, traficades o vingudes al món de la prostitució després d’itineraris caòtics, exposades al carrer o rescloses en pisos, milers de dones són explotades o perden la seva vida intentant guanyar-se-la. La seva expulsió de la via pública tindria com a efecte especialment pervers tornar-les inaccessibles als serveis socials, que com l’organisme municipal Abits, treballen a peu de carrer aportant-los suport jurídic, assistencial, formació professional i programes d’ajuda per aquelles que desitgen sortir de la prostitució. Aquesta és la línia d’actuació solidària que hauria d’amplificar i generalitzar un govern democràtic i amb sensibilitat social, i fer-ne el pal de paller d’unes polítiques preventives, d’educació en la igualtat, de repressió efectiva del proxenetisme i de responsabilització dels homes.

            No hi haurà igualtat mentre la nostra societat admeti com un comerç legítim la compra de favors sexuals; mentre toleri l’existència d’una reserva de dones, transformades en mercaderies, al servei dels desitjos dels homes. La crisi del capitalisme crea les condicions de pobresa i violència que engendren la matèria primera d’aquesta moderna esclavitud. Les polítiques neoliberals de les elits governants la canalitzen i en fan un negoci multimilionari; més encara: una immensa font de corrupció i de dominació sobre el conjunt de la societat.

            És aquesta enorme injustícia el que provoca la nostra indignació com a dones i com a feministes. Les ordenances de civisme volen fer fora les dones dels carrers, i això ens revolta perquè agreuja la seva misèria. Però la violència rau en la mateixa prostitució, en el privilegi patriarcal dels homes de comprar el sexe de les dones. No hi ha “llocs apropiats”, ni “condicions dignes” per a l’exercici d’un pretès “ofici” que destrueix les vides de les persones que s’hi troben atrapades i certifica la inferioritat de totes les dones.

            En aquest sentit, Dones d’enllaç no comparteix el plantejament d’alguns col·lectius que deriven la legítima denúncia de les disposicions repressives de l’ajuntament en una defensa corporativa de la prostitució “lliurement exercida” – i que convoquen una manifestació de “prostitutes indignades” el proper 26 d’abril. La nostra entitat pretén situar-se en el terreny de la defensa de la integritat i la igualtat del conjunt de les dones, sense subordinar-nos a la idea que una minoria es pugui fer dels seus propis interessos particulars. La nostra indignació té sobretot a veure amb la situació de les noies nigerianes, romaneses, xineses… que ni tan sols podran manifestar-se; amb la desesperança de les dones que busquen una alternativa a la prostitució; amb la infàmia d’un comerç depredador que ens amenaça com a dones.

            Les entitats convocants d’aquesta marxa ens trobaran sempre en la intersecció de la denúncia dels abusos administratius i de qualsevol violència, sobre el terreny de la defensa dels drets humans i les llibertats civils. Tanmateix, el primer dret que avui necessita ser defensat és el dret de les persones, especialment dones i nenes, de no ser prostituïdes. No compartirem, doncs, la iniciativa, al nostre parer parcial i excloent del dia 26. La lluita, però, haurà de continuar més enllà d’aquesta data. La declaració conjunta de les entitats de la societat civil barcelonina contra l’ordenança municipal assenyala el camí.

Dones d’Enllaç, 19/04/2012

Entrevista a Péter Szil, psicoterapeuta

18 abr.

«La prostitución no es un problema de sexualidad, sino de desigualdad»

Publicada al Diario de León, 30/09/2006. Per a més informació veure aquí.

«La prostitución no es un problema de mujeres, sino de hombres que la causan» y es a ellos a los que hay que desenmascarar, afirma el psicoterapeuta húngaro Péter Szil, que esta mañana abre la jornada organizada por la asociación Simone de Beauvoir sobre la influencia de la prostitución en la socialización de la juventud. Pero, reflexiona Szil, si después de años de lucha por la erradicación de la violencia de género, aún no se ha logrado decir «un asesino más, en lugar de una víctima más», en la lucha abolicionista de la prostitución «va a ser más difícil visibilizar a los consumidores de pornografía y a los que prostituyen». Szil, que hablará de la demanda sexual masculina, considera urgente «debatir entre los hombres ese concepto de sexualidad retorcido basado en la dominación». El experto argumenta la conexión directa entre pornografía y prostitución, porque ésta es la realización de sus ideales. «La pornografía es el márketing de la prostitución» y abogar por otro modelo de sexualidad -aclara- no es alinearse con el fundamentalismo católico ni contra la libertad de expresión que invoca la difusión de pornografía.

-¿Qué consecuencias tiene la tolerancia de la prostitución en la relación de hombres y mujeres?

-Es muy grave para los hombres y mujeres adultas, y para la educación de las generaciones venideras. En la prostitución se realiza un concepto de sexualidad en el cual el sexo se vincula a dominación y violencia. Aplicar una postura antiprostitución no es sólo cuestión primordial de protección de las personas prostituidas, también de prevención. Si no, es muy incoherente intentar hacer programas de educación sexual o de educación para la igualdad en las escuelas.

-España atraviesa por una de etapa importante en avances de igualdad y lucha contra la violencia de género. ¿Pueden fracasar estas políticas si no se aborda el problema de la prostitución?

-España tiene una de las leyes más radicales y progresistas contra la violencia machista, y es obvio que la prostitución es una de las formas más repugnantes de la violencia hacia las mujeres. Y no sólo en casos de mujeres traficadas, secuestradas o mantenidas en la prostitución con violencia pura y dura. Prostituir a una mujer significa que un hombre obtiene de una mujer algo que, de otra manera, sólo podría conseguir con violencia. El llamado cliente de la prostitución y, con él, también la sociedad, lo disimula con el poder del dinero y el trabajo violento lo hacen los proxenetas.

Continua llegint

21 d’abril marxa contra l’Eurovegas

18 abr.

BICICLETADA/MARXA POPULAR DES DE BARCELONA I ALTRES POBLES CAP A LES ZONES ON ES VOL CONSTRUIR EL COMPLEX

Aturem Eurovegas! Salvem el Delta de Llobregat!

Volem pagesos i pageses, i no casinos!

collage de Gloria Vilches (http://www.gloriavilches.blogspot.ch/)

Tenim moltes raons per oposar-nos al projecte d’Eurovegas: raons de justícia social i mediambiental, però també raons de gènere . Amb l’excusa d’atraure una inversió multimilionària, el govern de la Generalitat – i el govern espanyol – estan estudiant la creació d’una vertadera zona d’excepció jurídica en què no prevaldrien ni el règim tributari general, ni la legislació laboral vigent, ni les disposicions per a la protecció de menors, ni la normativa de preservació del patrimoni ecològic, i encara menys la defensa de la pagesia.

Si , enmig de la crisi actual, tirés endavant el projecte d’un complex de casinos, hotels de luxe, botigues exclusives i camps de golf d’aquestes dimensions i característiques, això tindria efectes molt negatius sobre el conjunt de l’àrea metropolitana; certificaria la preeminència d’un model econòmic especulatiu i prefiguraria tot un horitzó social regressiu, augmentant desequilibris i desigualtats.

D’amnisties fiscals en privatitzacions de béns i espais públics, passant pels negocis amb capitals d’origen dubtós, les elits dirigents voregen cada dia la il·legalitat i fins i tot la connivència amb el crim organitzat. No és exageració ni alarmisme afirmar que la instal·lació d’Eurovegas atrauria fortament tota mena de màfies i, amb elles, el tràfic de drogues, el blanqueig de diners ensangonats… i, naturalment, el creixement exponencial de les indústries del sexe, el tràfic d’éssers humans i la prostitució.

Catalunya compta ja amb el trist honor d’acollir a la Jonquera el bordell més gran d’Europa. A la zona fronterera, sota el ferri control de les xarxes proxenetes que imposen el seu “ordre social”, nombroses dones, sovint estrangeres i provinents de zones econòmicament deprimides d’Àfrica, d’Amèrica llatina o de l’Est d’Europa, hi són explotades. El mateix Govern que, en lloc de protegir-les de tanta violència, les assetja, les criminalitza i pretén expulsar-les de l’espai públic, s’entén d’allò més bé amb els homes de negocis que consideren els clubs d’altern i els prostíbuls un indispensable “valor afegit” de les seves ofertes turístiques i de “lleure”.   No hi ha cap dubte sobre el lloc que Eurovegas depara a la dona, sobre les perspectives “professionals” que li ofereix aquest projecte.

Des de la Campanya pel Dret de les persones de no ser prostituïdes exigim, no només un tractament social i solidari de les dones en situació de prostitució, sinó unes polítiques públiques decidides que afavoreixin l’accés de les dones a un treball digne i la protecció dels col·lectius més vulnerables,   amenaçats d’exclusió. Eurovegas representa exactament tot el contrari d’allò que volem i propugnem: significa barra lliure per als abusos dels rics i desprotecció per als pobres. I significa, per a les dones, major exposició a la violència i l’explotació sexual , degradació de la seva imatge i la seva dignitat.

Per tot plegat, us convoquem a sumar-vos a la Marxa contra Eurovegas i en defensa del Delta del Llobregat que tindrà lloc el proper dissabte, 21 d’abril. No hi ha justícia social sense igualtat, llibertat i dignitat per a les dones!

Dones d’Enllaç  

** Dissabte, 21 d’abril
Organitza: Plataforma Aturem Eurovegas i Aliança per la Soberania Alimentària Catalunya (ASAC-Bcn)
Punts de sortida: 10h. Barcelona. Comte Borrell / Consell de Cent. “Espai Germanetes”

COMUNICAT sobre la reforma de l’ordenança del “civisme” respecte l’exercici de la prostitució a Barcelona

18 abr.

Davant l’anunci de reforma dels articles relatius a l’exercici de la prostitució en l’anomenada Ordenança  de Civisme de la Ciutat de Barcelona, que suposarà la prohibició de l’activitat, com a organitzacions i persones compromeses amb la defensa dels drets de les persones, hem de denunciar:

Que no queda ja cap dubte sobre les conseqüències negatives d’aquesta normativa de persecució i assetjament al col·lectiu de dones que exerceixen prostitució. Existeixen informes interns: com l’emès per l’àrea de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, i externs: d’organitzacions especialitzades, d’atenció a dones víctimes de prostitució forçada, d’organitzacions feministes i de defensa dels DDHH. No és possible apel·lar al desconeixement sobre els efectes devastadors que aquestes normatives comporten en la vida de les dones, aprofundint la precarietat i vulnerant els seus drets ciutadans.

Que durant els últims sis anys, l’Ordenança ha demostrat ser un instrument inadequat per abordar realitats socials complexes tals com la prostitució. Ni tan sols els seus arguments, respecte a la millora de la convivència ciutadana, o de la suposada lluita contra l’explotació sexual, són ja possibles d’esgrimir per part del consistori barceloní per justificar la seva aplicació. En la pràctica, aquesta nova volta de rosca comportarà una major estigmatització de les dones i agreujarà la seva situació de vulnerabilitat, quedant més exposades que mai a la violència policial, a la violència comunitària i a la violència de les organitzacions criminals.

A més, és necessari recordar que aquesta proposta de reforma de la normativa fa novament cas omís a la Autoritat Catalana de Protecció de Dades que ha resolt en més d’una ocasió que l’Ajuntament de Barcelona es troba vulnerant la Llei Orgànica de Protecció de Dades recaptant dades personals especialment protegits com són els relatius a la vida sexual. Motiu d’aquesta resolució és que a dia d’avui existeixi un procés judicial entre tal Organisme, garant de la protecció de dades, enfront del consistori barceloní que continua incomplint el seu dictamen i es nega, malgrat existir una resolució, a cessar en el tractament de dades en l’aplicació dels articles de l’Ordenança que es pretenen reformar.

Per tant,

Continua llegint

A Espanya, dones esclavitzades pel boom del turisme sexual

14 abr.

“In Spain, Women Enslaved by a Boom in Brothel Tourism”

Traducció del reportatge de Suzane Daley aparegut al New York Times el 6 d’abril de 2012.

La Jonquera, Espanya – Ella esperava un treball en un hotel. No obstant això, quan Valentina va arribar aquí fa dos mesos des de Romania, l’home que la va ajudar a arribar – un home que havia considerat el seu novio – li va deixar clar que el treball era a la carretera.

La va amenaçar amb copejar-la i matar als seus fills si no complia. Va haver de posar-se prop d’una rotonda, els cabells recollits en una cua de cavall, cobrant 40US $ per una relació sexual, 27$ per sexe oral. “Per a mi, la vida es va acabar en aquest moment”, va dir mentre les llàgrimes corrien pel seu rostre. “Mai oblidaré que he fet això.”

La Jonquera solia ser una ciutat fronterera tranquil·la on camioners podien descansar i els francesos compraven records pintats a mà, productes de ceràmica i cuir. Ara, la prostitució és el major negoci. Mentre que la resta de l’economia espanyola ho passa malament, els experts diuen que la prostitució – que gairebé en la seva totalitat involucra el tràfic violent de dones estrangeres – està en auge. La policia recentment va rescatar a una dona romanesa de 19 anys d’edat, a la qual els traficants havien tatuat un codi de barres en el canell i que encara els devia més de $ 2.500.

Continua llegint

Sexo, capitalismo y crítica del valor

3 abr.

Pulsiones, dominaciones, sadismo social

Richard Poulin y Patrick Vassort (dirección)

Para Sade (1740-1814), el hombre tiene el derecho de poseer a otra persona para disfrutar y satisfacer sus deseos; los seres humanos se ven así reducidos a la categoría de meros objetos, de órganos sexuales. Y, como todo objeto, son intercambiables y, por tanto, anónimos, carentes de individualidad propia.

Son instrumentalizados para que el dominante pueda saciar sus fantasías de sometimiento. Sade anuncia el advenimiento de la sociedad productivista con su organización, sus representaciones, sus símbolos, sus diferentes formas de racionalización; es decir, una economía política de la producción corporal, favorable a la objetivación de las mujeres y a su sumisión sexual como pilares de la modernidad capitalista. La búsqueda de normalización (por cuanto se refiere a la forma del cuerpo, a la vestimenta, a la imposición de códigos de pornografía, a la industrialización de la prostitución en algunos países, etc.) no sólo fortalece la dominación masculina, sino igualmente la del propio capitalismo.

“El valor hace al hombre”, sostiene Roswitha Scholz. El capitalismo, es decir el reino de la ley del valor, tiene pues un sexo. La sociedad burguesa se fundamenta en una disociación entre la esfera de la producción y la de la reproducción (esfera pública versus esfera privada) para mayor provecho de los hombres, en tanto que sexo dominante, y del Capital. El sadismo social concentra algunos de los elementos constitutivos de la mercancía: alienación, cosificación, expropiación y servidumbre, sobre la base de una violencia sexuada que perenniza la relaciones de dominación y sumisión. Inscribiéndose en el marco de la Teoría crítica del valor (Wertkritik), Gérard Broche, Ronan David, Anselm Jappe, Robert Kurz, Nicolas Oblin, Roswitha Scholz y Johannes Vogele exploran los mecanismos actuales de las dominaciones y proponen pistas de reflexión, interrogantes y análisis que se apartan de los caminos más trillados.

Richard Poulin (Universidad de Ottawa) y Patrick Vassort (Universidad de Caen) son sociólogos y respectivamente redactores de las revistas Nouveaux Cahiers du socialisme y Illusio.

La verdad es sencilla…

1 abr.

“La verdad es sencilla: si no hubiera demanda la prostitución no existiría. La prostitución no es un asunto de la sexualidad femenina, es una creación masculina. Si los hombres alrededor del mundo no demandaran sexo pagado no habría necesidad de acorralar, quebrantar y someter a millones de mujeres y niñas en esta existencia deshumanizante”.

Victor Malarek, “The Johns: Sex for Sale and the Men who Buy It”.

* Citat per Lydia Cacho. Esclavas del poder. Un viaje al corazón de la trata sexual de mujeres y nias en el mundo.