Arxius | Desembre, 2011

La estrategia de la mordaza

10 des.

Todas las mujeres tienen derecho a hablar sobre la prostitución

 Per Meghan E. Murphy, periodista, anima el blog “The F Word”, Vancouver (Canadà).

La versió completa original en anglès aquí

Todas las mujeres tienen derecho a hablar en contra de la explotación y la cosificación de la mujer. Cualquiera de ellas y todas las mujeres. Por supuesto, la voz de las marginalizadas debe tener prioridad, y lo cierto es que muchas, muchas voces son silenciadas. Pero no se refiere a eso el lobby del “trabajo sexual”. Su argumento no tiene nada que ver con la necesidad de escuchar a esas mujeres que están en las calles, ocultándose en las sombras, deslizándose en los coches en el Downtown Eastside. No. Para estos comentaristas se trata de escuchar sólo unas pocas voces, escogidas de antemano. Ellos ya eligieron a sus representantes (y créanme, sus voces suenan con mayor fuerza que ninguna otra, y no tienen nada que ver con las voces de las mujeres marginalizadas) y decidieron que sólo estas personas pueden hablar. Porque están de acuerdo con ellas.

No sólo se niegan a reconocer a las muchas mujeres que han abandonado el comercio sexual y que siguen hablando en contra de la prostitución, así como a las organizaciones de mujeres autóctonas que denuncian la prostitución como una práctica colonial, señalando que ese colectivo constituye el contingente más importante de mujeres prostituidas en Canadá (2), sino que cierran los ojos (tal vez sin querer, pero de todos modos los cierran) ante la forma en que los sistemas patriarcales afectan a todas las mujeres.

Continua llegint

Anuncis

“Veig díficil condemnar l’explotació laboral si la perdonem en la sexualitat”

10 des.

Entrevista a Christine Delphy – La Directa

(per Glòria Casas, nº 184, 19 de maig 2010)

Investigadora emèrita del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), Christine Delphy és pionera de la segona onada del moviment feminista francès durant els anys 1960 i 1970 i reconeguda com una de les arquitectes del pensament feminista contemporani, dins el qual ha desenvolupat el corrent teòric anomenat ‘feminisme materialista’, oposat al ‘feminisme essencialista’ o ‘de la diferència’. Descrita per Simone de Beauvoir com “la teòrica francesa més interessant”, l’any 1977, Delphy va fundar, amb l’autora d’‘El segon sexe’, la revista ‘Questions Féministes’, refundada el 1981 sota el nom de ‘Nouvelles Questions Féministes’.

Aquí un trosset de l’entrevista, la resta la podeu llegir aquí:

Fotografia de G.Casas

Per què dediques el teu darrer llibre a la memòria d’Andrea Dworkin, coneguda feminista nord-americana que va dedicar la seva vida a lluitar contra el rol de la pornografia en la degradació de les dones?

La sexualitat paradigmàtica és precisament la que veiem en la pornografia, la que suscita més desig en els homes. Trobo que Dworkin ha explicat molt bé que la pornografia és la sexualitat hegemònica i que la més coneguda és violenta, d’apropiació de les dones per part dels homes. Malauradament, la seva denúncia és menystinguda, fins al punt que cap dels seus llibres no ha estat traduït al francès.

Com s’hi pot lluitar, doncs?

Les dones que es diuen “pro-sexe”, partidàries de la prostitució i d’actuar sobre aquestes fantasies sadomasoquistes, no volen sentir-se culpables. Això ens porta a un dilema filosòfic important: el plaer sexual demana que abandonem qualsevol consideració moral? Elles diuen que la culpabilitat és dolenta perquè els impedeix el plaer. Però, si torturéssim un animal, ens hauríem de sentir culpables? El millor seria que ens hi sentíssim. Si bé les “pro-sexe” demanen no conèixer aquesta frontera moral, al meu entendre, caldria sentir-se culpable, perquè això demostraria que sabem el que està bé i el que no.

Llavors, ens diuen que som unes moralistes…

Saber el que està bé no té res a veure amb la moral burgesa. Vivim en una societat on el sexe, com menjar xocolata, és el màxim plaer. Però podríem privar-nos de plaer sexual si tinguéssim clar que “el meu plaer no val el que els altres fan, sinó el que jo em faig a mi mateixa”.

Continua llegint

Myths & Facts about Legalized Prostitution

9 des.

Myths and Facts about Trafficking for Legal and Illegal Prostitution

Melissa FARLEY – Prostitution – Research & Education (March 2009)

1. MYTH: Legalizing prostitution gets rid of its criminal elements – pimps and traffickers.

FACT: Legalizing prostitution benefits pimps and traffickers. It also benefits johns.

2. MYTH: Men need sex therefore prostitution must exist. Prostitution is a natural form of human sexuality

FACT: The sex of prostitution is not “sex” for women in it. Most men who use women in prostitution have other sexual partners.

3. MYTH: Prostitution is sexual liberation

FACT: Prostitution is sexual exploitation.

4. MYTH Women choose to enter prostitution. It’s better to choose to make lots of money as a prostitute than to choose to work at a minimum wage job like McDonald’s.

FACT: It is profoundly unjust to declare that prostitution is an acceptable job for some women – those who are mostly poor, mostly women of color, mostly young. Prostitution is an intrinsically abusive institution and women stay poor in prostitution (although lots of cash passes through their hands on the way to pimps, stripclub managers, bartenders, taxi drivers, casino hosts and other predators).

5. MYTH : Prostitution is a victimless crime. Legal prostitution protects women in prostitution.

FACT: All prostitution harms those in it. Legal prostitution does not protect women in prostitution from harm.

6. MYTH: Most prostitution does not involve pimps.

FACT: Most prostitution involves pimps. Health service providers, shelter staff, survivors of prostitution, and law enforcement sources estimate that 65%-85% of all prostitution is pimp-dominated.

Continua llegint

Països Baixos: infermeres o prostitutes?

9 des.

Per Claudine Legardinier

La campanya que llança un sindicat d’infermeres neerlandeses, NU’91, val tots els discursos per denunciar les derives provocades per lleis que han normalitzat el dret al «servei sexual» als Països Baixos. Legalització de la prostitució i despenalització del proxenetisme des de l’any 2000, «serveis sexuals» garantits per a les persones amb discapacitat des de l’any 1980… El país s’havia ocupat de presentar sota les aparences de la llibertat i de l’emancipació les seves polítiques en matèria de prostitució. Les conseqüències, poc favorables a les dones i al seu dret al respecte i a la dignitat, denunciades des de fa molt de temps pels pretesos “esperits tristos” (un col·lectiu al qual, sens dubte, pertanyem), comencen a aparèixer sota una llum crua.

La campanya que arrenca avui respon a la queixa formulada per una infermera en què explicita que un pacient amb discapacitat s’ha cregut amb el dret de sol·licitar actes sexuals en el marc de la seva feina de sanitària. La dona jove ha explicat que altres infermeres havien acceptat respondre a les demandes sexuals d’aquest home i que el seu rebuig a fer el mateix havia portat el pacient a intentar obtenir la seva dimissió a causa de la seva “incompetència” per prodigar cures. El sindicat s’ha trobat, doncs, en l’obligació d’enunciar clarament el seu rebuig de tota assimilació entre infermeres i prostitutes: «Aquest tipus d’acte no forma part de les responsabilitats professionals de les sanitàries i de les infermeres», ha declarat, convidant a respectar els límits i mostrant una dona jove que amaga el seu rostre rere les mans creuades en els cartells de la campanya. Els Països Baixos han treballat bé.

En l’esperit d’homes cada vegada més nombrosos, l’acte sexual és un «servei» exigible, al qual les dones tindrien cada vegada menys el dret de sostreure’s. Lògic. No es pot banalitzar la prostitució, pretendre fer-ne «un ofici com un altre» i sorprendre’s que alguns se sentin d’ara endavant amb el dret de reclamar allò que els pertoca.

Traducció del francès: “Dones d’Enllaç”

26-N. Acció feminista al Pertús contra l’explotació sexual

8 des.

Unes 400 persones d’ambdues bandes dels Pirineus – feministes, sindicalistes, activistes socials, militants de tots els corrents d’esquerres… – es van manifestar el passat 26-N al Pertús per denunciar, precisament en aquell indret fronterer, a poca distància del bordell més gran d’Europa, la violència de les indústries del sexe i les xarxes de proxenetisme. Es tractava de palesar la solidaritat amb les dones en situació de prostitució, denunciant les lleis (franceses i catalanes) que les expulsen de l’espai públic, i reivindicant un tractament social i feminista de la problemàtica de la prostitució que comporti la responsabilització els “clients” prostituïdors. Fou present al Pertús un grup d’activistes veïnals de Barcelona, sensibilitzades per la situació d’explotació i d’indefensió que pateixen als nostres barris diversos col·lectius de dones xineses, romaneses, nigerianes…

Foto des del nostre modest barri... la pancarta cosida per mil mans de dones

Cal agrair l’esforç del col·lectiu feminista de Perpinyà, pal de paller d’aquest encontre, així com de totes i tots els que vingueren des de Marsella, Tolosa, Montpeller, Carcassona, i fins i tot París …. El nostre agraïment a les dones de l’Esquerra de l’Eixample que van cosir la pancarta “Els nostres cossos no són mercaderies”,  i a la gent de la Jonquera que van difondre el nostre fulletó al voltant del Museu de l’Exili. Ens ha ajudat també la presència de l’escriptora Claudine Legardinier i els suports de la cantant Big Mama, del sociòleg Richard Poulin, de la  FAVB, de Dones No Estàndards, d’Asunción Miura (representant de CATW – Estat espanyol), de Julieta Montaño (representant de CATW – Bolívia), de Vita Arrufat (especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, Castelló), de Montse Milà Estrada (treballadora social), d’Ainhoa Kaiero (musicòloga) i Guillermo Digiuni (músic).

Esperem que els vincles establerts el 26-N enfortiran la nostra acció comuna pels drets de les dones!

Dones d’Enllaç – 27/11/2011

HAY HOMBRES QUE DICEN NO A LA PROSTITUCIÓN

7 des.

¿La prostitución es un « derecho» para el hombre? ¿Una forma de “libertad” para las mujeres? ¿Una realidad inevitable dadas las « necesidades irreprimibles” masculinas?

¡NO! ¡Acabemos con esa propaganda!

Nosotros, los firmantes de este manifiesto, hombres de todas las edades, orígenes y condiciones, nos negamos a vivir nuestra sexualidad a través de relaciones mercantiles. Para nosotros, la sexualidad es ante todo una relación humana, vivida en la igualdad y el respeto del otro, de su libertad y de su deseo.

Os invitamos a actuar y a declarar públicamente

LA PROSTITUCIÓN: ¡NO LA ACEPTAMOS NI QUEREMOS QUE SE ACEPTE EN NUESTRO NOMBRE!

• NO a ese mercado de miseria que empuja a las personas más vulnerables a alquilar su boca o su vagina
• NO a la cultura machista que utiliza la sexualidad para dominar o envilecer.
• NO a los burdeles, aunque estén homologados por el Estado, donde la mujeres sometidas y explotadas por proxenetas, están aparcadas al servicio de los hombres.

Y ¡SI a la libertad sexual!
y ¡SI al deseo y al placer compartidos!

« Libre de prostituirse », se oye decir. Pero ¿quién « elige » tener cada día varios actos sexuales no deseados con desconocidos? ¿Quién es libre en la prostitución? ¿Quién elige? ¿Quién busca su placer sin preocuparse del otro? Sólo el que tiene el poder del dinero.

Continua llegint

RECULL DE PREMSA 26-N

7 des.

Diari de Girona, Diumenge 27 de novembre de 2011

Centenars de persones protesten al Pertús per frenar l´allau de joves que van als bordells

Entitats i sindicats van marxar ahir contra la proliferació d’excursions sexuals a l’Empordà i en defensa de les dones

MANIFESTACIÓ: Convocats per grups feministes, centenars de persones d’entitats socials, partits d’esquerra i sindicats van protestar ahir al Pertús amb talls del trànsit per l’increment de la prostitució a l’Empordà, especialment després de l’obertura del macrobordell de la Jonquera, per part de joves francesos que busquen evadir la prohibició que hi ha al seu país encara que hagin de recórrer més de 200 quilòmetres.

Aquí més informació: Recull premsa-26N