Arxius | Novembre, 2011

Una verdadera solidaridad hacia las mujeres prostituidas consiste en la lucha por la abolición de la prostitución

30 nov.

Carta abierta a las mujeres lesbianas y queer

por Kathleen Piovesan, Jacqueline Gullion, Erin Graham

Somos un grupo de lesbianas de Vancouver que militamos en el movimiento de mujeres. Hemos detectado una tendencia creciente a apoyar la legalización o la despenalización total de la prostitución por parte de muchas personas que se dicen preocupadas por la seguridad y el bienestar de las mujeres y hombres que ejercen la prostitución. Nosotras creemos, sin embargo, que la necesaria despenalización de las personas inmersas en su ejercicio debe hacerse en un contexto de abolición de la prostitución, incluyendo la penalización constante de compradores, vendedores, proxenetas y traficantes de prostitutas.

Dirigimos esta carta a la comunidad de lesbianas y mujeres homosexuales en la que vivimos, porque creemos que deberían estar interesadas en apoyar la autonomía sexual de las mujeres. La legalización de la prostitución no equivale en modo alguno a una verdadera solidaridad con las prostitutas o con la causa de la autonomía sexual de las mujeres. Una auténtica solidaridad con las prostitutas implica la lucha por la abolición de la prostitución y a favor de una mayor gama de opciones sexuales para todas las mujeres. He aquí por qué.

Continua llegint

Imatges del 26-N

28 nov.

L’acció del 26-N va ser un èxit! Aquí algunes imatges de la trobada transfronterera! Continuarem!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

CARTA ABIERTA DE LAS BLACK WOMEN’S BLUEPRINT A LA SLUTWALK (“Marcha de las putas”)

24 nov.

Nosotras, las abajo firmantes, mujeres de ascendencia africana y activistas de obediencia no violenta, investigadoras, responsables de distintas organizaciones o corrientes de pensamiento queremos dirigirnos a la SlutWalk (“Marcha de las putas”, “Marche des salopes”). En primer lugar, querríamos felicitar a sus organizadoras por su movilización, audaz y amplia, para poner fin a la vergüenza y la culpabilidad de las víctimas de agresiones y malos tratos. Nos sentimos orgullosas de vivir un momento en que los y las jóvenes tienen la oportunidad de participar en actos extraordinarios de resistencia contra la opresión de las mujeres, desafiando los mitos que confortan la cultura de la violación.

Las palabras del policía de Toronto, que desencadenaron la primera SlutWalk, sirvieron para trivializar, omitir y negar la experiencia permanente de la explotación sexual, de las agresiones y la opresión que sufren las mujeres. Constituyen un ataque contra nuestra conciencia colectiva. Negar una violación u otras formas de violencia contra el cuerpo de una mujer, invocando como excusa su vestimenta, su comportamiento en el trabajo, su adicción a las drogas, su clase social, y – cuando su cuerpo es de color negro o moreno -, su raza, nos lleva a reafirmar con claridad que ninguna mujer merece ser violada.

Lo que cuestionamos

Estamos profundamente preocupadas. En tanto que mujeres y jóvenes negras, no encontramos ningún espacio para nosotras en la SlutWalk. Ningún espacio inequívoco para denunciar la violación y las agresiones sexuales tal como nosotras las hemos experimentado. Estamos perplejas ante la utilización del término “guarra” (slut; en el caso del Estado español, la adaptación ha sido “puta”) y las implicaciones de esa palabra; es algo así como si dijéramos que hay que recuperar la palabra “perra” o “negrata”. La manera en que se nos percibe y lo que nos pasa, antes, durante y después de una agresión sexual va mucho más allá de la forma de vestir. Se trata de algo muy estrechamente vinculado con nuestra particular historia. En los Estados Unidos, la esclavitud y el Jim Crow (secuestros, violaciones, linchamientos y falsas representaciones de género) en combinación, mucho más recientemente, con la lucha de las mujeres emigrantes negras, han dado forma a nuestras sexualidades femeninas negras: la palabra “guarra” (o “puta”) hace eco a distintas vivencias propias de las mujeres negras. Nosotras no nos reconocemos, ni vemos reflejadas nuestras experiencias en la SlutWalk, sobre todo en su enunciado y su etiqueta.

  Continua llegint

Nota de premsa 26-N

24 nov.

mapa del Perthus/la Jonquera

El proper dissabte, 26 de Novembre, tindrà lloc una trobada feminista internacional al Pertús, a les 11h. Activistes associatives, feministes i sindicalistes d’ambdós costats de la frontera s’uniran en una protesta que perllonga les manifestacions del Dia Internacional contra les violències vers les dones, a fi de cridar especialment l’atenció de l’opinió pública sobre la realitat del món de la prostitució i la situació de les persones – dones, estrangeres i en situació precària, en la seva immensa majoria – que s’hi troben immerses.

Catalunya gaudeix del trist privilegi d’acollir – a la Jonquera – el bordell més gran d’Europa. L’acció pretén conscienciar la ciutadania sobre l’explotació i la violència que comporten les indústries del sexe, apel·lant directament a la responsabilitat dels homes. La crisi aboca un nombre creixent de dones a la pobresa i limita les seves opcions. La creació de noves destinacions de turisme sexual esdevé un possible nínxol de negoci per a gent sense escrúpols. Una societat democràtica no pot admetre l’existència de una reserva de dones sotmeses al caprici sexual masculí sense qüestionar tots els avenços en matèria d’igualtat de gènere. L’acció és inequívocament solidària amb les dones en situació de prostitució.

El 26-N es denunciaran les hipòcrites legislacions francesa i catalana (“délit de raccolage”, “llei de carreteres”, ordenances de “civisme”) que, en lloc de protegir-les, expulsen aquestes dones de l’espai públic, empenyent-les cap a circuits invisibles i fortament controlats per les màfies proxenetes. Les organitzacions convocants, que s’entrevistaran amb les autoritats locals, traslladaran als poders públics l’exigència d’un tractament social – i no repressiu vers les dones – del fenomen de la prostitució.

SIGUEM NOMBROSES!

An Open Letter from Black Women to the SlutWalk

24 nov.

September 23, 2011

(Font: http://www.blackwomensblueprint.com/index.php/an-open-letter-from-black-women-to-the-slutwalk/)

We the undersigned women of African descent and anti-violence advocates, activists, scholars, organizational and spiritual leaders wish to address the SlutWalk. First, we commend the organizers on their bold and vast mobilization to end the shaming and blaming of sexual assault victims for violence committed against them by other members of society. We are proud to be living in this moment in time where girls and boys have the opportunity to witness the acts of extraordinary women resisting oppression and challenging the myths that feed rape culture everywhere.

The police officer’s comments in Toronto that ignited the organizing of the first SlutWalk and served to trivialize, omit and dismiss women’s continuous experiences of sexual exploitation, assault, and oppression are an attack upon our collective spirits. Whether the dismissal of rape and other violations of a woman’s body be driven by her mode of dress, line of work, level of intoxication, her class, and in cases of Black and brown bodies—her race, we are in full agreement that no one deserves to be raped.

The Issue At Hand

We are deeply concerned.

As Black women and girls we find no space in SlutWalk, no space for participation and to unequivocally denounce rape and sexual assault as we have experienced it. We are perplexed by the use of the term “slut” and by any implication that this word, much like the word “Ho” or the “N” word should be re-appropriated. The way in which we are perceived and what happens to us before, during and after sexual assault crosses the boundaries of our mode of dress. Much of this is tied to our particular history. In the United States, where slavery constructed Black female sexualities, Jim Crow kidnappings, rape and lynchings, gender misrepresentations, and more recently, where the Black female immigrant struggle combine, “slut” has different associations for Black women. We do not recognize ourselves nor do we see our lived experiences reflected within SlutWalk and especially not in its brand and its label. As Black women, we do not have the privilege or the space to call ourselves “slut” without validating the already historically entrenched ideology and recurring messages about what and who the Black woman is. We don’t have the privilege to play on destructive representations burned in our collective minds, on our bodies and souls for generations. Although we understand the valid impetus behind the use of the word “slut” as language to frame and brand an anti-rape movement, we are gravely concerned. For us the trivialization of rape and the absence of justice are viciously intertwined with narratives of sexual surveillance, legal access and availability to our personhood. It is tied to institutionalized ideology about our bodies as sexualized objects of property, as spectacles of sexuality and deviant sexual desire. It is tied to notions about our clothed or unclothed bodies as unable to be raped whether on the auction block, in the fields or on living room television screens. The perception and wholesale acceptance of speculations about what the Black woman wants, what she needs and what she deserves has truly, long crossed the boundaries of her mode of dress.

Continua llegint

Comunicat 25N de la FAVB

22 nov.

En el dia mundial contra les violències vers les dones

La greu crisi que estem patint a tots els nivells té repercussions especialment colpidores pel que fa a les condicions de vida i els drets de les dones, i qüestiona a cada pas un horitzó de progrés i d’igualtat. La precarietat del mercat laboral es tradueix per a les dones en atur, temps parcial, i inferioritat salarial persistent. Les retallades en matèria sanitària i educativa, en prestacions socials i dependència, fan recaure de manera aclaparadora sobre les espatlles de les dones les tasques de cura i reproducció.

El moviment veïnal alerta del perill que aquesta degradació de les condicions socials representa pel que fa als avenços obtinguts per les dones. Les polítiques de gènere, indestriables de la lluita per la justícia social i mediambiental, tenen com a palanca uns serveis públics avui qüestionats pels ajustos pressupostaris i les privatitzacions. En aquest escenari, les situacions de violència vers les dones s’agreugen igualment. Ara que s’apropa el 25 de Novembre, voldríem, però, cridar l’atenció de l’opinió pública sobre la situació d’un col·lectiu particularment vulnerable: el de les dones en situació de prostitució.

Continua llegint

Per què el 25 de novembre és declarat el dia contra la violència de gènere?

21 nov.

PUBLICAT AL BLOG DEL GRUP FEMINISTA TARRAGONÍ CAU DE LLUNES (21.11.2011)

Aquest any fa justament 30 anys de la declaració del 25 de Novembre, com el dia internacional contra la violència de gènere. Aquesta data va ser establerta a la Primera trobada Feminista de Llatinoamèrica i el Carib, a Bogotà el juliol del 1981. Si més no, no va ser reconeguda per la ONU fins al 1999.

Es va escollir aquest dia en homenatge a les Germanes Mirabal, fidels opositores al règim de Trujillo a la República Dominicana del 1930 – 1961. Les germanes eren quatre: Minerva i Maria Teresa, les més activistes; i Patria i Dedé, menys implicades en la lluita política. Les dues primeres van ser posades a la presó juntament amb els marits acusades i pertinença a l’agrupació política 14 de Juny, moviment clandestí contrari al règim de Trujillo. Elles de seguida van sortir-ne (el dictador necessitava rentar-se la cara), i ràpidament van implicar-se en l’enderrocament del règim, moment en el que s’hi afegeix la tercera germana, Patria. Se les coneixia dins de l’agrupació com Les Papallones i de seguida van encapçalar-lo, en especial Minerva, implicant-se en la planificació de les guerrilles per acabar amb la dictadura.

Continua llegint