Arxius | Octubre, 2016

Sobre pornògrafs, proxenetes i puteros a Barcelona

31 oct.

Publicat a La Directa (25.10.2016)

Glòria Casas Vila és activista feminista (@glorinsurgent)

Políticament la sexualitat és important perquè legitima l’ordre establert en el pla més íntim.

web_doctormo-put-rubbish-in-bin-signsRepresentants més rancis del masclisme violent, convocats per una xarxa de prostíbuls, han estat de festa a Barcelona a principis de mes. El nostre ajuntament “feminista i d’esquerres” els ha deixat celebrar la seva misogínia al pavelló olímpic de la Vall d’Hebron. Quan al febrer el líder dels Return of Kings va convocar a Barcelona una trobada explícitament masclista (com els del saló “eròtic”, sic), el govern municipal va reaccionar ràpidament anunciant que intentaria evitar la trobada que, finalment, gràcies a la pressió de grups feministes, es va anul·lar. L’acció feminista va impedir també que el pretès “formador en seducció”, Álvaro Reyes, fes els seus cursos d’apologia de la violència masclista. Tots ells han estat justament criticats i boicotejats. Però ambdós són simples portaveus del mateix missatge misogin del negoci de l’explotació sexual que és la indústria del porno. Per què sols critiquem uns individus i no pas el sistema sencer?

Return of Kings, Álvaro Reyes … han estat justament boicotejats per la seva apologia de la violència masclista, a diferència de la indústria pornogràfica mainstream

Ja fa anys que masclistes mafiosos de tota mena celebren aquest saló del porno. Fa tres anys hi va guanyar un premi de reconeixement “a la seva carrera” Ignacio Allende, àlies “Torbe”, imputat i empresonat des d’abril per delictes d’agressió sexual, corrupció de menors, tràfic de persones, blanqueig de capitals i frau fiscal. És difícil oblidar els testimonis de vàries actrius de la seva productora, algunes vingudes enganyades d’Ucraïna, participant horroritzades de bukkakes amb més d’un centenar d’homes: “volien que les noies ho passessin malament, que tinguessin cara de patiment, que ploressinexplicava una de les ex-actrius.

El 2007, el Comando SCUM Barcelona van anar al saló del porno, que llavors era a la Farga de l’Hospitalet, per a fer-hi pintades i punxar-hi les rodes dels cotxes dels assistents. Deien:

Scum no podia romandre impassible davant tal desplegament de fets ignominiosos i humiliants per a la dignitat de les dones, davant tal abundància de propaganda sexista que ofereix als mascles ansiosos de carnassa la possibilitat de creure que, mirin on mirin, sempre hi haurà una dona convertida en objecte per al seu gaudi

Per què, quasi deu anys més tard, en un context amb molts més grups feministes arreu del país, la crítica col·lectiva és tan absent? Què ha passat durant aquests anys? On estan les accions, els cartells, la ràbia contra una festa macabra de la nostra cosificació sexual, on som reduïdes a ser tractades com a orificis, on la nostra deshumanització és al centre de l’espectacle? Trobo estrany aquest silenci de la majoria de grups feministes -i d’aliats profeministes-, i el contrast és més agut si tenim en compte com les agressions sexuals havien estat a l’ordre del dia informatiu sense pausa en les setmanes prèvies. Una actualitat informativa davant la qual fins i tot homes normalment silenciosos sobre el tema es posicionaven públicament demanant una reacció masculina. I per què ara no? La violència sexual no té res a veure amb la pornografia? No té res a veure amb el nucli dur del negoci dels que es troben a aquest saló del porno?

Continua llegint

Anuncis