Arxius | Març, 2012

Adrienne Rich (1929-2011) in memoriam

30 març
El passat 28 de març moria a Santa Cruz Adrienne Rich, poetessa, assagista i intel·lectual compromesa, activa als EUA des de la guerra del Vietnam. Adrienne Rich va ser una influent lider del moviment feminista i de les escriptores per la vissibilitat lesbiana. A la seva memòria reproduim un extracte d’un dels seus textos més coneguts, “Heterosexualidad obligatoria y existencia lesbiana” (1980):
Adrienne Rich (a la dreta) amb Audre Lorde i Meridel Lesueur, amb qui va decidir compartir el "National Book Award" que li van otorgar el 1974.

Adrienne Rich (a la dreta) amb Audre Lorde i Meridel Lesueur amb qui va decidir compartir el “National Book Award” que li van otorgar el 1974, rebutjant de rebre el premi individualment com a signe de desacord amb la política governamental.

“Entre las características del poder masculino se incluye el poder de los hombres:
1.
de negarles a las mujeres [su propia] sexualidad -mediante la clitoridectomía y la infibulación; los cinturones de castidad; el castigo, que puede ser de muerte, del adulterio femenino; el castigo, que puede ser de muerte, de la sexualidad lesbiana; la negación por el psicoanálisis del clítoris; la represión de la masturbación; la cancelación de la sensualidad materna y postmenopáusica; la histerectomía innecesaria; las imágenes falsas del lesbianismo en los medios de comunicación y en la literatura; el cierre de archivos y la destrucción de documentos relacionados con la existencia lesbiana.
2.
o de imponerla [la sexualidad masculina] sobre ellas – mediante la violación (incluida la violación marital) y el apaleamiento de la esposa; el incesto padre-hija, hermano-hermana; la socialización de las mujeres para hacerlas creer que el «impulso» sexual masculino equivale a un derecho; la idealización del amor heterosexual en el arte, la literatura, los medios de comunicación, la publicidad, etc.; el matrimonio infantil; el matrimonio negociado por otros; la prostitución; el harem; las doctrinas psicoanalíticas de la frigidez y el orgasmo vaginal; las imágenes pornográficas de mujeres que responden con placer a la violencia y a la humillación sexuales (con el mensaje subliminar de que la heterosexualidad sádica es más «normal» que la sensualidad entre mujeres).
Anuncis

Códigos, barras y prostitución

27 març

Miguel Lorente Acosta

24/03/2012, original aquí

La prostitución con frecuencia va asociada a códigos y a barras, a esos códigos de caballeros que llevan a guardar silencio sobre encuentros alrededor de barras horizontales y verticales, rodeados de mujeres que esperan tras el escaparate de su cuerpo. Es parte de la camaradería de los hombres, lealtad y silencio entre iguales, y las barras de los clubes los igualan a todos ellos, otra cosa son las habitaciones.

Los hombres han hecho un mundo a su imagen y semejanza, no hemos parado de cuestionar y rechazar la desigualdad, la jerarquización estructural de la sociedad, la violencia que se ejerce desde ella, el recurso al conflicto para resolver los problemas, la cultura de la guerra… y como todo ello incide de manera especial en las mujeres. Ellas eran la única referencia distinta a ellos cuando todo empezó a organizarse sobre esas ideas, y ellas quedaron como testigo y fundamento de una desigualdad que aún no hemos sido capaces de erradicar.

La prostitución surge de esa forma de estructurar la cultura y de organizar las relaciones entre hombres y mujeres. La prostitución no es una opción neutral, sino la servidumbre que la masculinidad ha impuesto a muchas mujeres, para que los hombres puedan satisfacer sus deseos de poder a través del sexo. No se trata de una relación en el mismo plano, ni siquiera bajo el concepto de cliente-proveedora, es una relación de poder en la que el sexo añade valor a la desigualdad que conlleva.

Continua llegint

La prostitución en la calle

24 març

Per Beatriz Gimeno

Escriptora i ex-presidenta de la FELGT (Federación Española de Lesbianas, Gays y Transexuales)

Publicat a El Plural, 23/03/2012
El Ayuntamiento de Barcelona pretende endurecer la ordenanza existente y prohibir totalmente el ejercicio de la prostitución en la calle. Esta medida se toma a propuesta del PP y CiU la asume como propia. Antes de esto, la prostitución estaba prohibida en la calle en determinados supuestos: si monopolizaba el espacio público, si la negociación entre prostituta y cliente se producía a menos de 200 metros de un colegio y si el acto sexual se realizaba en la calle. Excepto en el último caso, -en principio está prohibido para todo el mundo-, los otros dos supuestos son hipócritas y subjetivos y ponían a las mujeres que ejercen la prostitución a merced de la policía y de cualquiera a quién le molestara su presencia.

Comunicat Vocalia de Dones de la FAVB

22 març

Des de la Vocalia de Dones de la FAVB volem manifestar la nostra més ferma oposició a les intencions de l’Ajuntament de Barcelona, en connivència amb el grup municipal del PP, de vetar la prostitució als carrers de la ciutat, endurint tot un seguit d’articles de l’ordenança de civisme.

Aquestes mesures contradiuen el compromís adquirit pel Senyor Trias davant la nostra Federació, assegurant-nos que donaria un tractament social i humanista – i no pas repressiu – a la situació de les dones en situació de prostitució. L’augment del pressupost destinat al servei municipal ABITS, que brinda suport jurídic, assistencial i de formació a aquest col·lectiu, feia pensar que hi hauria efectivament un avenç en aquest sentit. Les successives batudes policials al Raval i, ara, aquest gir coercitiu, apunten en un sentit contrari i totalment negatiu.

Les dones que es veuen abocades a fer carrers a la nostra ciutat – essencialment estrangeres procedents de regions econòmicament deprimides – representen un col·lectiu especialment vulnerable, sovint sotmès a situacions de violència extrema per part de xarxes proxenetes, pobresa o marginalitat. Es tracta, doncs, d’una franja de població que requereix una especial protecció per part de les administracions públiques. Per contra, una actuació municipal que expulsi aquestes dones de l’espai públic, criminalitzant-les, només pot augmentar la seva vulnerabilitat, fent-les inaccessibles als serveis i associacions que els donen suport.

La nova orientació municipal és tan hipòcrita com antisocial i insolidària. Lluny d’eradicar la prostitució, només farà que tornar-la més clandestina, més sòrdida encara i més fèrriament controlada pel crim organitzat. Es tracta d’una política d’aparador destinada a vendre la imatge d’una Barcelona “fashion”, amagant la seva misèria social en lloc d’abordar-la amb coratge i generositat.

22 DE MARÇ DE 2012

Adjuntem la notícia de El Periódico i els declaracions de Lluís Ravell, vice-president de la FAVB.

Dones Anònimes Lluitadores

14 març

Presentació Els nostres cossos no són mercaderies

En el marc del cicle de vídeo-fòrums que organitza l’associació Hunapú-Ixbalamqué. Dimecres 28 de març – 20h – centre cívic Magòria (Gran Via de les Corts Catalanes, 247).

Entrevista a Judith Trinquart, metgessa

9 març

Per Claudine Legardinier, septembre 2002 (Original disponible a Prostitution et Société)

Judith Trinquart és metgessa i membre de l’associació francesa “Mémoire traumatique et victomologie“, que treballa sobre les consequències psicotraumàtiques de les violències per amillorar-ne la seva identificació, protecció i curació. La seva tesi de doctorat en Medicina General, titulada “La décorporalisation dans la pratique prostitutionnelle : un obstacle majeur à l’accès aux soins” defensada el 2002 analitza els estralls que la prostitució causa en la salut de les dones que l’exerceixen. Trinquart ha analitzat de prop aquesta realitat, els elevats percentatges d’estrés post-traumàtic en les dones en situació de prostitució així com una dissociació corporal que ella anomena “descorporalització”. En aquesta entrevista realitzada per la periodista Claudine Legardinier, autora de nombrosos treballs sobre la prostitució, explica des d’un punt de vista crític el treball en termes de salud comunitària en l’àmbit de la prostitució, a partir de la seva experiència en el “Bus des Femmes” (1998-1999).

Traducció al castellà de Dones d’Enllaç.

¿En qué consiste el concepto de salud comunitaria?

La salud comunitaria es un concepto sanitario de futuro. Implica una participación equilibrada del personal sanitario y social, así como de la propia población destinataria de las iniciativas de promoción de la sanidad. Se trata de desarrollar acciones mejor adaptadas a las necesidades. La reducción de riesgos se refiere, en lo concerniente a la población prostituida, a la toxicomanía, a las enfermedades sexualmente transmisibles y a la prevención de gestos de violencia.

Lo que predomina en la gran tradición del doctor Parent-Duchâtelet es el aspecto que se refiere a la propagación de enfermedades venéreas, un peligro que amenaza a la colectividad; se trata de evitar que las personas prostituidas contaminen al conjunto de la población a través de sus clientes. Este enfoque de reducción de riesgos es sin duda necesario, pero lo que me llamó la atención durante las giras del autobús medicalizado donde efectuaba mis permanencias, fue el hecho de que las necesidades sanitarias eran mucho más extensas y requerían respuestas mucho más desarrolladas de lo que proponíamos.

Este enfoque, no sólo no cubre el conjunto de necesidades sanitarias de las personas, sino que tiende a hacerlas desaparecer. Produce efectos perversos que caucionan la situación de prostitución, e incluso la agravan. Si no se acompaña de otros cuidados, de una promoción de la salud, de medidas de prevención, de reinserción, de tratamientos, de seguimientos adaptados, cabe preguntarse si semejante reducción de riesgos no termina siendo una reducción de cuidados.

Continua llegint

NO COSIREM LES VOSTRES RETALLADES. VOLEM PA I VOLEM ROSES!

6 març

8 DE MARÇ 2012 – Dia Internacional de les lluites pels drets de les dones

Manifestació 19h Plaça Universitat- Barcelona

El 1912, les treballadores tèxtil van fer vaga a Massachusetts per defensar els seus drets. 100 anys després encara estem mobilitzades per demanar el mateix: Volem  pa i  volem roses. I és que els nostres governants pretenen que les classes populars, i especialment les dones, paguem la crisi d’aquest sistema capitalista i patriarcal. Tenim motius per creure que el nombre esgarrifós de dones mortes, víctimes de la violència de gènere que només pot agreujar-se amb la pobresa que s’instal·la a milers de llars.

Les reformes del PSOE, abans, i ara del PP i CIU, del mercat laboral i de la negociació col·lectiva es perfilen com una nova agressió contra els nostres drets. La congelació salarial, la flexibilitat horària, de feines i de contractes, la disminució salarial de fins un 20% per les mares amb jornada reduïda al sector públic, l’abaratiment de l’acomiadament, la negació de les prestacions de l’atur i del dret de vaga a les treballadores de la llar, les exclusions del PIRMI, les restriccions pel que fa a la Llei de Dependència, la reforma del sistema de pensions… tot plegat impedeix la nostra independència econòmica i ens barra el pas a una vida digna i independent. Alhora, les retallades en la despesa pública (sanitat, educació, serveis socials…), l’encariment del transport… impliquen més càrregues de treball de cura per a les dones, agreujant desigualtats i discriminacions. Aquestes retallades són per a nosaltres una autèntica declaració de guerra.

Continua llegint