De la Plaça Tahrir als carrers de Pamplona

Estigmes i banderes

per Sylviane Dahan Sellem

14/07/2013

VERSION EN FRANÇAIS ICI

VERSION EN CASTELLANO AQUÍ

Les últimes setmanes ens han omplert l’esguard d’imatges colpidores. De la Plaça Tahrir als carrers de Pamplona, hem vist dones arrossegades per una turba masculina, grapejades, violentades i vexades. En un cas, es tractava d’una multitud manipulada amb objectius polítics: es tractava d’expulsar-les violentament de l’espai públic. En l’altre cas, més prosaicament, es tractava d’una colla de borratxos. Però, aquí com allà, els homes estaven segurs d’exercir un dret ancestral sobre el cos de les dones; tots percebien que, posseint-lo, afirmaven el seu poder i la seva preeminència, certificaven la seva identitat, feien mal als seus enemics… No estem davant d’una rèmora, d’una lamentable reminiscència del passat, sinó d’una amenaça de cara al futur. Les violacions del Caire pretenen terroritzar les dones: sense elles no hi haurà revolució. Però les exaccions masclistes de les festes de Sant Fermí mostren fins a quin punt roman latent en la societat una pulsió violenta contra les dones, un impuls que pot brollar de la massa humana atomitzada i lliurada als seus atavismes en determinades circumstàncies. El sistema, els seus règims i els seus governs, recorren i recorreran a aquesta violència, l’atiaran i la cavalcaran, per sotmetre les societats. Aquesta és la lectura que cal fer d’uns fets presentats, sovint, com a “danys col·laterals” en el marc d’un gran esdeveniment o bé coma incidents, certament rebutjables, però sense major transcendència.

Per una solució global i digna a l’exclusió social dels assentaments

A Barcelona malviuen almenys 700 persones en assentaments, la majoria d’ells ubicats al Poblenou, veïns i veïnes nostres. La majoria son africans, però també hi ha magribins, romanesos, llatins i autòctons, que pateixen les polítiques injustes del FMI i BM en els seus respectius països. Són espais que serveixen d’habitatge, lloc de treball o les dues coses a la vegada. No reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat, sense aigua ni llum. Les persones que allí estan es mantenen de la recollida de ferralla o activitats artístiques. Una quantitat important no tenen papers de residència o de treball, fet que augmenta la seva situació de vulnerabilitat. Des del mes de gener s’han desallotjat sis naus, promogut per l’Ajuntament, que ha justificat les “intervencions” per raons de seguretat, afectant a prop de 100 persones que s’han hagut de buscar la vida en altres espais o redistribuir-se entre els ja existents.

Ara ens trobem davant d’uns nous desallotjaments, a instàncies de les propietats, els més grans del barri. Un, al carrer Puigcerdà, on viuen i treballen més de 300 persones, i un altre al carrer Pere IV, amb unes 30 persones. Entre el 24 i el 31 de juliol, es pot fer efectiva la sentència favorable al desallotjament.