De l’abolition de l’esclavage à l’abolition de la prostitution

Sylviane DAHAN – 22/01/2013

“Abraham Lincoln” de Salvador Dalí

L’arrivée sur les écrans du film “Lincoln”, la dernière réalisation de Steven Spiekberg, suscite un bon nombre de débats et de réflexions. Le regard rétrospectif posé sur la lointaine guerre civile américaine et sur le point d’inflexion, décisif pour le cours de l’histoire, qu’a représenté l’abolition définitive de l’esclavage aux États-Unis nous ramène, paradoxalement, vers des conflits et des dilemmes sociaux qui sont tout à fait de notre temps.

Le film a des mérites indiscutables – des interprétations formidables, une ferme direction, une récréation de l’époque fort réussie… – mais aussi certaines limites. Laissons aux critiques de cinéma analyser la portée artistique de l’œuvre. Pour ce qui est des carences, surtout d’ordre historique, nous pouvons nous en remettre à l’excellent article du professeur Vicenç Navarro à propos de ce que le film ne dit pas sur Lincoln ; c’est-à-dire, sur certains silences qui projettent une image incomplète, partielle et conditionnée du point de vue idéologique du personnage. L’histoire « officielle » américaine, marquée par les intérêts et le point de vue des grandes corporations, devenue la pensée dominante de la société, a occulté systématiquement la radicalité démocratique et sociale de la pensée de Lincoln ; une pensée largement influencée par le socialisme utopique en pleine ébullition en Europe et dont l’émigration ouvrière de l’époque fécondait les tendances les plus avancées de la politique américaine, notamment dans les rangs du Parti Républicain, très loin encore de devenir le fief de la droite la plus récalcitrante que l’on connaît aujourd’hui. L’AIT, la Première Internationale de Marx et Engels a prêté son soutien le plus enthousiaste aux efforts de Lincoln pour en finir avec l’esclavage. Et ce fut là, sans doute, l’une des plus grandes épopées émancipatrices du XIXème siècle, à côté de la lutte pour la démocratie politique en Europe ou l’insurrection de la Commune de Paris. La prééminence idéologique des forces conservatrices a effacé des mémoires, aussi bien en Amérique que dans le Vieux Continent, la portée de tels évènements dans la destinée des nouvelles générations. C’est fort utile, donc, que des voix autorisées nous le rappellent.

De la abolición la esclavitud a la abolición de la prostitución

Sylviane DAHAN – 22/01/2013

También publicado en Público (30/021/2013)

“Abraham Lincoln” de Salvador Dalí

La llegada a las pantallas de “Lincoln”, la última realización de Steven Spielberg, propicia un buen número de debates y reflexiones. Y es que una mirada retrospectiva sobre la guerra civil americana y el punto de inflexión, decisivo para el curso de la historia, que supuso la abolición de la esclavitud, nos proyecta, por sorprendente que pueda parecer, hacia los conflictos y dilemas sociales de nuestro tiempo.

La película tiene sus méritos indiscutibles – formidables interpretaciones, firme dirección, recreación de la época… – y también sus limitaciones. Dejemos que los críticos cinematográficos desmenucen la obra. Por cuanto a las carencias se refiere, podemos remitirnos al excelente artículo del profesor Vicenç Navarro (*) acerca de lo que no se dice de Lincoln en la película, silencio que proyecta una imagen incompleta, sesgada y condicionada ideológicamente del personaje. La historiografía oficial americana, finalmente dominada por los intereses y la visión de las cosas que las grandes corporaciones han ido imponiendo al conjunto de la sociedad, ha ocultado, hasta hacer caer en el olvido completo, la radicalidad democrática y social del pensamiento de Lincoln, influenciado por un socialismo utópico en plena ebullición en Europa – y cuya emigración obrera fecundaba las tendencias más avanzadas de la política americana, especialmente en las filas del Partido Republicano, lejos aún de convertirse en el feudo de la derecha más recalcitrante que hoy conocemos. La AIT, la Primera Internacional de Marx y Engels, nos recuerda oportunamente Vicenç Navarro, brindó su apoyo a Lincoln en su esfuerzo progresista por acabar con la esclavitud. Y es que esa fue una de las grandes epopeyas emancipadoras del siglo XIX, como lo fueron la lucha por la democracia política en Europa o la insurrección de la Comuna de París. La preeminencia ideológica de las fuerzas conservadoras ha desdibujado, en América como en el viejo continente, la proyección y la vigencia de tales acontecimientos en el destino de las nuevas generaciones. Bueno es, por lo tanto, que una voz autorizada nos lo recuerde.

One billion Rising – 14 de febrer de 2013

Ja sabeu que el proper 14 de Febrer es prepara una jornada mundial contra la violència sexual envers les dones?

Una de cada tres dones al món és violada o golpejada.
Un bilió de dones violades és una atrocitat.
Un bilió de dones ballant és una Revolució!

El 14 de febrer d’enguany és el 15è aniversari del V-Day, fundat per Eve Ensler, autora de “Els monòlegs de la vagina”. En aquest aniversari es llança aquesta iniciativa per aconseguir que UN BILIÓ de dones i aquells que les estimen, surtin al carrer, ballin, s’aixequin i demanin que s’acabi aquesta violència. Hi participaràs?

MÉS INFORMACIÓ I MATERIALS, AQUI

A preparar el nostre 14 de febrer!!

Entrevista a Isabel de Ocampo, directora de “Evelyn”

Feminicidio.net, en el marc de la clausura del curs on-line sobre la prostitució dirigit per Beatriz Gimeno, entrevista a la directora de la pel·lícula “Evelyn” sobre la trata de dones i infants amb finalitats d’explotació sexual.

“Isabel de Ocampo se entregó apasionadamente a una charla sobre cine, feminismo, prostitución y trata. Tiene las cosas muy claras en su cabeza y esa claridad fue quizá uno de los motivos que la llevaron a realizar una película, Evelyn, que acaba de ser nominada a los premios Goya 2013, en la categoría de director(a) novel, un reconocimiento que ya obtuvo en el 2008 con Miente, cuando recibió el Goya al mejor cortometraje de ficción. Evelyn resulta una película imprescindible de ver si quieres conocer cómo funciona el entramado de la trata con fines de explotación sexual en España.”

L’ENTREVISTA SENCERA DISPONIBLE AQUÍ

Llei i Ordre (dels proxenetes)

de Sylviane DAHAN (Vocal de Dones de la FAVB) – 4/1/2013

Version française dans les sites d’Europe Solidaire, du Mouvement du Nid et Sisyphe

Versión castellana aquí.

També publicat a l’agència de notícies amb visió de gènere La Independent (09/01/2012)

Un còctel Molotov, un cotxe replet d’explosius, una alerta de bomba… En les últimes setmanes, el macroprostíbul Paradise de la Jonquera, un dels més grans d’Europa, no guanya per a esglais. Si algú dubtava de què anava el negoci de la prostitució, aquí en té la prova: és una indústria profundament imbricada amb el crim organitzat. I aquesta gent hi va més aviat amb el broc gros a l’hora de “passar comptes” o disputar-se un tros de pastís. L’historial delictiu del gerent del Paradise ha estat ja àmpliament airejat per la premsa. Per descomptat, ningú pot creure que aquest proxeneta convicte sigui més que un home de palla rere el qual s’oculten poderosos inversors d’honorable reputació. I què dir del tarannà d’aquests “cobradors del passamuntanyes i el fusell de repetició”? Aquí tampoc podem parlar de sorpresa. Si més no pel que fa a la policia: els comandaments locals dels Mossos de Esquadra estan perfectament al dia dels clans mafiosos que operen a la zona fronterera. Són aquestes bandes de traficants i proxenetes les qui controlen els fluxos de noies, en la seva majoria estrangeres, que proveeixen els locals de prostitució. Aquestes xarxes delictives gestionen l’ordre social a les carreteres de la comarca. Per saber, la policia coneix fins i tot a quin preu es lloguen les rotondes, quan un clan desitja “posar a treballar a les seves noies” en una zona controlada per una altra banda. No, no estem parlant del Chicago dels anys vint, sinó del Pirineu català, globalitzat, dels nostres dies.

Però, si tals són els modals d’aquests “homes de negocis” quan dirimeixen les seves desavinences, què cal esperar del tracte que ofereixen a les dones prostituïdes que exploten, ja sigui en clubs o a peu de carretera? No obstant això, malgrat la violència extrema que reflecteixen els esdeveniments d’aquests últims dies – i enmig de tota la projecció mediàtica que han tingut -, ningú ha preguntat per les noies. Elles no tenen nom, història, temors o anhels que mereixin ser relatats. Fugaçment, els reportatges televisius ens han mostrat unes siluetes femenines, alçades sobre uns talons vertiginosos, tornant de matinada a la “feina”, una vegada dissipada l’alarma que havia obligat a desallotjar prop d’un miler de clients. Urgia recuperar el temps perdut i restablir la “normalitat”.

Solidaritat amb les protestes a l’Índia contra la violència vers les dones

Si toquen a una, ens toquen a totes!

La jove estudiant violada i torturada per sis homes la setmana passada a Nova Delhi va morir després del seu trasllat a un hospital de Singapur. En conèixer el relat, fet per la jove mateixa, dels actes bàrbars que va patir, milers de manifestants van sortir als carrers per expressar la seva ira contra aquesta violació i contra les violències que quotidianament pateixen les dones. Ha esta la gota que ha fet vessar el got de la indignació! La gent que es manifesta denuncia la inacció de la policia en la recerca dels autors de violacions. 90% dels delictes violents són comesos contra les dones en un país on les tradicions religioses i el sistema de castes mantenen la majoria de les dones sota un sistema d’opressió que es remunta a l’edat mitjana.

Els i les manifestants de nou als carrers en saber la mort de la jove, s’enfronten a la repressió policial: el govern té diversos barris de la capital en estat de setge, les manifestacions estan prohibides. Els dies anteriors, nombrosos manifestants van resultar greument ferits, un d’ells fins i tot va morir. A l’Índia, la lluita per una societat més justa passa per la revolta contra aquesta violència brutal de què són objecte les dones.

Les dones de Barcelona ens solidaritzem, per damunt de les fronteres, contra tot tipus de violència masclista. Si toquen a una, ens toquen a totes!

Vocalia dones FAVB – 30/12/2012

Més fotografies de les manifestacions a la Índia contra la violència masclista i la seva impunitat, AQUÍ.