Una absència remarcable en la proposició de llei d’igualtat efectiva entre dones i homes : la prostitució

13 abr.

La prostitució és un escull per la igualtat entre dones i homes!

Per què aquest silenci sobre la prostitució en un text sobre la igualtat de gènere?

Posició de la Plataforma pel Dret a No ser Prostituïdes respecte la discussió de la proposició de llei d’igualtat entre dones i homes del Parlament de Catalunya.

“Molt més que sobre els enunciats del projecte de llei per a la igualtat, les nostres observacions voldrien atraure la seva atenció sobre una absència, per a nosaltres sorprenent. El text, efectivament, no esmenta enlloc el fenomen de la prostitució – ni tan sols evoca la necessitat d’una legislació o d’un tractament específic ulterior.

Campanya de l'Ajuntament de Sevilla (2008)

Campanya de l’Ajuntament de Sevilla (2008)

Al nostre parer, no es tracta d’una mancança qualsevol, susceptible de ser corregida mitjançant un simple afegitó a l’articulat de la llei. Car, l’omissió no només relega a una zona d’ombres una realitat social travessada de violències masclistes i caracteritzada per una desigualtat fonamental entre homes i dones. La permanència de la prostitució soscava i qüestiona, entenem, els avenços realitzats en favor de la igualtat i les polítiques públiques desplegades en aquest sentit. Més encara: l’expansió del comerç sexual, que ha conegut un creixement exponencial al nostre país a l’època de la globalització – en alguns països del nostre entorn, com a Holanda o Alemanya, a l’empara de legislacions liberals favorables –, afecta el cor mateix de la democràcia i del model de societat que perseguim. Una llei d’igualtat que eviti de plantejar el problema de la prostitució com a trava a la igualtat entre homes i dones naixeria amb uns dèficits de tal magnitud que limitarien greument l’efectivitat de les millors disposicions en tots els àmbits en què pretén promoure una major igualtat (CEDAW 1979).

La compra de dones i de nenes és una violència masclista i un privilegi masculí inacceptable en una societat que reclama la igualtat entre homes i dones. Segons la seva Resolució del 26 de febrer de 2014, el Parlament europeu reconeix que la prostitució, la prostitució forçada i l’explotació sexual són qüestions íntimament lligades al gènere i a la violació de la dignitat humana, que són contraris als principis que regeixen els drets humans, entre els quals la igualtat entre homes i dones. I conclou que el millor model d’intervenció és el model nòrdic, tant per lluitar contra la trata com per millorar la igualtat entre homes i dones.[1]

                  No hauria de ser necessari abocar aquí l’allau de dades, contrastades i fefaents, que ens forneixen Nacions Unides, el Parlament europeu i un gran nombre d’estudis i recerques sobre el tema. Cada any, més de quatre milions de dones i nenes són traficades amb finalitat d’explotació sexual. Les indústries del sexe i, com a “proveïdor” indispensable d’éssers humans transformats en mercaderia, el crim organitzat, mouen a escala mundial xifres de diners que produeixen vertigen, i actuen com a formidables factors de corrupció social i corporativa. El recent cas de la Banca Pública d’Andorra (BPA) així ho palesa. En qualsevol cas, més enllà d’un debat interminable – i sovint tendenciós – que pretén diferenciar la prostitució forçada d’una altra que seria “lliure”, un seguit de constatacions s’imposen. La primera és que la majoria aclaparadora de les persones prostituïdes són dones – i parlem de centenars de milers pel que fa a l’Estat espanyol. Tot i que en l’univers de la prostitució hi trobem també homes o transsexuals, el cert és que els “consumidors” de sexe de pagament són en la seva quasi absoluta totalitat homes[2]. El recurs a la prostitució per part de dones és anecdòtic i resulta pràcticament irrellevant en un marc de relacions caracteritzat per la dominació masculina. Podríem dir que la prostitució constitueix la institució més densament i genuïnament patriarcal de totes. Val a dir, estem davant d’una iniquitat estructural, determinada per la permanència d’un privilegi ancestral masculí.

                  Però, alhora, la prostitució esdevé el vector d’altres desigualtats, racials i socials, que s’acarnissen igualment sobre les dones. A casa nostra, com a la resta de metròpolis , la immensa majoria de les dones i joves prostituïdes són pobres, procedeixen d’àmbits familiars desballestats i de zones econòmicament deprimides; són estrangeres, sovint en situació administrativa irregular o precària; pertanyen a minories o nacions menystingudes, i són reclutades seguint criteris ètnics, responent a la demanda de renovació constant i “d’exotisme” d’un mercat deshumanitzat i deshumanitzador. Cal afegir més dades? Cal recordar que, pel que fa als països rics, l’edat mitjana d’entrada en el món de la prostitució se situa al voltant dels catorze anys. [3] Sabem que la prostitució és una violència masclista i no pas un “treball com un altre”: la mortalitat de les dones en la prostitució és 40 vegades més elevada que en qualsevol altre “ofici”; les dones prostituïdes tenen 18 vegades més de probabilitats de ser assassinades; més del 71% de les dones en prostitució pateixen abusos físics; 63% han estat violades; el 68% pateixen el síndrome d’estrès post-traumàtic, etc. segons l’estudi transnacional més important sobre el tema (Farley, Melissa (dir.) (2003), Prostitution, Trafficking and Traumatic Stress).

És impossible trobar una major intersecció de desigualtats que aquella que representa el món de la prostitució.

                  Aquesta realitat i les dimensions que ha assolit la prostitució al nostre país, amb els mega-prostíbuls a la Jonquera, haurien de moure’ns a considerar que un enfocament sobre les polítiques d’igualtat que les volgués obviar perdria de vista una part substancial de la realitat social. Però, a més a més, perdria de vista un fenomen dinàmic, expansiu, que “irradia desigualtat” en el conjunt de la societat. Una societat que admet com a legítima la invasió de la intimitat de les dones contra diners, les transforma totes en prostituïbles, certificant així una desigualtat de gènere que envaeix de manera transversal totes les esferes de la vida pública i privada – i que, manifestant-se amb major o menor intensitat, romandrà tanmateix sempre latent… i acabarà “destenyint” sobre totes les relacions entre homes i dones.

                  Suècia, Noruega i Islàndia, que apliquen una legislació abolicionista de tall feminista, compten entre els tres països més avançats del món pel que fa a la igualtat entre homes i dones. No podríem dir el mateix pel que fa a Alemanya, que ha esdevingut el major bordell d’Europa. La normalització de la prostitució hi ha tingut com a conseqüència una explosió de la demanda i, amb ella, de la tracta d’éssers humans destinat a abastir un mercat insaciable. L’evolució de les mentalitats i costums, així com les pressions sobre les relacions contractuals que tot plegat comporta, no poden ser considerades com un avenç cap a la igualtat, sinó tot el contrari, com una involució reaccionària.

                  Afegim que, en general, la prostitució – amb tanta més força com major sigui l’acceptació social que rebi – constitueix un factor determinant en la construcció de la masculinitat. Més enllà de l’ús que es faci del sexe de pagament, la seva existència consagra la supremacia “natural” dels homes sobre totes les dones, i defineix els contorns d’una identitat masculina tendencialment basada en la negació de la sexualitat femenina. Podríem dir que la prostitució segella una mena de “contracte sexual” pel qual els homes de tota classe i condició s’arroguen el privilegi de compartir una reserva de dones, constantment renovada i sotmesa als capricis masculins. L’existència d’aquest “contracte” estableix, de tota evidència, una desigualtat decisiva entre homes i dones… I, com dèiem abans, engendra moltes altres injustícies i sofriments. La sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona del 27-05-2013, que va condemnar als amos dels prostíbuls Riviera i Saratoga, i va confirmar el tancament definitiu d’aquests locals, relata la situació d’explotació que hi patien les dones. Aquests clubs no tenien res de lliures, s’hi vulneraven els drets a la llibertat de treball, de circulació – la sentència descriu una situació d’aquarterament -, de llibertat de vivenda, d’accés a la seguretat social, del dret a la intimitat – les dones eren objecte de revisions periòdiques de salut, al seu càrrec i controlant l’empresa els resultats, com si es tractés de bestiar destinat al mercat. Parlem de dones totalment coaccionades per la manca de coneixement de la llengua, de la realitat del país, dels recursos socials disponibles; persones sense cap altre vincle personal que el proxeneta – fossin o no traficades -, que eren usades com a cossos a disposició de la clientela, i que eren controlades pels propietaris dels bordells mitjançant un entramat de persones (controlador, “mamis”, etc…). Qualsevol “insubordinació” era castigada, i es veien per tant obligades a atendre tota mena de clients o a traslladar-se a d’altres localitats quan es considerava que estaven “massa vistes”. Dones de molts diferents països del món, amb un denominador comú: ser sotmeses a l’explotació sexual, enmig d’una situació de marginació social extrema i sense cap possibilitat de defensa. Cap “ofici” ni treball s’assembla a l’explotació d’aquestes persones, reduïdes a l’estat de cossos transformats en mercaderia, que són les dones dels bordells. No és possible tancar els ulls davant d’aquesta cruel realitat. Una Llei de igualtat que la ignorés, giraria l’esquena a la marginació social més greu que pateixen les dones.

                  Entenem que el projecte de llei que es debat té un determinat enfocament – i que no és la seva funció esdevenir una legislació sobre la prostitució. Un extrem que a nosaltres ens sembla, d’una altra banda raonable: la manera més adient de tractar la prostitució, pensem, seria fer-ho a través d’una llei específica o d’un desenvolupament de la legislació contra les violències de gènere. La legislació abolicionista sueca, que data de 1999, és coneguda pel nom, ben inspirat, de “la Pau de les Dones”. I és que la permanència arrogant del privilegi masculí de la prostitució significa, més enllà de qualsevol retòrica, una guerra de totes les intensitats contra les dones. Tot i això, una llei que, com és el cas d’aquest projecte, pretén abordar molts altres aspectes de la igualtat, hauria de fer necessàriament referència a la prostitució, assenyalar-la com a font de les més sagnants desigualtats, reclamar un tractament coherent del fenomen, avançar-ne la filosofia.

Els temps de treball parlamentari que s’han fixat no ajuden gaire. El disseny d’una llei d’igualtat a l’alçada dels reptes de la nostra societat necessita un procés participatiu més ampli i més pausat. “L’oblit” que assenyalem amb aquestes ratlles així ho posa de manifest. És el moment de prendre’n consciència i replantejar el procés d’elaboració d’aquesta llei – i dels desenvolupaments específics que requereix, amb caràcter d’urgència social, l’abordatge de la prostitució”.

Plataforma Catalana pel dret a NO SER prostituïdes

Barcelona, 06/04/2015

[1] Resolució del Parlament Europeu, de 26 de febrer de 2014, sobre explotació sexual i prostitució i el impacte en la igualtat de gènere. Veure el punt 29.

[2] Existeixen molts estudis sobre ells i les seves “motivacions”. Veure tots els estudis sobre “clients” de Victor Malarek, passant per Said Bouamama i Claudine Legardinier, o els informes de Melissa Farley, Julie Bindel i Jacqueline Golding. I el recent lllibre “El Putero español. Quiénes son y qué buscan los clientes de la prostitución” de Agueda Gomez (2015).

[3] Richard Poulin “Abolir la prostitució”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: